dissabte, 4 de juliol de 2009

Fem, especulació i euros, molts euros

Un relat, ni que siga breu, ha de tenir tres parts: plantejament, nus i desenllaç. Com tothom sap, el plantejament serveix per a mostrar l’espai en què es desenvoluparà l’acció, els personatges que intervindran en ella i el tema de la història. Aquests dies, els nostres lectors estaran seguint la crònica de tot allò relacionat amb el futur abocador de Llanera de Ranes, un veritable fulletó. Fa mesos, el primer capítol revelà que, en comptes d’elegir l’opció més raonable —petites plantes comarcals de tractament de residus—, les autoritats havien optat per un consorci supracomarcal format per la Safor, la Vall d'Albaida, la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Aiora. En altres paraules: s’havia optat per un macroabocador. I clar, des que es va conèixer aquesta decisió, fins el més ximple sabia que la projectada planta de residus acabaria instal·lant-se a les comarques de l’interior —el turisme de sol i platja, ni tocar-lo!—.

El primer emplaçament previst fou el Pla de les Alcusses, la petita Toscana de València, un indret d’enorme valor paisatgístic i enològic situat al terme municipal de Moixent. De seguida van aparèixer els primers personatges: l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), d’Esther Koplowitz, els partits polítics, Vicent Parra, president del consorci, i els veïns de les diverses poblacions afectades. Quedà clar, des de primera hora, que la novel·la de l’abocador anava a ser una obra coral. També quedà clar que l’assumpte o tema de la història, els interessos creats, tenia caràcter transversal. Quan el fil argumental arribà al nus, hom comprovà que els grups en conflicte, partidaris i detractors de l’abocador, no coincidien, ni de bon tros, amb els blocs ideològics, esquerra i dreta, en què està polaritzada, per exemple, la població de Moixent.

La divisió s’establia més bé en funció d’interessos privats: els qui tenien terrenys susceptibles de ser venuts a FCC o esperaven aconseguir un lloc de treball a la futura planta resultaven ser partidaris incondicionals del projecte; en canvi, els propietaris de vinyes i cellers eren adversaris aferrissats. També ens assabentàrem que el tècnic, un funcionari de l’ajuntament de Xàtiva, que certifica periòdicament la idoneïtat dels treballs que realitza FCC (empresa adjudicatària del servei de neteja i recollida de fem), està casat amb una empleada de l’empresa de la senyora Koplowitz. Aquest tècnic és qui, designat pel consistori xativí, podria formar part de la comissió tècnica que ha de fer el barem de les distintes ofertes que es presenten al concurs del pla zonal de residus de les comarques centrals. I cada dia coneixem noves dades —el nus d’un bon fulletó, com més embolicat millor!—.

El PP de la Costera, controlat per Rus, i el PSOE de la Safor són partidaris d’instal·lar la planta a Llanera de Ranes i d’adjudicar-la a una UTE formada per FCC i DIMESA, propòsits que es veuran acomplits amb tota seguretat, ja que Xàtiva, Gandia i la Diputació tenen majoria al consorci. Part dels terrenys que acolliran l’abocador pertany a Gains Tax, societat lligada a Fernando Gallego, el conseller delegat del grup Llanera —bé que ell nega aquesta relació—. Ha sorgit, doncs, un nou embull: altres empreses que també concursen (i pretenen envair sòl d’ús agrícola, zones de protecció natural i paisatgística, i l’antic assagador reial de Castella) han presentat al·legacions, advertint que, darrere el model d’acord subscrit entre Gains Tax i FCC-DIMESA, s’amaga una operació especulativa que costarà al consorci 50 milions d’euros, només pel 30% del sòl. «Quines persones en són les beneficiàries? S’incrementarà desmesuradament el valor dels terrenys si la resta de propietaris demana el mateix tracte?», es preguntaran vostès.

En fi, amb tants diners pel mig, la història acabarà als tribunals. Jo preferiria un colofó distint, un bon desenllaç inspirat en les escenes d’El guateque, de Blake Edwards. Recorden vostès el personatge que encarnava Peter Sellers, tot ple d’escuma? Podríem imaginar, per al nostre fulletó, un quadre final amb bona cosa d’especuladors, polítics i gent aprofitada de Xàtiva i rodalia ben plenets de fem, refocil·lant-se sota una pluja de bitllets roigs, blaus, verds i morats, i tota la merda —perdó per l’expressió— provenint de les comarques centrals. Igualet que a les cloendes de la fira d’agost, però sense serpentina ni confeti.

(publicat a Levante-EMV, el 04/07/09)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ximo, insinues que en este assumpte suquen tots, però en realitat són alguns peperos els que van a traure la tallada més grossa.

Ximo ha dit...

Això no és del tot exacte. Com ha informat aquests dies la premsa, l’assumpte és totalment transversal, no sols perquè el PSOE de la Safor recolze el projecte presentat per FCC-DIMESA. Darrere de DIMESA (empresa dedicada a la gestió del medi ambient), està Enrique Luján, antic alcalde socialista d’Aldaia, alineat amb el sector ciscarista. És una bona jugada de Fomento de Construcciones y Contratas. Les empreses que trafeguen amb fem tenen molt mala premsa. Aliant-se amb DIMESA, FCC mata dos pardals d’un tret: s’assegura una imatge ecològica i el recolzament de certs sectors socialistes.

Lo Pol ha dit...

Tinc constància que la informació de Ximo és correcta. A Anònim li agradaria pensar que sempre és el PP qui està darrere d'estes operacions, però no sempre és així. Per desgràcia. Excel·lent article-

Ximo ha dit...

Naturalment, hi ha molts més tripijocs a l’assumpte, però el sentit i l’espai d’una columna no permetien estendre’s més. Per exemple, Fernando Gallego ha negat, davant la premsa, tenir res a veure amb l’assumpte, però diversos testimonis afirmen haver-lo sentit dir en una reunió que els terrenys de Gains Tax (un 30% del sòl en què FCC i DIMESA volen emplaçar l’abocador) són seus. La propietat de l’altre 70% podria estar relacionada amb un conseller de la Generalitat. Si això fos cert, tindríem un nou cas d’informació privilegiada que apuntaria directament a la presidència del consorci. I clar, hi hauria diners pel mig, perquè els favors dels polítics sempre tenen un preu. A més, la filtració de dades sobre els emplaçaments que es barallen explicaria les successives adquisicions de parcel·les realitzades per gent vinculada a la política i diversos constructors (darrere l’oferta d’URBASER, hi ha un promotor immobiliari d’Alzira, José Andrés). Igualment, s’explicaria el conflicte en què estan immergides les diferents UTE que es presenten al concurs.