Enguany, la Fira d'Agost s'inaugurava divendres per la nit. Però dos dies abans, dimecres 12, es produïa un fenomen que milions de persones no gaudiran mai des de sa casa, perquè és visible molt de tard en tard des d'un lloc concret de la Terra. Em referisc a l'eclipsi solar. El succés es repeteix cada 300 o 400 anys en un mateix punt del planeta. Des de terres valencianes, l'anterior s'havia vist el 30 d'agost de 1905. ¡Fa cent vint-i-un anys! En canvi, la nostra fira és anual. El passat dia 12, de Xàtiva estant, la Lluna ens havia d'ocultar el 99,9% de l'esfera solar. Des de molts dies abans, s'havia desencadenat una cursa frenètica per aconseguir ulleres de protecció en òptiques i farmàcies. El dia 10 estaven exhaurides —en 1905 eren de vidres fumats, amb vés a saber quines seqüeles. Finalment, veïns i veïnes quedàrem decebuts. A mi, un amic que viu a l'Albereda m'havia convidat a pujar al terrat de la seua finca. Però un front nuvolós de ponent no deixà veure l'eclipsi. Des del terrat, jo albirava la multitud de gent que pul·lulava pel Bellveret i el Castell esperant l'inici del fenomen. Imagine que se'n durien el mateix desengany que jo.
No poguérem comprovar la desaparició del sol, ni l'emmudiment de les aus. Això sí, l'espectacle dels núvols de ponent era magnífic. La temperatura caigué uns graus i es produí una certa foscor prematura, ¿però hi hagué cap fractura de l'equilibri còsmic? Per a milers d'antics romans, que no entenien la mecànica celeste, un eclipsi era una esquerda en l'ordre de les coses, un missatge que enviaven els déus als humans, un presagi carregat de sentit. Així degué entendre-ho la dreta el dia 12, a jutjar per les ximpleries que s'escoltaren. A Sánchez le ha venido muy bien el eclipse para que no se hable de otros asuntos. En X, el PP penjà una foto de la Península Ibèrica, presa per satèl·lit, i altra de l'eclipsi, i aquest text: Primera vez en 100 años que España se queda sin luz. Y no es culpa del PSOE. A Roma, els àugurs havien de dictaminar si els presagis eren bons o dolents, si s'havia trencat o no la pax deorum (la pau dels déus). Jo no entenc d'aquestes coses, però l'eclipsi no degué ser un bon auspici; el primer dia de fira, diada de l'Assumpció, va caure sobre Xàtiva un esclafit tèrmic, fenomen meteorològic impredictible i de gran poder destructiu.
Es va formar en escassos minuts i provocà vents huracanats de 90 km per hora. A més, com era humit, s'acompanyà de pluges torrencials. Va durar poc, però provocà destrosses a l'Albereda, principal ubicació de la fira, i en altres punts de la ciutat. Arbres arrencats, branques caigudes... Es van veure afectades atraccions mecàniques i paradetes dels firers. Quan esclatà la tempesta, la ciutat estava plena a vessar de visitants i faltaven poques hores per al concert de La Fúmiga. S'havien venut 7.000 entrades, però calgué ajornar-lo; la instal·lació elèctrica de l'escenari de la Murta havia patit danys. La Fira d'Agost té molts criticaires. Se la compara amb la fira de Cocentaina. Es pregona la brutícia que deixen gents mancades de civilitat. S'insisteix a culpar l'Ajuntament de qualsevol incidència. Ignore si tota la caterva d'àugurs que anuncien el declivi de la festa ausculta bé els presagis. Alguns són molt clars. El termòmetre marcà la temperatura rècord de 36 graus la mitjanit del dia 19. I la mínima del dia 20, també rècord, fou de 31 graus.
L'enemic més perillós de la Fira d'Agost passa una mica inadvertit. És el canvi climàtic. Mentre escric aquestes línies, un esclafit humit amb vents de 150 km ha provocat una gran devastació en Alzira. Ha destruït la coberta de l'església arxiprestal de Santa Caterina. A Xàtiva, l'anterior esclafit succeí en agost de 2022. Avui mateix, últim dia de fira, per la vesprada, tempestes amb aparell elèctric han tornat a descarregar pluges torrencials sobre la ciutat. Ha calgut cancel·lar la cloenda de la fira, un espectacle amb música d'ABBA que havia de celebrar-se a la Murta. ¡Fira calorosa i passada per aigua! Tothom és ben lliure de criticar les autoritats, però sobren blasmes insubstancials i manquen reflexions profundes sobre quins canvis cal fer per a garantir el futur de moltes coses —de la Fira d'Agost, per exemple. Convindria assumir que alguns efectes del canvi climàtic són irreversibles. Els episodis desastrosos seran cada vegada més freqüents i no sempre serà possible tirar-li la culpa a l'alcalde. Ens convé calmar la ira de la deessa Natura.
(publicat a Levante-EMV, el 25/08/2026)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada