La propensió dels polítics a mentir és més vella que la pana, però s'ha disparat exponencialment des del 29 d'octubre. Les falsedats sobre la gestió de l'emergència i les contradiccions de Núñez Feijóo i Carlos Mazón són inacabables i sols busquen embolicar la troca. Sovint, quan acudisc a l'establiment en què em guarden el periòdic tots els dies, trobe Mario, gallec que viu a Xàtiva. Solem fer petar la claca una estona. «Tenia altre concepte de Núñez Feijóo. Pensava que era una persona més intel·ligent, veraç i moderada. Però veig que és un toix, un extremista i un sac de mentides. Estic sorprès», vaig dir a Mario durant una de les nostres xarrades. ¡Toma! Porque no lo conocías. Como no vives en Galícia..., em contestà amb un somrís murri. Manteníem aquest intercanvi de paraules poc després del debat televisiu celebrat abans de les eleccions de juliol de l'any passat. Núñez Feijóo havia utilitzat l'estratègia del Gish Gallop, soltar mentides com una metralladora, durant el debat amb Pedro Sánchez. Doncs sembla, efectivament, que el cap del PP era un gran desconegut fora de Galícia, però els gallecs ja el tenien calat des de fa temps.
Suso de Toro ens ho ha recordat la setmana passada: Por lo visto no sabían que Feijóo carecía de cualquier escrúpulo moral. Ahora lo saben. Pero aún así hay quien cree que puede ser un buen gestor. Si le dan la oportunidad, comprobarán que es un perfecto inútil. En lo único que es bueno es en practicar un cinismo sin límites. Aquesta caracterització del cap pepero s'ha vist confirmada per l'enfilall de boles que està engegant a compte de la catàstrofe patida per milers de valencians. Menteix cínicament i sense moure un múscul de la cara. Els bons mestres solen tenir bons deixebles. Divendres, a les Corts Valencianes, Mazón amollà mentides durant dues hores i vint-i-tres minuts. Tan llarga intervenció es pot resumir en una frase de Bart Simpson: «Jo no he sigut.» Mazón digué que anava a assumir responsabilitats, però no n'assumí cap. El nombre elevat de víctimes mortals de la dana era culpa d'altres (de l'Aemet, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, de la UME, del govern central...). No demanà disculpes. No explicà la seua desaparició del dia 29 durant les cinc hores més crítiques de l'emergència. ¡Intenta sortir-se'n!
Com va dir Joan Baldoví, el discurs de Mazón semblava escrit pels seus advocats pensant en la possible responsabilitat penal per una negligència que ha costat 218 morts. (Ja se sap la cobla de tots els delinqüents davant el jutge: Soy inocente, señoría.) ¡Zero responsabilitat política! ¡Zero empatia! S'havia anunciat la possible destitució de la consellera Salomé Pradas que, amb rostre rígid i ombrívol, mirava el president des de la primera fila d'escons. Hi ha mirades que maten. ¿Aprovació de les paraules del president? Jo crec que no. El llenguatge corporal delatava l'estat d'ànim de la consellera. ¡Empipament superb! «¿Penses destituir-me i deixar-me als peus dels cavalls, malparit? ¿Creus que vaig a menjar-me jo sola el marró judicial? ¡Ho tens clar! Si arriba el cas, li contaré al jutge quatre coses», semblaven dir els ulls de la consellera. Inclús podríem pensar que Mazón ja està avisat. Per això, no s'ha atrevit fins ara a cessar-la. (En la pel·lícula El Padrí, de Francis Ford Coppola, un personatge, Calo, li diu a Michael Corleone, quan aquest veu Apollonia per primera vegada: «A Sicília, les dones són més perilloses que les escopetes.»
Però tornem a Alberto "Homer" Núñez Feijóo, capo di tutti capi del PP. El líder teòric —potser altra persona mana més que ell— continua mentint quan diu que la ministra Ribera, a qui acusa de falta d'humanitat, té la culpa de tot. Sempre que s'esdevenen tragèdies durant el mandat del PP, un boc emissari (el pilot, el maquinista...) acaba pagant els plats trencats. Ara es vol tirar la culpa a l'Aemet i la confederació hidrogràfica. I com aquests organismes pertanyen al departament de Ribera, els peperos han trobat la víctima expiatòria perfecta; no suporten que la ministra es convertisca en vicepresidenta primera de la Comissió Europea. ¿Quina responsabilitat té Teresa Ribera en les morts del dia 29? ¡Cap! Encara més, els organismes al·ludits funcionaren com cal i Ribera trucà vàries vegades sense èxit a un Mazón fora de cobertura. Per a tapar la desídia de Carlos "Bart" Mazón, Feijóo és capaç d'injuriar la ministra i crear una crisi en la UE. ¡Amb un parell! Però aconseguir que la majoria dels valencians s'empasse la bola serà difícil. I dissipar sospites sobre què féu "realment" Mazón el dia 29 entre les 13.45 i les 19.00, missió impossible.
Suso de Toro ens ho ha recordat la setmana passada: Por lo visto no sabían que Feijóo carecía de cualquier escrúpulo moral. Ahora lo saben. Pero aún así hay quien cree que puede ser un buen gestor. Si le dan la oportunidad, comprobarán que es un perfecto inútil. En lo único que es bueno es en practicar un cinismo sin límites. Aquesta caracterització del cap pepero s'ha vist confirmada per l'enfilall de boles que està engegant a compte de la catàstrofe patida per milers de valencians. Menteix cínicament i sense moure un múscul de la cara. Els bons mestres solen tenir bons deixebles. Divendres, a les Corts Valencianes, Mazón amollà mentides durant dues hores i vint-i-tres minuts. Tan llarga intervenció es pot resumir en una frase de Bart Simpson: «Jo no he sigut.» Mazón digué que anava a assumir responsabilitats, però no n'assumí cap. El nombre elevat de víctimes mortals de la dana era culpa d'altres (de l'Aemet, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, de la UME, del govern central...). No demanà disculpes. No explicà la seua desaparició del dia 29 durant les cinc hores més crítiques de l'emergència. ¡Intenta sortir-se'n!
Com va dir Joan Baldoví, el discurs de Mazón semblava escrit pels seus advocats pensant en la possible responsabilitat penal per una negligència que ha costat 218 morts. (Ja se sap la cobla de tots els delinqüents davant el jutge: Soy inocente, señoría.) ¡Zero responsabilitat política! ¡Zero empatia! S'havia anunciat la possible destitució de la consellera Salomé Pradas que, amb rostre rígid i ombrívol, mirava el president des de la primera fila d'escons. Hi ha mirades que maten. ¿Aprovació de les paraules del president? Jo crec que no. El llenguatge corporal delatava l'estat d'ànim de la consellera. ¡Empipament superb! «¿Penses destituir-me i deixar-me als peus dels cavalls, malparit? ¿Creus que vaig a menjar-me jo sola el marró judicial? ¡Ho tens clar! Si arriba el cas, li contaré al jutge quatre coses», semblaven dir els ulls de la consellera. Inclús podríem pensar que Mazón ja està avisat. Per això, no s'ha atrevit fins ara a cessar-la. (En la pel·lícula El Padrí, de Francis Ford Coppola, un personatge, Calo, li diu a Michael Corleone, quan aquest veu Apollonia per primera vegada: «A Sicília, les dones són més perilloses que les escopetes.»
Però tornem a Alberto "Homer" Núñez Feijóo, capo di tutti capi del PP. El líder teòric —potser altra persona mana més que ell— continua mentint quan diu que la ministra Ribera, a qui acusa de falta d'humanitat, té la culpa de tot. Sempre que s'esdevenen tragèdies durant el mandat del PP, un boc emissari (el pilot, el maquinista...) acaba pagant els plats trencats. Ara es vol tirar la culpa a l'Aemet i la confederació hidrogràfica. I com aquests organismes pertanyen al departament de Ribera, els peperos han trobat la víctima expiatòria perfecta; no suporten que la ministra es convertisca en vicepresidenta primera de la Comissió Europea. ¿Quina responsabilitat té Teresa Ribera en les morts del dia 29? ¡Cap! Encara més, els organismes al·ludits funcionaren com cal i Ribera trucà vàries vegades sense èxit a un Mazón fora de cobertura. Per a tapar la desídia de Carlos "Bart" Mazón, Feijóo és capaç d'injuriar la ministra i crear una crisi en la UE. ¡Amb un parell! Però aconseguir que la majoria dels valencians s'empasse la bola serà difícil. I dissipar sospites sobre què féu "realment" Mazón el dia 29 entre les 13.45 i les 19.00, missió impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada