Tots els anys se solen rememorar diferents fets de transcendència històrica o cultural. L'any que finí dimarts passat ha estat ben pròdig de remembrances. Es commemorà, per exemple, el 75 aniversari del traspàs de Vasili Vasílievich Kandinski. Generalment se sol admetre que aquest pintor d'origen rus fou l'iniciador de l'informalisme. En realitat, ja hi havia hagut abans d'ell precursors de l'abstracció —l'artista sueca Hilma Af Klint, posem per cas, la mort de la qual també s'esdevingué fa 75 anys. Kandinski conreà l'abstracció lírica, que derivaria més tard en l'expressionisme abstracte, corrent nord-americà que rebria denominacions diverses (American Type Painting, Action Painting, Drip Painting...). Vasili Kandinski havia començat a estudiar pintura als 30 anys. En 1896, es va establir a Munic. Es formà a l'Acadèmia de Belles Arts de la ciutat bàvara. Després d'una nova estada a Rússia, tornaria a Alemanya i exerciria la docència a la Bauhaus. Amb l'ascens del nazisme, Kandinski marxà a França on acabaria els seus dies. I és una casualitat que la Bauhaus també haja celebrat en 2019 el centenari de la seua fundació.
L'Staatliche Bauhaus (Casa d'Arquitectura Estatal) fou l'escola fundada a Weimar el 1919 per Walter Gropius. La Bauhaus renovà profundament l'arquitectura i les arts aplicades. Hi donaren classe docents molt prestigiosos. En 1933, fou tancada pels nazis, que la consideraven un focus d'"art degenerat". Molts dels seus professors s'exiliaren als Estats Units. Pel que fa als artistes, l'efemèride més transcendent que s'ha commemorat en 2019 és, però, el traspàs de Leonardo da Vinci fa 500 anys. Durant 1502 i 1503, l'homo universalis, el gran humanista del Renaixement italià que dominava totes les disciplines artístiques i científiques, va treballar al servei de Cèsar Borja, fill del papa Alexandre VI. Leonardo fou nomenat capità i enginyer general. Es dedicà a inspeccionar les fortaleses dels territoris conquerits per Cèsar a les Marques i l'Emília Romanya. També dissenyà diferents sistemes defensius per a les tropes del Borja. Es conserven alguns quaderns de Leonardo amb múltiples observacions, croquis i relació de les obres que consultà a les biblioteques de les ciutats que va visitar. I si parlem dels Borja, hem de recordar Lucrècia.
La filla del papa i Leonardo moriren el mateix any, 1519. L'Ajuntament de Xàtiva i l'Associació d'Amics de la Costera han commemorat el quint centenari del traspàs de Lucrècia Borja amb dos concerts de música renaixentista a càrrec de Capella de Ministrers, el grup de música antiga que dirigeix Carles Magraner, i un cicle de conferències. La nombrosa assistència de públic als actes palesa que l'interès de socarrats i socarrades pel llinatge xativí més universal no decau. No voldria deixar de destacar altre fet que vincula indirectament la nostra ciutat amb Leonardo da Vinci. Durant l'any passat, Mariano Moret, un gran col·leccionista valencià de gravats antics ha adquirit un xicotet però singular conjunt, únic al nostre país, d'estampes derivades de dibuixos de Leonardo. Ara mateix, el conjunt s'exposa al Museu de Belles Arts de València amb el títol de Teste Grottesche, aiguaforts sobre els caps grotescos de Leonardo da Vinci a la Col·lecció Mariano Moret. Ja fa dos anys, el senyor Moret féu una oferta temptadora a Xàtiva. Cedia en dipòsit la seua col·lecció de gravats si la ciutat aportava un edifici adequat per a instal·lar-la.
En 2019 també s'han commemorat el sisè centenari de la mort de Vicent Ferrer i el quint de l'inici de la primera volta al món. El frare dominicà, ple de llums i ombres, ha estat escassament recordat a Xàtiva. Segons la tradició, el xiquet Alfons de Borja acudí amb sa mare a escoltar un sermó del predicador en la nostra ciutat. Aquest mirà el menut i digué: «Seràs papa i m'elevaràs als altars.» Durant la guerra civil, moltes imatges religioses sucumbien, però les de Sant Vicent es mantenien miraculosament als altars. Hom conta que els membres dels escamots anarquistes, quan trobaven una figura del sant, només la mutilaven. En comptes de cremar-la, li tallaven el dit i deien riallers, enlairant el puny tancat: «¡Este és dels nostres!» Ara, els xativins semblem estar a la lluna en matèria vicentina —i en altres assumptes. Per cert, que també s'han commemorat els 50 anys de l'arribada de l'home a la Lluna; en 1969, la missió Apol·lo 11 portà Neil Armstrong fins al nostre satèl·lit.
(publicat a Levante-EMV, el 04/01/2020)
(publicat a Levante-EMV, el 04/01/2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada