Sant Trobat

Sovint, el nostre amic Ximo Núñez té unes sortides que semblen més pròpies d’un luterà, o d’un esperit escèptic, que d’un mossèn. Ahir, sense anar massa lluny, es despenjà amb una afirmació taxativa: «Sant Vicent Ferrer mai no va estar a Xàtiva». Cap a on apunta aquest dard del reverend Núñez? Cap als Borja! Com vostès deuen saber, la llegenda assegura que Sant Vicent Ferrer, en una de les seues visites a la nostra ciutat, va conèixer el petit Alfons Borja. El futur pontífex, que llavors encara era una criatura d’uns vuit o nou anys, havia anat a la Seu, en companyia dels seus pares, Domènec i Francina, per a sentir el sermó del frare dominicà. Sant Vicent, en veure el menut, féu la famosa profecia: «Aquest xiquet serà papa i m’elevarà als altars». I clar, donat cas que foren certes les paraules del nostre amic capellà, aquesta profecia seria una pura falsificació; s’hauria d’eliminar, per tant, del happening borgià que prepara Rus per a principis de març. I tot per culpa del rigor científic!

Si l’Església apliqués el mateix rigor en altres esdeveniments, no podríem celebrar, posem per cas, l’any sant compostel·là. Miguel de Unamuno afirmava que todo hombre moderno, dotado de espíritu crítico, no puede admitir, por católico que sea, que el cuerpo de Santiago el Mayor repose en Compostela. Sense arribar als extrems de Luter («A la tomba gallega hi ha el cos d’un gos mort», sembla que va dir), nombrosos especialistes neguen l’estada de l’apòstol Sant Jaume a terres hispàniques —neguen, doncs, l’autenticitat de les relíquies compostel·lanes—. Una veritable ruïna per al sector turístic! Diversos són els personatges als quals adjudiquen les despulles que jauen al sepulcre de Sant Jaume de Galícia: el bisbe Teodomir, l’heretge Priscil·lià... La gent, però, no sol fer cas de totes aquestes elucubracions acadèmiques. Se non è vero, è ben trovato, deuen pensar els milers i milers de pelegrins que enguany faran el camí de Sant Jaume i podran venerar, si passen pel monestir cistercenc de Cañas, a la Rioja, dues ferradures del cavall en què muntava l’apòstol durant la batalla de Clavijo, donades per Diego López de Haro a la seua germana Urraca, quarta abadessa del monestir.

I tot açò m’ha fet recordar que avui se celebra la festivitat de Sant Trobat. Joan Amades explica, al seu Costumari, que el sant era soldat i fou martiritzat a Girona junt amb tres-cents seixanta companys seus. Amb el curs del temps, es va perdre la noció del lloc on havien estat soterrats els màrtirs. Però un dia, impensadament, fou descobert el cos d’un d’ells, al qual, per no saber quin era el seu veritable nom, li adjudicaren el de "Trobat". Per molt que es van cercar els cossos dels seus companys, no fou possible de trobar-ne cap més. A partir d’aleshores, Sant Trobat gaudí de molta devoció; la gent l’invocava per a salvar-se de les febres quartanes. Bé que aquest Trobat no guarda cap relació amb el carrer xativí homònim —segons Agustí Ventura, la nostra via urbana deu el nom a un notari del segle XVII, Domènec Trobat—, no estaria mal recuperar la devoció al soldat màrtir. Podria intercedir pels botiguers del nucli històric i pels empresaris del sector turístic. «Sant Trobat, que trobem forasters que vinguen a deixar-se la pela... Sant Trobat, que passe la crisi econòmica i tornen a florir els nostres negocis...», podrien imprecar.

Des d’ací, brindem la idea als gestors municipals del sector turístic. L’any vinent, el pavelló xativí de FITUR podria estar presidit per la imatge de Sant Trobat. Seríem l’enveja dels gandians. Vejam si, gràcies a la intercessió d’aquest sant, els nostres edils milloren la seua competència, potencien el nostre patrimoni històric, fan de la nostra ciutat un indret agradable, el doten amb uns serveis de qualitat i atrauen milers de visitants. Amén!

(publicat a Levante-EMV, el 23/01/10)