Tirar la culpa als altres

Jo crec que ja està clar, a hores d'ara, que la gestió de la crsi provocada per la DANA ha estat desastrosa. Les conseqüències, en danys materials i vides humanes, seran terribles. Al final, no sabem si els morts es comptaran per centenars o per milers. Sense xifra oficial de desapareguts, algun mitjà de comunicació ha dit que podrien ser 1900. En tot cas, assistim a la major tragèdia patida pel nostre país en la història recent. Els danys materials eren probablement inevitables; la mala planificació del territori feta durant dècades, la construcció massiva en zones inundables, l'absència d'obres de canalització, desviament i defensa davant les crescudes de rius i rambles, la insuficiència dels plans d'alerta i l'innegable canvi climàtic feien molt difícil —impossible, més bé— evitar la destrucció provocada per un fenomen meteorològic que es repetirà cada vegada amb més freqüència i més intensitat. Però es podrien haver evitat tantes morts si les autoritats responsables hagueren actual amb la celeritat i el rigor que s'esperen. No ho han fet. I ara estan en ple procés de construir un relat que exonere de culpabilitat. ¿Aconseguiran de fer-lo passar?

D'acord amb la Llei del Sistema Nacional de Protecció Civil, l'Agència Estatal de Meteorologia ha d'avisar dels temporals, però declarar les alertes i planificar les actuacions davant catàstrofes que es produïsquen dins el territori d'una comunitat autònoma és competència exclusiva del govern d'aqueixa autonomia. Per tant, la gestió de la crisi que ha afectat diverses comarques del País Valencià correspon a la Generalitat que havia d'enviar l'alerta als ajuntaments i activar els seus plans d'emergència després de rebre l'avís de l'AEMET. Per la seua banda, els ajuntaments havien d'activar els plans municipals i valorar mesures com desallotjar zones inundables, tancar parcs, prohibir els desplaçaments no essencials, suprimir l'activitat laboral... ¿Què cal fer quan ja s'ha produït el desastre? Si els ajuntaments estan superats per la situació, ha d'actuar el govern autonòmic, que també ha d'atendre les trucades del 112. Tot açò té la seua lògica; en teoria, qui millor coneixen el territori és l'autoritat autonòmica. Però en el cas valencià, la gestió realitzada per la Generalitat és nefasta. Inclús ho han reconegut alguns militants del PP i periodistes afins.

Només cal repassar la cronologia: l'AEMET va donar l'avís roig el dia 29 a les 17.31, però la Generalitat no envià als mòbils el missatge Es-alert fins a les 20.30, dotze hores després, quan ja havia mort gent. ¿Quins són els motius de la tardança? Poden ser diversos: negacionisme (l'any passat, dirigents del PP van dir que AEMET era molt alarmista), ineptitud, interès a no molestar els empresaris, passotisme... Jo m'incline per una combinació de tot plegat; dimart 29 de matí, mentre s'acostava la tragèdia, Mazón assistia a tres actes intranscendents. El secretari autonòmic d'emergències (antic quadre de C's) estava reunit amb gent del món taurí. L'endemà, tardà molt a presentar-se en el dispositiu d'emergència. En hores i dies posteriors al 29, les vacil·lacions, les contradiccions i els errors del president han estat continus. Evidentment, la tasca prioritària ara mateix és ajudar els damnificats i buscar entre els enderrocs per a mirar de trobar víctimes supervivents o mortes. Però no està de més reflexionar sobre la responsabilitat política, atès que el PP ja està plenament dedicat a la tasca de diluir-la. ¿És només del president de la Generalitat?

Primerament s'ha de dir que són molts els implicats en el desori. Crec que es pot parlar amb tota propietat d'una banda d'inútils i passotes formada per molta gent. Mazón és qui té la màxima responsabilitat, però cal pensar que no actua en solitari; se suposa que consulta amb nombroses persones (cap de gabinet, assessors, consellers, càrrecs del segon esglaó polític i funcionaris de confiança situats en la cúspide de l'administració pública a canvi de fer la pilota al cap de torn). Demanar que el president entenga de tot és demanar massa. Deuen haver-hi molts responsables del caos —la consellera Salomé Pradas, posem per cas. Alguns creuran que, un cop constituït el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), Mazón, que assumí el comandament únic que corresponia a la consellera de Justícia i Interior, està ben assessorat. Doncs sembla que les faves es couen en altre lloc. Dissabte, Mazón féu esperar hores els membres del Cecopi, que estaven convocats a una reunió. (Alguns optaren per tornar als llocs en què estaven realitzant les missions assignades.) Ara, el cap de la banda d'ineptes s'ha embrancat a tirar la culpa als altres.

Ximpleries

 

Vinyeta de Peridis

¿Estat d'alarma?

Pedro Sánchez no sembla tenir rapidesa de reflexos. ¿A què espera per a prendre el control de la situació creada per la gota freda, en vista de la incompetència de la Generalitat Valenciana? Cal recordar que el govern central, en ús de les facultats que li atorga l'article 116.2 de la Constitució, pot declarar l'estat d'alarma en tot o part del territori de l'Estat, quan es produeix una alteració greu de la normalitat (catàstrofes naturals, crisis sanitàries...). A mesura que passen les hores, el caos s'empara de les poblacions més afectades de l'Horta Sud, que no disposen d'aigua potable, ni d'electricitat, ni d'aliments... Si no s'actua amb molta celeritat, es pot produir una crisi sanitària. Sembla que en molts indrets encara hi ha cadàvers sense alçar. Ambulàncies i serveis forenses i funeraris no poden accedir a certes zones; els vehicles amuntegats uns damunt dels altres i el tall de carreteres i autovies barren el pas. Tampoc no hi poden arribar transports amb queviures. Les vies de rodalies i del metro estan destrossades o obstruïdes per tota classe d'elements (vehicles travessats, terra i pedres, catenàries caigudes...). Hi ha persones que s'han quedat sense casa.

Com escasseja la vigilància, ja comencen a produir-se actes de pillatge. En algunes poblacions s'han constituït grups de veïns que es dediquen a vigilar les llars i els negocis. Es troba a faltar la presència de l'Estat a la Plana d'Utiel, la Foia de Bunyol, l'Horta Sud... Les víctimes de l'enorme catàstrofe no entenen de colors polítics, ni de competències administratives, ni de problemes logístics... Exigeixen a les autoritats una ajuda urgent. En moments de tragèdia, ¡vés i explica-li a un afectat que la gestió de l'emergència és competència de l'autoritat autonòmica o estatal! (En realitat, la Generalitat també és Estat.) Molts canals de televisió, per als quals les tragèdies són manà caigut del cel, han arribat al punt zero de la crisi abans que els serveis d'emergència. La gent es desfoga davant dels micros i les càmeres. Que si tomba, que si gira, els importa un rave. Aquest tipus de missatge, «¡No ens arriba cap ajuda!», repetit molts dies com una matraca en tots els telenotícies, pot resultar molt corrosiu per al govern d'esquerres. De fet, Pedro Sánchez fou rebut en alguns llocs de la zona devastada amb crits i xiulets. Mmm. ¡Avís per a navegants!

El PP ja ha iniciat l'estratègia de la culpa es de Pedro Sánchez. La gestió d'emergències competeix a les comunitats autònomes. Però dijous es tornaren a repetir a Castelló les mostres d'incapacitat del govern de Mazón; s'activà l'alerta amb tres hores de retard, quan ja molts carrers estaven inundats. Compromís hauria d'exigir a Sánchez que declare l'estat d'alarma a les comarques afectades i que controle la situació. Que l'Estat vinga al País Valencià amb tot (exèrcit inclòs), per a ajudar els damnificats, accelerar la reparació de les infraestructures i garantir la seguretat. L'exèrcit de l'aire i determinats cossos del de terra —el d'enginyers, posem per cas— disposen de material pesant i d'elements com els helicòpters de molta utilitat per a retirar obstacles, obrir vies d'accés i distribuir aigua, aliments i medicines a les víctimes. A més, algunes infraestructures són competència exclusiva de l'Estat. La línia C2 de rodalies de Renfe tardarà setmanes a estar operativa. És clar que els valencians no podem confiar en el govern de Mazón. Està format per un tall d'inútils (el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, entre ells). Que se'n vagen a casa.