dijous, 14 de gener de 2010

Arguments a favor i en contra

Aquests dies, arran d’una orde del Ministeri de Cultura, que ordenava paralitzar els enderrocs al barri del Cabanyal, la polèmica torna a protagonitzar les portades dels mitjans d’informació i nombroses entrades a la blogosfera. De nou, partidaris i detractors de la prolongació de Blasco Ibáñez esmolen les seues eines dialèctiques. L'Avinguda de Blasco Ibáñez es va projectar com un bulevard que havia d’arribar fins a la Malvarrosa. Es tracta, per tant, d’un projecte frustrat. Naturalment, els objectius que es marcaren els promotors, fa més d’una centúria, no vinculen necessàriament a cap decisió concreta que es prenga ara, però demostren una voluntat antiga de connectar el nucli històric de València amb la mar, a través d’una gran via. S’ha dit que el Carrer de la Pau o l’Avinguda de l’Oest són casos semblants. No ho són; l’un i l’altra pretenien obrir artèries al nucli medieval d’acord amb uns paràmetres vuitcentistes que avui ja no tenen vigència (els mateixos que propiciaren l’enderroc de les muralles). Així i tot, el final brusc de l’avinguda de l’Oest ha deixat als barris històrics cicatrius i desgavells urbanístics de difícil solució. En canvi, la connexió del centre amb les platges és un objectiu plenament vigent; la revitalització de la façana marítima pot reportar a la ciutat múltiples beneficis, socials i econòmics.

La pretensió, que jo no trobe menyspreable, de prolongar Blasco Ibáñez fins a la mar ha aixecat entre els diferents detractors tota mena de desqualificacions: projecte pretensiós, passat de moda, especulatiu... Són simples adjectius que no poden prendre’s seriosament com arguments a favor o en contra. Només les al·lusions a l’aspecte especulatiu de l’assumpte mereixen una breu reflexió. Ja no queda cap de les nombroses empreses immobiliàries que es van pujar al tren de l’operació urbanística. L’enorme crisi del sector ha provocat la seua desvinculació del projecte. Ara mateix, només Ajuntament i Generalitat, immersos en uns enormes dèficits pressupostaris, pretenen tirar endavant el carro, per una qüestió de cabuderia. De tota manera, algunes persones semblen haver descobert de nou les Amèriques. Darrere de qualsevol operació urbanística, sempre hi ha interessos econòmics que, canalitzats de manera adequada, poden resultar positius per als processos de creixement de la ciutat. Hi havia, posem per cas, interessos especulatius darrere del Pla Cerdà i els edificis de Gaudí. Tanmateix, l’eixampla de Barcelona és modèlica en molts aspectes. I arran de les Olimpíades, la ciutat comtal també ha recuperat la seua façana marítima.

Finalment, alguns han cregut detectar un lapse freudià en aquells que parlen d’unir València amb la mar, com si el Cabanyal no fos València. Atenció! Si ens dediquem a buscar-li més de quatre potes al gat, malament! S’està parlant d’unir el nucli històric i l’eixampla de la ciutat amb la línia marítima. I això és molt difícil d’argumentar en contra. Es podran manifestar opinions, parers, gustos... Arguments, pocs! Que el centre de València deixe de viure d’esquenes a la mar és un objectiu perfectament honorable. Qüestió distinta és la manera d’aconseguir-ho. Si la consecució implica la destrucció absoluta d’un barri, se n’haurà d’estar evidentment en contra. Ara bé, no hi alternativa possible? Dit en altres paraules: no existeix la manera de prolongar Blasco Ibáñez sense destruir totalment el Cabanyal o sense infligir-li danys irreparables? Aquest hauria de ser el moll de la qüestió. I urgeix contestar aquestes preguntes. El barri s'està degradant a velocitat de vertigen.

7 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Precisament en el mapa que poses es veu perfectament: pel nord hi ha l'avinguda de Tarongers tota recta, pel sud l'avinguda del Port-JJ Dómine, pel centre Blasco Ibáñez es mig prolonga per l'avinguda Mediterrani i en un bot estàs a la façana marítima. Des que posaren el metro la línia 5 (connectada perfectament amb la 3) et deixa a l'inici del passeig, a banda dels tramvies 4 i 6, que enllacen amb la part nord de la ciutat.

Problemes reals de connexió? ... Diria que no. Problemes de malviure en una zona degradada? Eixe és la qüestió. La solució ràpida segurament és enderrocar bona part de la zona problemàtica, "desplaçar la merda" i "a viure feliços". Però eixe és el problema, no la demagògia (des del meu punt de vista) de la "connexió" amb la façana marítima.

Lo Pol ha dit...

Jo incidiria en la necessitat de conservar i reformar el barri i donar-li valor afegit: un barri amb encant, vora la mar, un atractiu turístic i, si més no, demogràfic, un pol d'atracció com el Carme o Russafa.

La prolongació és una alternativa peresosa, vulgar, d'una simplicitat barroera, multi-reproduïda arreu del món. I el propi anunci de la prolongació (com diu algú hui en premsa) està en la base de la degradació del barri: ¿Per a què s'anava a reformar si això aniria tot a l'ascla?

Entenc el plantejament, Ximo, però no ho puc compartir.

Aquil·les Sisternes ha dit...

Vicent, dir que Tarongers uneix el centre amb la Malvarrosa, mitjançant un bulevard o un passeig, és poc seriós. Quant a l’Avinguda del Port, doncs això, és un carrer que aboca al port. De veritat, jo no trobe que l’article de Ximo siga demagògic. De fet, acaba dient que no està d’acord amb la destrucció del Cabanyal.

Lo Pol, la vida seria molt avorrida si tots pensaren igual. Ximo enumerava alguns adjectius que s’han dedicat a la prolongació de Blasco Ibáñez. Tu n’aportes uns quants més: peresosa, vulgar, d'una simplicitat barroera, multi-reproduïda...

Jo també crec en la necessitat de conservar i reformar el barri i donar-li valor afegit: encant, atractiu turístic, pol d'atracció... Per tant, em sume a la pregunta que planteja Ximo: hi ha alguna alternativa viable entre posicions absolutament irreconciliables?

Vicent Terol ha dit...

Hi ha més arguments no exposats ací. Per exemple, la destrucció d'un patrimoni no físic: el que la geògrafa Carme Miralles anomena "memòria urbana". Es pot obviar eixa agressió a l'hora de valorar la conveniència o no de dur endavant el projecte?

Per altra banda, crec que s'amaga informació si parlem de degradació sense explicar la intencionalitat d'eixa degradació durant els últims deu anys. Hi ha testimonis que parlen de com l'Ajuntament -Cabanyal 2010- ha llogat les cases venudes a l'empresa a població marginal amb una clara intenció de degradar el barri.

Vent d Cabylia ha dit...

Aquil·les, no he dit que l'avinguda Tarongers connecte "el centre de València" amb el Cabanyal, sinó el Cabanyal amb València, concretament amb tota la part septentrional: si algú viu a Torrefiel hi anirà per allí (que sembla que només es pense en fer més fàcil que els senyorets de l'Eixample arriben a la mar...)

D'altra banda, amb això de la demagògia no em referia en concret al text de Ximo, sinó al repetitiu -i pense que fal·laç- argument de la "connexió".

Ximo ha dit...

Amics, jo m’apunte a la teoria d’aquella persona que va enviar un comentari al blog de Baydal. La derrota no entra als plans de la dreta. Jugant-s’hi el tot pel tot (sense atendre a matisos intermedis), els veïns del Cabanyal ho acabarà perdent tot. La dreta ha demostrat sovint que és capaç fins i tot de passar-se les sentències judicials per l’arc triomfal. Caldria buscar, per tant, fórmules que permeten una sortida airosa a uns i altres.

Baydal, em sembla que llancem balons fora. I si el màxim recurs que se’ns acudeix és allò de «fer més fàcil que els senyorets de l'eixample arriben a la platja», anem malament... Fins i tot encara que només es tractés d’això, hauríem d’intentar sortir del cercle viciós en què estem ficats.

Quant al concepte de “memòria urbana”, no cal que t’esforces, Vicent. Per la part que em toca, prediques a un convençut. Ara bé, de cap manera es pot confondre eixa “memòria” amb la foto fixa d’una ciutat fossilitzada. Les ciutats són com els organismes vius: evolucionen, a pitjor si —com molt bé expliques— el PP utilitza l’estratègia de deixar que la situació es podrisca.

Toni ha dit...

Terol, ningú no amaga cap informació. La plataforma “Salvem el Cabanyal”, les associacions de veïns, els partits contraris a la prolongació de Blasco Ibáñez porten dotze anys explicant l’estratègia deliberada de degradació propiciada pel PP, els interessos especulatius, etc. I amb tot això no s’ha aconseguit que canvie l’opinió majoritària del barri. Només una minoria està conscienciada. La resta, o passa o recolza electoralment el PP. Estem pegant dotze anys les mateixes voltes a l’assumpte. Va sent hora, per tant, que inventem alguna cosa nova. I la solució no pot ser que vinga papà govern central a ficar cullerada. No vull ni pensar què passaria si guanyara les pròximes eleccions generals la dreta.