diumenge, 22 de juliol del 2012

Ja estudiarem el cas

Per molt que les confessions religioses adopten un perfil baix quan les circumstàncies els ho aconsellen, llur desig últim és imposar les seues prescripcions en matèria de moral i costums. Tan aviat com es presenta una situació propícia, intenten acabar amb la societat civil, amb les llibertats individuals i amb la igualtat de totes les persones. En realitat, totes les religions voldrien que les seues normes internes foren d’obligat compliment per a tothom. Anit veia en la televisió un documental sobre els germans musulmans egipcis. Eren entrevistats diferents líders i confrares, homes i dones, que asseguraven tenir intenció de respectar totes les llibertats democràtiques i tots els drets fonamentals. Els diversos caps del grup religiós —Mohammad Badia o Abdel Rahman al Bar, per exemple— tot i vestir a l’europea, exhibien la barba característica; les dones —com Sarah Mohammad, membre de les joventuts musulmanes— portaven el preceptiu hijab. A Abdel Rahman al Bar, teòleg i membre del consell executiu de la germandat, li van fer la pregunta del milió: «¿Què li semblaria que una dona fos presidenta d’Egipte?» El líder religiós dubtà uns segons i contestà amb un somrís: «Sobre això, els hadits no diuen res... En fi, no és un tema d’actualitat. No hi ha cap partit que presente una dona candidata a la presidència. Si arribés el cas, ja l’estudiaríem.»