Sempre havíem sabut que l'estat profund —allò que els anglesos anomenen deep state— és qui mana veritablement sobre les nostres vides. Pugdemont deia l'endemà de les eleccions generals del 23 de juliol que volia negociar amb l'Estat, perquè un govern, sobretot si és d'esquerres, no mana. Segons l'expresident, Espanya és una finca amb diversos propietaris: el rei, els jutges, les grans empreses i llurs mitjans de comunicació, l'Església, l'exèrcit... «De tant en tant, permeten a l'esquerra governar la finca. Però si el masover intenta un acord que comprometa la propietat, ¡ep!, els amos li faran saber que s'ha extralimitat. Per tant, són inútils tots els esforços dedicats a pactar amb el masover alguna cosa que afecte la propietat.» Però Puigdemont encara feia curt; s'oblidava de col·lectius poderosos: els cossos funcionarials de primer nivell. Aquests dies, tot l'estat profund s'ha destapat. Sembla, per exemple, que el rei no està content amb la situació. Els crits llançats i les banderes foradades exhibides durant els aldarulls davant la seu central del PSOE deuen haver empipat el cap d'Estat. (El feixisme de debò mai no ha sigut monàrquic.)
La irritació del rei és molt patent. Només calia advertir la seua cara de pomes agres en dos actes institucionals: en la reunió amb la presidenta del Congrés per a conèixer el resultat del debat d'investidura i durant la presa de possessió de Sánchez com a president. Felip VI no es molestà gens ni mica a dissimular el seu empipament. Dies abans, molts col·lectius s'havien manifestat en contra del pacte entre PSOE i Junts, i de l'amnistia als encausats pel procés independentista català. Van protestar el CGPJ, la sala de govern del TS, sales de tribunals autonòmics (com ara el madrileny, el canari, l'extremeny, l'aragonès o el valencià), totes les associacions de jutges i fiscals, l'Associació d’Advocats de l’Estat, nombrosos col·legis d'advocats, l'Associació de Funcionaris de Cossos Superiors del Tribunal de Comptes, l'Associació d'Inspectors d'Hisenda, l'Associació Professional del Cos Superior de Lletrats de l'Administració de la Seguretat Social, l'Associació d'Interventors i Auditors de l'Estat... També s'han manifestat en contra de l'amnistia bisbes, grans empresaris, associacions de membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat...
Només faltaven els militars. Més de cinquanta generals, coronels, comandants i capitans retirats han firmat un manifest en què es fa una crida directa al putsch. (Esgarrifa pensar què podria passar si Espanya no fos membre de la Unió Europea.) Tot l'estat profund ha emergit per a fer-nos saber que professa profundes conviccions espanyolistes i ultraconservadores. L'amnistia als encausats catalans i la formació de govern han provocat la pèrdua absoluta d'imparcialitat de múltiples cossos funcionarials. La cosa és d'extrema gravetat, perquè la democràcia descansa en la presumpció que els funcionaris són neutrals, especialment aquells que es dediquen a impartir justícia. Ara constatem que no ho són. Els jutges s'han manifestat a les portes dels seus tribunals per a expressar corporativament què opinen sobre assumptes d'àmbit estrictament polític, sense tenir la decència de llevar-se la toga. Ens trobem davant d'un punt d'inflexió. La meitat almenys de la ciutadania, que defensa idees plurals, sap de primera mà que no pot esperar res de bo dels tribunals; consideren enemic qui no pensa com ells. Confirmar el que ja se sabia crea inquietud.
Els jutges creuran que defensen l'interès general, però això és massa creure. Tenen llibertat per a criticar i expressar opinions polítiques només a títol personal. Si s'expressen corporativament o des d'òrgans de govern i jurisdiccionals, queden contaminats col·lectivament, perden l'aparença d'imparcialitat. Si alguns dels jutges i fiscals que s'han manifestat contra l'amnistia van a ser els encarregats d'aplicar-la... També protesten contra l'esment de la guerra bruta judicial que figura, negre sobre blanc, al pacte subscrit per PSOE i Junts. La mobilització corporativa de tota la judicatura contra l'al·lusió al lawfare confirma l'existència d'aquest. A partir d'ara, es pot pensar que l'amnistia està plenament justificada, perquè corregirà possibles aplicacions esbiaixades de la llei durant els judicis als independentistes catalns. Potser això explica l'empipament d'alguns col·lectius funcionarials, als quals no agrada que els esmenen la plana. I també podem sospitar que el lawfare haurà afectat no independentistes —Mónica Oltra o polítics de Podemos, per exemple. En definitiva, qualsevol pot ser la pròxima víctima de l'estat profund. Estem avisats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada