La setmana passada, Marcos Sanchis, portaveu local del PP, invitava els xativins i les xativines a participar en l'acte convocat a València per a protestar contra l'amnistia. També els va dir a Roger Cerdà i Ximo Puig açò: «No vull l'amnistia.» Supose que s'expressà mal; fins on jo sé, Marcos no ha comès cap delicte que haja de ser amnistiat. Voldria dir: «No vull que els catalans encausats pel procés independentista siguen amnistiats.» Desconec quants veïns de Xàtiva acceptarien la invitació i acudirien al cap i casal a protestar. Puc endevinar que hi anirien pocs. En realitat, crec que deu sovintejar entre els ciutadans la desconeixença sobre les connotacions de l'amnistia. Se sol dir que l'opinió pública és l'opinió publicada. Jo encara afegiria altra hipòtesi: moltes persones no tenen criteri propi sobre assumptes d'actualitat política i es deixen influir, d'acord amb les seues preferències, per consignes que llancen els partits. La gent no ha d'entendre de tot. Jo, per exemple, procure tenir una cultura com més ampla millor, i coneixements sobre múltiples assumptes, però confesse la impossibilitat de poder abastar-ho tot. Qui ho aconseguís seria un ésser d'altre planeta.
No hi ha unanimitat entre especialistes (jutges, professors de dret, advocats...) sobre aspectes cardinals de l'amnistia. Debaten si és constitucional o no, si ataca o no la funció jurisdiccional i la separació de poders, si afecta o no la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. Al final, serà el Tribunal Constitucional qui tinga l'última paraula. Jo al·lucine quan sent persones que conec (i que no es distingeixen per llur il·lustració o llur trellat) pontificar sobre matèries complexes en rotlles de bar o xarxes socials. Caps de la dreta afirmen que es fan ressò del sentiment majoritari popular. Crec que és justament el contrari. A còpia d'escoltar proclames trumpistes dels partits i els mitjans de comunicació afins («¡Cop d'estat!», «¡Dictadura!», «¡Humiliació!», «¡Compra del poder per set vots!»), moltes persones queden contaminades. Jo fantasiege amb un escenari distint —gens realista i força improbable, ho sé. Imaginem que Marcos Sanchis i altres portaveus del PP digueren que l'amnistia beneficiarà l'Estat, rebaixarà la tensió i reconduirà el conflicte català pels canals de la política dels quals mai no hauria d'haver sortit. Crec que molta gent no protestaria, no diria ni piu.
Algú m'objectarà que també hi ha prou militants i votants del PSOE disconformes amb l'amnistia. ¡Lògic! Fins al 22 de juliol, Pedro Sánchez i altres dirigents socialistes afirmaven amb rotunditat que l'amnistia no tenia cabuda en la Constitució i prometien que Puigdemont acabaria a la garjola. Canviar el xip de la nit al matí és molt problemàtic. Per la boca s'escalfa el forn. La catalanofòbia és transversal i recorre quasi tots els partits d'àmbit estatal. Jo també la detecte sovint a Xàtiva. En qualsevol cas, la proposició de llei d'amnistia ja s'ha presentat al registre d'entrada del Congrés dels Diputats. Les protestes del passat dia 12, a què ens convocava el PP local, eren preventives; ningú no coneixia encara el text de la llei. Jo ja me l'he llegit i subscric les paraules de Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional i exlletrat del TC: El preámbulo del proyecto de ley es un monumento jurídico y político. I açò em duu a altra reflexió. Molts atribueixen a l'estat nació espanyol un caràcter sagrat. Combrega amb aquesta idea fins i tot gent que no és religiosa.
Podem constatar les seqüeles; tot ultratge a Espanya és tingut per un crim més greu que l'assassinat o la violació. Nou líders independentistes foren condemnats a penes altíssimes per actes que només han quedat en desobediència i una malversació discutible. (El Tribunal Suprem, ignorant el legislador, considera que totes les malversacions tenen ànim de lucre.) La dreta ha decidit encarnar l'Espanya fosca pintada per Goya. Em vénen al cap els versos d'Antonio Machado: Castilla miserable, ayer dominadora, / envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora. No es vol justícia, sinó venjança i exemplaritat. «¡Que servisquen d'exemple per a qui torne a ofendre allò més sagrat!» En fi, els vociferants estan ben fotuts; esperaven que els encausats "pagaren" pel que havien fet, es podriren a la presó i perderen tot el seu patrimoni personal i familiar. Però sembla que no hi haurà mort civil. Alguns, que vam restar a Xàtiva diumenge passat, ens alegrarem si l'amnistia remeia els excessos de la bombolla política i judicial madrilenya, i corregeix la interpretació ideològica i retorçada de la llei.
(publicat a Levante-EMV, el 18/11/2023)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada