dilluns, 31 de gener del 2011

Deixar-se endur

Toni, un amic meu, em féu arribar un vídeo de Rumer. Tot un descobriment! He esbrinat, a través d’Internet, la petita biografia de la cantant britànica. Rumer va nàixer a Pakistan, però ha rodat per mig món: Austràlia, Tasmània, Sud-àfrica, Regne Unit, Estats Units... Fou la més jove de set germans i es va criar a Islamabad. El seu germà major li regalà la seua primera guitarra, que encara conserva. Aprengué a tocar-la de manera autodidacta i amb ella ha compost tots els temes del seu primer disc Seasons of my soul. La xica té una veu portentosa, comparable, segons els crítics, a la de Karen Carpenter, de The Carpenters, per la claredat i la suavitat, i a la de Dusty Springfield, per la seua transparència. El look de Rumemr s’aparta deliberadament dels cànons establerts per altres estrelles de l’univers pop. Rumer només fa valdre la seua veu i les seues composicions. Quan, sent encara una adolescent, arribà a la Gran Bretanya, descobrí els musicals en tecnicolor i la figura de Judy Garland. Les pel·lícules antigues, la seua estètica i, sobretot, les seues bandes sonores esdevingueren la seua font d’inspiració. En cançons com Slow o Come to me high es poden detectar aquestes influències. La seua música també conjuga elements de la tradició folk i la seua inclinació cap a les melodies romàntiques. En morir els seus pares, Rumer es buscà la vida; treballà de perruquera, cambrera, venedora de llepolies... Per les nits, cantava i tocava la guitarra en directe en diferents locals. En un d’ells la va descobrir Steve Brown, compositor de musicals com It’s a wonderful life o Spend, spend, spend. El primer disc de Rumer cridà l’atenció d’altre compositor, Burt Bacharach, que quedà impressionat en escoltar els seus temes. Seasons of my soul és un disc tan magnífic que ja ha merescut les cinc estrelles atorgades per algunes revistes especialitzades. De la cançó Slow, destaquen la senzillesa i l’economia de mitjans. És bàsicament un tema acústic. La bellesa de la xica, la seua veu, la melodia i els diferents instruments acompanyants inviten a deixar-se endur.

2 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Una veu preciosa, Ximo. La comparació amb Karen Carpenter estava ben portada.

Ximo ha dit...

Esperem que continue enregistrant bons discs, que no siga flor d'un dia.