divendres, 4 de maig de 2012

Qüestió de lògica

Assistim bocabadats, des de fa moltes setmanes, a l’allau de propostes i acudits relatius al copagament dels serveis públics —repagament—, que van llançant de manera gradual els membres del Govern. Les últimes novetats afecten al transport. El secretari d’Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, es preguntava en veu alta si és just que tothom haja de pagar les autovies, circule o no per elles. Tot seguit, es mostrava partidari d’establir un peatge. «D’aquesta manera, les pagaran només els usuaris», concloïa. Doncs bé, jo també em faig una pregunta: ¿Per què he de pagar imposts si hauré d’abonar després una taxa, un cànon o un peatge quan haja d’utilitzar determinats serveis? Suposem que jo fos un ultraliberal de l’Escola de Chicago —cosa que, la veritat, resulta un poc patètica per a un assalariat—:  si aquesta estratègia de repagament va a generalitzar-se, voldria que Hisenda em declarés exempt de l’IRPF i que no tornés a detraure’m de la nòmina ni retencions, ni cotitzacions, ni quotes. Ja pagaria jo, de la meua butxaca, els serveis públics, quan els hagués de menester. (Em limite a aplicar la lògica de l’alt càrrec del Ministeri d’Economia.) Això sí, a la llarga, aquest país podria acabar equiparant-se a qualsevol d’aqueixes repúbliques centreafricanes en què ningú no paga imposts.