divendres, 8 de gener de 2010

Artur Heras

El passat dia 18, es va presentar a la Casa de Cultura de Xàtiva l’obra Madame Leonarda, llibre de dibuixos de l’artista xativí Artur Heras. L’acte fou organitzat per l’Associació d’Amics de la Costera. L’obra, editada per Media Vaca, té 200 pàgines impreses en paper mat —de format 19 x 23— amb il·lustracions bitò. Està enquadernat en tapa dura. Es tracta d’una reedició de l’obra Am Anfang war das Huhn (Al principi era la gallina), publicada el 1976 en edició de butxaca per l’editorial Insel Verlag de Frankfurt.


Artur Heras va nàixer a Xàtiva el 1945. Va fer els seus estudis a l’Escola de Belles Arts Sant Carles de Valencia. Un tríptic que exposà al VI Saló Internacional de Març de València marcà l’inici del moviment de renovació de la figuració a primeries dels anys seixanta. Artur va pertànyer a la generació de joves que, partint dels postulats de la Nova Figuració, s’enquadrà al denominat Nou Realisme. Fou company, per tant, d’Armengol, Boix, els membres del Grup d’Elx, Castejón, Sixto... Tots ells reberen les influències de l’hiperrealisme i el pop americà. Les seues obres conjugaven aquestes influències amb elements de crítica política i social. Artur és el més pop de tots els seus companys de generació. La seua obra, impregnada de sàtira social i de denúncia sovint directa, utilitza els recursos de l’estètica pop com a instrument de protesta.

És també un artista multidisciplinar. Ha conreat la pintura, l’escultura, l’art seriat... Al món gràfic (cartells, llibres), treballa des de fa quaranta anys. Començà fent cartells de les seues pròpies exposicions, continuà il·lustrant llibres per a editorials europees i intensificà la seua tasca, com a dissenyador gràfic i d’exposicions, des de finals dels setanta fins als nostres dies. Ha comissariat, així mateix, mostres documentals sobre escriptors i temes històrics. Entre aquestes darreres, cal destacar les organitzades sobre el poeta Juan Gil-Albert al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1985) i al Teatre Nacional de La Habana (1990), sobre el novel·lista Vicente Blasco Ibañez al Port de València (1985) i al Palau Medici-Ricardi en Florència (1988), i la titulada Imatge i Paraula al segle XIV a la Llotja de València (1985).

Quant al disseny de cartells, destaquen les sèries realitzades per a la Mostra de Cinema del Mediterrani (entre 1980 i 1985) o el del Congrés Internacional d’Intel·lectuals i Artistes presidit per Octavio Paz en 1987. Una selecció dels seus millors treballs gràfics foren reunits a l’exposició 100 Carteles de Artur Heras, celebrada el 1994 a Mèxic DF, que posteriorment va recórrer diverses ciutats. En 1976 publicà el primer dels llibres il·lustrats per a Insel-Verlag (Frankfurt), als quals seguirien els editats per Casterman (Paris), Lumen (Barcelona) i Lóguez (Salamanca). En 1985, el Ministeri de Cultura i Educació li atorgà el premi al millor disseny de llibre. Fou seleccionat per a participar en nombroses exposicions, com ara Els llibres més bells del món (Leipzig, 1989) o Biennal Internacional del Cartell (Helsinki, 2003).



En 1993, va rebre el Premi Alfons Roig de la Diputació de València, per la seua aportació a l’art contemporani. En 1997, el Ministeri de Cultura francès el nomena Chevalier des Arts et des Lettres. Entre 1980 i 1995, dirigí la Sala Parpalló de la Diputació de València. Durant l’últim decenni, sense deixar de ser fidel als principis de la Nova Figuració, la seua pintura ha guanyat en inspiració de caràcter ontològic i combina la profunditat de la reflexió amb la fantasia. Durant quatre dècades, Artur ha fet exposicions en Espanya, USA, Mèxic, Alemanya i França. Hi ha obra seua a les col·leccions d’art contemporani del Museu de la Ciutat (València), la Diputació de València, el Museo de Arte Contemporáneo (Sevilla), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), l’IVAM, el Museo de la Solidaridad Salvador Allende (Santiago de Xile), el Museu d’Art Modern (Wroclaw, Polònia), la Kunsthalle Lund (Suècia), el Centre Cultural Bancaixa (València), la Fundació Pilar i Joan Miró (Palma de Mallorca)...

La col·laboració d’Artur amb Xàtiva i Amics de la Costera ve de lluny. A finals dels setanta, va dissenyar el cartell de la I Setmana Cultural convocada per l’Associació. Una de les primeres exposicions organitzada per l’entitat fou Bandera Bandera, a principis dels vuitanta. Aquella sèrie de pintures, escultures, dibuixos i objectes, dissenyada per Artur, que girava al voltant de la bandera (cal recordar que la batalla de València posava en qüestió, en aquells moments, els nostres símbols i la nostra llengua) donà peu a l’edició d’un llibre en què col·laborà una extensa nòmina de personalitats de la nostra cultura: Alfons Roig, Francesc Mira, Raimon, Trini Simó, Josep Vicent Marqués, Vicent Andrés Estellés, Andreu Alfaro, Joan Fuster...

Dissenyà el cartel de fira dels anys 1982 i 2000. Participà a dos carpetes de gravats: El collar de la coloma, junt amb Manuel Boix, Rafa Armengol i Joan Ramos (el gravat d’Artur recordava les palmeres de la Mostra de Cinema del Mediterrani); Homenatge Picasso, col·lecció de poemes i gravats dedicats a la memòria del pintor malagueny (en aquesta ocasió, el gravat d’Artur estava inspirat en l’escultura de Vladimir Tatlin, Monument a la Tercera Internacional). Ambdós carpetes foren editades a Xàtiva, per gent del grup nacionalista municipal. Artur Heras també s’ha encarregat del disseny o les il·lustracions de diferents publicacions de l’Associació d’Amics de la Costera. El 1980, dissenyà les edicions de bibliòfil i de butxaca de Xàtiva, de Vicent Andrés Estellés. També féu les il·lustracions de Manual d’antic refugi, d’Antoni Martínez Revert, número 6 de la col·lecció Proposta Poètica. Artur era un dels personatges retratats per Eduard Francés a l’exposició Ulls d’artista, el catàleg de la qual fou publicat per l’Associació. Finalment, tampoc no podem oblidar les il·lustracions de Fusteria Orts, relat de Toni Cucarella amb què s’obsequià els participants a l’homenatge retut a l’escriptor xativí guanyador del Premi Octubre de Narrativa.