Tradicionalment, els usuaris dels ponts aeris solen ser els executius, els professionals liberals i els polítics. Els altres mortals rarament en fan ús. Els executius, els professionals liberals i els polítics seran també els principals usuaris del nou AVE. L’explicació és ben senzilla. Un bitllet d’anada en classe turista costarà 80 euros (130, si és d’anada i tornada). En altres paraules: una excursió València-Madrid podria costar, ofertes d’Internet a banda, la bonica quantitat de 21.000 pessetes —traduïsc a l’antiga moneda perquè tothom m’entenga més fàcilment. I clar, donat cas que una família xativina formada per pare, mare, fill i filla vulga fer l’excursió a Puerta del Sol, multiplique’s aquesta quantitat per quatre i obtindrem l’esplendorosa xifra de 84.000 pessetes. En fi: la infraestructura que ha costat un renyó del contribuent, 12.500 milions d’euros, s’ha d’amortitzar, i la comercialització del servei s’ha de fer rendible sense cap subvenció.
Una regla d’or de qualsevol empresa és no fer-se la competència a si mateixa. Per això, Renfe va anunciar la seua intenció de suprimir els anteriors Alaris que permetien viatjar de Xàtiva a Madrid, per uns 45 euros, sense necessitat de prendre primer un rodalia cap a València. Rus va anunciar la seua oposició als plans de Renfe (tot i que, segons sembla, la pressió ha acabat exercint-la Roger Cerdà, portaveu del grup municipal socialista). Però no ens hem d’enganyar; el número d’Alaris que paren a Xàtiva ja ha començat a minvar. Tampoc no seria d’estranyar que es vulguen eliminar, més endavant, els descomptes que s’ofereixen per Internet al bitllet de l’AVE. (A la línia Madrid-Barcelona s’intentà, bé que la protesta d’alguns barons socialistes —l’alcalde de Saragossa entre ells— ho impedí.) S’ha de tenir present que el trajecte Madrid-València serà deficitari —el Madrid-Sevilla ja ho és. Haurem d’anar oblidant, doncs, la possibilitat d’una davallada de tarifes. Viatjar en AVE li costarà a l’usuari valencià part de l’altre renyó.
El ministre de Foment presentà, dies enrere, un estudi on s’afirma que disminuirà el trànsit per la nacional III. Tornem als quatre membres de l’esforçada família xativina. Si el viatge que volen fer a Madrid és turístic, optaran de segur per agafar el cotxe particular i endinsar-se al procel·lós mar d’embussos de la nacional III. Si tenen un vehicle de gama mitjana, omplir el dipòsit els pot eixir per uns 60 euros; amb aqueixos diners, quatre persones —o cinc— poden anar a Madrid i tornar sense haver de parar a cap benzinera. Això sí, s’ho hauran d’agarrar amb calma, la mateixa que caldrà, d’altra banda, per a embarcar a l’AVE (s’haurà d’arribar a València en tren de rodalia i, tot seguit, dirigir-se a l’estació Joaquín Srolla). Als xativins, el viatge a Madrid ens costarà vint minuts menys que fins ara, d’acord amb la informació de la companyia ferroviària (escassos trenta minuts si enllacem amb l’AVE des d’Albacete). Jo no tinc tan clar, doncs, que la nova meravella de les meravelles vaja a minvar substancialment el trànsit per l’autovia.
Els autors de l’estudi de Foment deuen haver pensat en els milions de persones que fugen de Madrid cada vegada que hi ha pont o vacances. És possible que una part d’elles, la de poder adquisitiu més alt, faça ús de l’AVE. Per a la resta, el preu del bitllet resultarà dissuasiu. També s’ha parlat de la riquesa que generarà l’alta velocitat. Els sectors hostalers valencians creuen que augmentaran les sortides de cap de setmana entre els habitants de la villa y corte. (Continuem apostant, ja es veu, per la “Califòrnia” de llevant, pel turisme de ressort que només busca sol i platja.) Ara bé, al marge de quina siga la riquesa que acabe proporcionant l’AVE —si no n’arribara a proporcionar cap, la inversió hauria estat absolutament desastrosa—, és evident que els xativins no ens en beneficiarem, ni ara, ni quan estiga acabada la variant d’Albacete. En patirem les conseqüències: com que s’ha perdut l’oportunitat de soterrar les vies, posat cas que la ciutat cresca algun dia cap al nord, la plataforma de l’AVE haurà esdevingut un mur difícil d’eradicar enmig del seu teixit urbà. Això sí, com als xativins ens agrada tant bufar en caldo gelat, podrem presumir davant de les nostres amistats foranes: «Per Xàtiva passa l’AVE!»
Una regla d’or de qualsevol empresa és no fer-se la competència a si mateixa. Per això, Renfe va anunciar la seua intenció de suprimir els anteriors Alaris que permetien viatjar de Xàtiva a Madrid, per uns 45 euros, sense necessitat de prendre primer un rodalia cap a València. Rus va anunciar la seua oposició als plans de Renfe (tot i que, segons sembla, la pressió ha acabat exercint-la Roger Cerdà, portaveu del grup municipal socialista). Però no ens hem d’enganyar; el número d’Alaris que paren a Xàtiva ja ha començat a minvar. Tampoc no seria d’estranyar que es vulguen eliminar, més endavant, els descomptes que s’ofereixen per Internet al bitllet de l’AVE. (A la línia Madrid-Barcelona s’intentà, bé que la protesta d’alguns barons socialistes —l’alcalde de Saragossa entre ells— ho impedí.) S’ha de tenir present que el trajecte Madrid-València serà deficitari —el Madrid-Sevilla ja ho és. Haurem d’anar oblidant, doncs, la possibilitat d’una davallada de tarifes. Viatjar en AVE li costarà a l’usuari valencià part de l’altre renyó.
El ministre de Foment presentà, dies enrere, un estudi on s’afirma que disminuirà el trànsit per la nacional III. Tornem als quatre membres de l’esforçada família xativina. Si el viatge que volen fer a Madrid és turístic, optaran de segur per agafar el cotxe particular i endinsar-se al procel·lós mar d’embussos de la nacional III. Si tenen un vehicle de gama mitjana, omplir el dipòsit els pot eixir per uns 60 euros; amb aqueixos diners, quatre persones —o cinc— poden anar a Madrid i tornar sense haver de parar a cap benzinera. Això sí, s’ho hauran d’agarrar amb calma, la mateixa que caldrà, d’altra banda, per a embarcar a l’AVE (s’haurà d’arribar a València en tren de rodalia i, tot seguit, dirigir-se a l’estació Joaquín Srolla). Als xativins, el viatge a Madrid ens costarà vint minuts menys que fins ara, d’acord amb la informació de la companyia ferroviària (escassos trenta minuts si enllacem amb l’AVE des d’Albacete). Jo no tinc tan clar, doncs, que la nova meravella de les meravelles vaja a minvar substancialment el trànsit per l’autovia.
Els autors de l’estudi de Foment deuen haver pensat en els milions de persones que fugen de Madrid cada vegada que hi ha pont o vacances. És possible que una part d’elles, la de poder adquisitiu més alt, faça ús de l’AVE. Per a la resta, el preu del bitllet resultarà dissuasiu. També s’ha parlat de la riquesa que generarà l’alta velocitat. Els sectors hostalers valencians creuen que augmentaran les sortides de cap de setmana entre els habitants de la villa y corte. (Continuem apostant, ja es veu, per la “Califòrnia” de llevant, pel turisme de ressort que només busca sol i platja.) Ara bé, al marge de quina siga la riquesa que acabe proporcionant l’AVE —si no n’arribara a proporcionar cap, la inversió hauria estat absolutament desastrosa—, és evident que els xativins no ens en beneficiarem, ni ara, ni quan estiga acabada la variant d’Albacete. En patirem les conseqüències: com que s’ha perdut l’oportunitat de soterrar les vies, posat cas que la ciutat cresca algun dia cap al nord, la plataforma de l’AVE haurà esdevingut un mur difícil d’eradicar enmig del seu teixit urbà. Això sí, com als xativins ens agrada tant bufar en caldo gelat, podrem presumir davant de les nostres amistats foranes: «Per Xàtiva passa l’AVE!»
(publicat a Levante-EMV, el 13/11/2010)
5 comentaris:
Certament els preus són cars, potser massa cars, però és absurd pensar que un servei tan impressionant com el de l'AVE, que unirà València i Madrid en hora i mitja, pot tenir uns preus com els d'abans.
Pel que fa a Xàtiva, se suposa que sí hi haurà una parada de l'AVE, dins d'un suposat corredor mediterrani entre la Provença i la part sud de la Península Ibérica. Igual que en els temps dels ibers o dels romans. Diguem-li 'Via Hercúlea', 'Via Augusta' o AVE (César): hi ha coses que cauen pel seu propi pes. El que no està clar és si la velocitat punta serà tan magnífica.
I tant que ha de ser car! Precisament per això, sóc de l’opinió que l’utilitzaran sobretot els col·lectius que he citat i un altre que se m’ha oblidat: el València CF quan haja de jugar amb algun equip de Madrid.
Quant al suposat corredor mediterrani, voldria equivocar-me, però passaran anys —potser dècades— abans que el puguem veure, si el veiem. S’han de superar moltes barreres: materials, polítiques, psicològiques... Ha d’existir un govern espanyol que hi done via lliure; també n’ha d’estar convençut —o interessat— el govern francès; s’ha d’aconseguir el finançament (el ministre de Foment ja ha anunciat que el ramal de Castelló només es farà amb participació d’inversors privats).
Finalment està el tema de la parada a Xàtiva. Ja veurem! Recorde com, quan es feren les primeres propostes de traçat i tothom —Bono, entre d’altres— volia que l’AVE parés a tots els pobles i ciutats, José Mari Anar digué: Vamos a proyectar un AVE, no un tranvía. Per definició, l’AVE és un tren intercity, no un d’aquells vetusts correus de la meua infància, que paraven a totes les estacions.
De tota manera, si l’AVE es detura finalment, algun dia, a l’estació de Xàtiva, almenys n’haurem tret alguna cosa de profit.
L'article recull una fotracada (paraula a recuperar) de raonaments que compartisc però que no hauria sabut explicar tan bé. Em sent plenament identificat amb el contingut.
Vostè també ho explicava molt bé a la seua columna de l’altre dia, a Levante-EMV.
No faches faltes d'orografia y hescriu vons posts per que estás participan en els 2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals del País Valencià
2ons Premis Blocs de les Comarques Centrals del PV 2010, El Penjoll
Sord y que Deú te pille confeçat!
Publica un comentari a l'entrada