dimecres, 1 de juliol de 2009

Les sibil·les


Vistes de la mar Tirrena, amb les illes d’Ischia i Procida, la Solfatara de Pozzuoli i Cumes

Durant el passat mes de març, visitant la rodalia de Nàpols (els Campi Flegrei, el llac Avern, Pozzuoli, la Solfatara), ens vam allargar fins a Cumes. En aquesta ciutat, tinguérem ocasió de recordar les sibil·les, personatges mitològics molt presents a les nostres tradicions. Els romans pretenien que la sibil·la Cumana era natural d’Eritres, ciutat de Jònia (a la costa oest de l’actual Turquia). Es diu que havia nascut en una gruta del mont Corycos, filla de Teodor i una nimfa. Nasqué amb el do de la profecia i feia les seues prediccions en vers. Fou anomenada sibil·la de Cumes perquè passà la major part de la seua vida en aquesta ciutat. Fou considerada la més important de les deu sibil·les conegudes. També li deien deífoba i demòfila. El déu Apol·lo, que inspirava les seues profecies, li va prometre la concessió d’un desig a condició de no tornar mai a Eritres. Ella prengué un grapat d’arena amb la mà i demanà viure tants anys com grans havia agafat. Com que s’oblidà, però, de demanar l’eterna joventut, en complir anys, començà a consumir-se tant que semblava una cigala. Hagueren de tancar-la en una gàbia que penjaren al temple d’Apol·lo. La llegenda diu que visqué nou vides de cent deu anys cadascuna. Els xiquets li preguntaven: «Sibil·la, què vols?». I ella contestava: «Vull morir». L’Eneida conta que en una ocasió guià Enees, príncep troià, a través de l’Hades, per a visitar son pare Anquises.

Ruïnes de Cumes

En altra ocasió, sent ja una dona anciana, es presentà davant del rei romà Tarquini el Superb i li oferí nou llibres profètics. Tarquini els rebutjà per considerar que el preu era extremadament alt. Llavors la sibil·la destruí tres dels llibres i li oferí els sis restants al preu inicial; Tarquini els rebutjà de nou i ella destruí altres tres. Per temor que desaparegueren tots, el rei acceptà comprar els tres últims pagant per ells el preu que la sibil·la havia demanat des d’un principi. Els llibres estaven escrits en grec sobre fulls de palma que després passarien a papir. Durant el segle II aC, època republicana, foren molt apreciats pels romans, que els consultaven en situacions extraordinàries. Eren custodiats al temple de Júpiter per un col·legi de deu sacerdots menors anomenats decenviri sacris faciundis. L’any 83 aC, el foc destruí els originals i calgué formar una nova col·lecció. El Senat envià emissaris a Troia, Samos, Eritres i altres indrets a prendre tots els llibres de la sibil·la que pogueren trobar. Els nous llibres exerciren una gran influència religiosa fins al regnat de l’emperador August, que ordenà tancar-los en dues arques. No han arribat, però, fins als nostres dies; l’any 405, foren destruïts per orde de l’emperador Honori. Ciceró arribà a llegir-los; digué que estaven escrits amb art, en forma d’acròstics.

Cripta de la Sibil·la a Cumes

2 comentaris:

laura ha dit...

Interesante, a ver si nos cuentas por aquí tus viajes de este verano 2009.Gracias, y que te vaya bien.

Ximo ha dit...

Eh Laura! Doncs sí, com que vaig a viatjar, ja intentaré contar alguna cosa interessant. Salut!