Jo crec que ja està clar, a hores d'ara, que la gestió de la crsi provocada per la DANA ha estat desastrosa. Les conseqüències, en danys materials i vides humanes, seran terribles. Al final, no sabem si els morts es comptaran per centenars o per milers. Sense xifra oficial de desapareguts, algun mitjà de comunicació ha dit que podrien ser 1900. En tot cas, assistim a la major tragèdia patida pel nostre país en la història recent. Els danys materials eren probablement inevitables; la mala planificació del territori feta durant dècades, la construcció massiva en zones inundables, l'absència d'obres de canalització, desviament i defensa davant les crescudes de rius i rambles, la insuficiència dels plans d'alerta i l'innegable canvi climàtic feien molt difícil —impossible, més bé— evitar la destrucció provocada per un fenomen meteorològic que es repetirà cada vegada amb més freqüència i més intensitat. Però es podrien haver evitat tantes morts si les autoritats responsables hagueren actual amb la celeritat i el rigor que s'esperen. No ho han fet. I ara estan en ple procés de construir un relat que exonere de culpabilitat. ¿Aconseguiran de fer-lo passar?
D'acord amb la Llei del Sistema Nacional de Protecció Civil, l'Agència Estatal de Meteorologia ha d'avisar dels temporals, però declarar les alertes i planificar les actuacions davant catàstrofes que es produïsquen dins el territori d'una comunitat autònoma és competència exclusiva del govern d'aqueixa autonomia. Per tant, la gestió de la crisi que ha afectat diverses comarques del País Valencià correspon a la Generalitat que havia d'enviar l'alerta als ajuntaments i activar els seus plans d'emergència després de rebre l'avís de l'AEMET. Per la seua banda, els ajuntaments havien d'activar els plans municipals i valorar mesures com desallotjar zones inundables, tancar parcs, prohibir els desplaçaments no essencials, suprimir l'activitat laboral... ¿Què cal fer quan ja s'ha produït el desastre? Si els ajuntaments estan superats per la situació, ha d'actuar el govern autonòmic, que també ha d'atendre les trucades del 112. Tot açò té la seua lògica; en teoria, qui millor coneixen el territori és l'autoritat autonòmica. Però en el cas valencià, la gestió realitzada per la Generalitat és nefasta. Inclús ho han reconegut alguns militants del PP i periodistes afins.
Només cal repassar la cronologia: l'AEMET va donar l'avís roig el dia 29 a les 17.31, però la Generalitat no envià als mòbils el missatge Es-alert fins a les 20.30, dotze hores després, quan ja havia mort gent. ¿Quins són els motius de la tardança? Poden ser diversos: negacionisme (l'any passat, dirigents del PP van dir que AEMET era molt alarmista), ineptitud, interès a no molestar els empresaris, passotisme... Jo m'incline per una combinació de tot plegat; dimart 29 de matí, mentre s'acostava la tragèdia, Mazón assistia a tres actes intranscendents. El secretari autonòmic d'emergències (antic quadre de C's) estava reunit amb gent del món taurí. L'endemà, tardà molt a presentar-se en el dispositiu d'emergència. En hores i dies posteriors al 29, les vacil·lacions, les contradiccions i els errors del president han estat continus. Evidentment, la tasca prioritària ara mateix és ajudar els damnificats i buscar entre els enderrocs per a mirar de trobar víctimes supervivents o mortes. Però no està de més reflexionar sobre la responsabilitat política, atès que el PP ja està plenament dedicat a la tasca de diluir-la. ¿És només del president de la Generalitat?
Primerament s'ha de dir que són molts els implicats en el desori. Crec que es pot parlar amb tota propietat d'una banda d'inútils i passotes formada per molta gent. Mazón és qui té la màxima responsabilitat, però cal pensar que no actua en solitari; se suposa que consulta amb nombroses persones (cap de gabinet, assessors, consellers, càrrecs del segon esglaó polític i funcionaris de confiança situats en la cúspide de l'administració pública a canvi de fer la pilota al cap de torn). Demanar que el president entenga de tot és demanar massa. Deuen haver-hi molts responsables del caos —la consellera Salomé Pradas, posem per cas. Alguns creuran que, un cop constituït el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), Mazón, que assumí el comandament únic que corresponia a la consellera de Justícia i Interior, està ben assessorat. Doncs sembla que les faves es couen en altre lloc. Dissabte, Mazón féu esperar hores els membres del Cecopi, que estaven convocats a una reunió. (Alguns optaren per tornar als llocs en què estaven realitzant les missions assignades.) Ara, el cap de la banda d'ineptes s'ha embrancat a tirar la culpa als altres.
D'acord amb la Llei del Sistema Nacional de Protecció Civil, l'Agència Estatal de Meteorologia ha d'avisar dels temporals, però declarar les alertes i planificar les actuacions davant catàstrofes que es produïsquen dins el territori d'una comunitat autònoma és competència exclusiva del govern d'aqueixa autonomia. Per tant, la gestió de la crisi que ha afectat diverses comarques del País Valencià correspon a la Generalitat que havia d'enviar l'alerta als ajuntaments i activar els seus plans d'emergència després de rebre l'avís de l'AEMET. Per la seua banda, els ajuntaments havien d'activar els plans municipals i valorar mesures com desallotjar zones inundables, tancar parcs, prohibir els desplaçaments no essencials, suprimir l'activitat laboral... ¿Què cal fer quan ja s'ha produït el desastre? Si els ajuntaments estan superats per la situació, ha d'actuar el govern autonòmic, que també ha d'atendre les trucades del 112. Tot açò té la seua lògica; en teoria, qui millor coneixen el territori és l'autoritat autonòmica. Però en el cas valencià, la gestió realitzada per la Generalitat és nefasta. Inclús ho han reconegut alguns militants del PP i periodistes afins.
Només cal repassar la cronologia: l'AEMET va donar l'avís roig el dia 29 a les 17.31, però la Generalitat no envià als mòbils el missatge Es-alert fins a les 20.30, dotze hores després, quan ja havia mort gent. ¿Quins són els motius de la tardança? Poden ser diversos: negacionisme (l'any passat, dirigents del PP van dir que AEMET era molt alarmista), ineptitud, interès a no molestar els empresaris, passotisme... Jo m'incline per una combinació de tot plegat; dimart 29 de matí, mentre s'acostava la tragèdia, Mazón assistia a tres actes intranscendents. El secretari autonòmic d'emergències (antic quadre de C's) estava reunit amb gent del món taurí. L'endemà, tardà molt a presentar-se en el dispositiu d'emergència. En hores i dies posteriors al 29, les vacil·lacions, les contradiccions i els errors del president han estat continus. Evidentment, la tasca prioritària ara mateix és ajudar els damnificats i buscar entre els enderrocs per a mirar de trobar víctimes supervivents o mortes. Però no està de més reflexionar sobre la responsabilitat política, atès que el PP ja està plenament dedicat a la tasca de diluir-la. ¿És només del president de la Generalitat?
Primerament s'ha de dir que són molts els implicats en el desori. Crec que es pot parlar amb tota propietat d'una banda d'inútils i passotes formada per molta gent. Mazón és qui té la màxima responsabilitat, però cal pensar que no actua en solitari; se suposa que consulta amb nombroses persones (cap de gabinet, assessors, consellers, càrrecs del segon esglaó polític i funcionaris de confiança situats en la cúspide de l'administració pública a canvi de fer la pilota al cap de torn). Demanar que el president entenga de tot és demanar massa. Deuen haver-hi molts responsables del caos —la consellera Salomé Pradas, posem per cas. Alguns creuran que, un cop constituït el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), Mazón, que assumí el comandament únic que corresponia a la consellera de Justícia i Interior, està ben assessorat. Doncs sembla que les faves es couen en altre lloc. Dissabte, Mazón féu esperar hores els membres del Cecopi, que estaven convocats a una reunió. (Alguns optaren per tornar als llocs en què estaven realitzant les missions assignades.) Ara, el cap de la banda d'ineptes s'ha embrancat a tirar la culpa als altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada