El president de la Generalitat assumia en començar la setmana l'informe d'Espanya polifònica i desconcentrada: un país amb forma de malla, seminari impulsat per la càtedra Prospect 2030 de la Universitat de València. Ximo Puig llançava la idea de traure de Madrid organismes estatals. Va proposar que la seu de Ports de l'Estat siga traslladada a València. La desconcentració que demana Puig suscitarà debat. En principi, sembla una idea de recorregut curt. De fet, l'endemà mateix, la ministra portaveu refredava prou les expectatives; informava que només es contempla l'emplaçament fora de Madrid dels organismes de nova creació. Quedava molt clar, per enèsima vegada, que els valencians tenim escàs poder d'influència en els diferents governs centrals. Mai no ens prenen seriosament. El pla de Puig té sentit; en països democràtics com Alemanya, Itàlia o Suïssa, tot funciona de manera reticular, no radial. Tanmateix, els socis de govern i l'oposició desdenyen la proposta, titllada de brindis al sol. Diuen —i no els falta raó— que és més urgent millorar el finançament autonòmic i les inversions de l'Estat al nostre territori. ¡Xe, facilíssim!
A mi em crida l'atenció un aspecte concret del pla descentralitzador, la creació d'un museu en xarxa Prado Reina Sofia amb subseus a Cantàbria, Múrcia i Andalusia. Clar i net: Puig proposa repartir els fons de dos dels millors museus de l'Estat només per terres de l'antiga Corona de Castella. No sabria com qualificar que la mateixa Generalitat renuncie a compartir un patrimoni comú. I és que hi ha centralisme pertot arreu. També existeix el de València ciutat. És evident que el cap i casal està molt ben assortit de museus. El de Belles Arts alberga una de les millors col·leccions estatals d'art medieval i renaixentista. Però el País Valencià no s'acaba a l'Horta. He reflexionat en altres ocasions sobre la idea de convertir Xàtiva en una ciutat de museus, per tal d'atraure visitants que pernocten més d'un dia a casa nostra. Una subseu del Prado esdevindria el potent nucli irradiador que necessitem. Josep de Ribera, lo Spagnoletto, seria la icona d'una gran pinacoteca xativina. La Casa de l'Ensenyança no compta amb obres indiscutiblement atribuïbles a Ribera, però el Prado en té moltes que no estan a la vista del públic. I ens les podria cedir.
Cal recordar que els magatzems del museu madrileny oculten vint-i-un olis —molts procedents de les antigues col·leccions reials—, deu dibuixos (sanguines, plomes, aiguades) i un gravat tots obra innegable de l'Spagnoletto. El president de la Generalitat, que proposa un Estat polifònic, sembla oblidar que el País Valencià també té moltes veus. Xàtiva sol estar afònica. Quan vostès llegesquen aquestes línies hauran passat cinc dies des que es va conèixer la proposta de Ximo Puig, però és possible que les nostres autoritats locals encara no hagen dit ni piu. En realitat, la Casa de l'Ensenyança tampoc no sortiria airosa d'una visita d'inspectors del Prado. La l'actual configuració del nostre museu de belles arts s'inaugurà a les darreries del mandat d'Afonso Rus, cosa que tingué conseqüències: la plaça de director, vacant, no fou ocupada per un tècnic expert; no s'establiren criteris museològic i museogràfic adients; es decidí d'enviar a l'edifici reformat peces arqueològiques que haurien d'haver romàs a l'Almodí i obres adotzenades que desentonen.
El disseny dels espais expositius és manifestament millorable. Els objectes artístics no haurien d'exhibir-se al costat d'extintors d'incendis, ni en corredors estrets. Les restes de l'antiga Capella Borja de la Seu estan mal exposades en un passadís amb sortida d’emergència. (L’altura de les claus de volta escapa a qualsevol escala raonable.) En fi, certs assumptes s’han d’encomanar a especialistes en la matèria. Em semblà, en 2015, que els errors eren esmenables per un equip municipal nou i amb sensibilitat per l'art i la cultura; afortunadament, cap de les espifiades no era irreversible. Però ja han passat set anys i les coses continuen igual. Hom troba a faltar un projecte museístic de primera magnitud i atractiu. Per tant, és quasi millor que els responsables municipals hagen estat muts. D'altra banda, atès el context polític actual, podem imaginar quin futur tindrà la proposta d'estat polifònic i desconcentrat. Però això no atenua l'enorme decepció que ens provoca la irrellevància de la ciutat, habitual amb successius governs de distints colors.
(publicat a Levante-EMV, el 04/06/2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada