La veritat

Em fa l'efecte que alguns partits no han dit la veritat a l'hora d'explicar el seu vot durant el debat d'investidura. Em referisc concretament al PP, la CUP i Junts per Catalunya. Els peperos s'han fet un fart de dir que Pedro Sánchez ha pactat amb aquells que volen destruir la unitat d'Espanya i, referint-se a Bildu, amb gent que és hereva d'ETA i no ha condemnat la violència de la banda terrorista. La falsia és triple. Bildu és una coalició formada per Eusko Alkartasuna (partit fundat per l'antic lehendakari Carlos Garaikoetxea), Alternatiba (grup procedent d'Esquerra Unida-Verds), les agrupacions Herritarron Garaia i Araba Bai, i persones independents abertzales. Bildu no és, per tant, hereva d'ETA. De fet, Oskar Matute, líder d'Alternatiba i diputat a les Corts Generals, milità en grups d'insubmissió al servei militar i en el moviment pacifista Elkarri. Diumenge, Matute i els seus companys de grup parlamentari hagueren d'escoltar com la dreta els llançava l'insult d'assassins. Segona mentida del PP: Bildu ja ha condemnat la violència d'ETA. (En canvi, no consta que PP o Vox hagen condemnat ni la repressió ni els assassinats perpetrats per la dictadura franquista.)

Tercera mentida: fins ara, el PP mai no havia trobat inconvenients els pactes, en diferents escenaris, amb els grups independentistes. ¿Quin és, per tant, el veritable motiu de la seua còlera contra el nou govern de coalició? Que hi participa Unidas Podemos. Als components del Deep State, als mitjans informatius de la caverna, als grans poders fàctics econòmics i institucionals (l'Ibex, bona part de la judicatura, l'Església...) els aterreix la presència de Pablo Iglesias i els seus en el nou govern. Aquest és el veritable motiu de l'espectacle que ha muntat la dreta aquests dies al Congrés dels Diputats. Fins ara, el PSOE mai no havia suposat un perill per al sistema. Ara, les coses podrien canviar. Per això, la dreta va a combatre el nou govern des del minut zero. Intentarà enderrocar-lo. Ja s'han sentit crides gens dissimulades al cop d'estat, a la intervenció militar, a les accions judicials contra un president que no ha tingut temps ni de fer pública la llista dels seus ministres. Trifulgues com les muntades per la dreta durant el debat d'investidura remeten als llibres d'història, a les esbroncades de la dreta parlamentària durant la Segona República.

Tenim també el vot negatiu dels diputats de la CUP i Junts per Catalunya a la investidura del candidat socialista. ¿Per quines raons? Perquè no volien facilitar la investidura de cap candidat si no s’obria abans una ronda de negociacions sobre el dret d'autodeterminació i l’amnistia als presos polítics i als exiliats, perquè temien perdre capacitat de pressió quan el govern central ja estigués constituït, perquè desconfien de la paraula dels socialistes i perquè creuen que només s'aconseguirà la independència de manera unilateral. Per tant, han votat "no" a la investidura, com PP, Vox i C's. «És que els socialistes no són de confiança», diuen. ¡Evident! El PSOE està acostumat a posar un ciri a l'arcàngel Sant Gabriel i un altre al diable. A les files socialistes militen molts nacionalistes espanyols de soca-rel. Ja ho crec. Ara bé, per als no catalans, la perspectiva d'un govern d'ultradreta era terrible. Jo simpatitze totalment amb el moviment sobiranista català, però pensar que el vot de formacions independentistes podria haver afavorit unes terceres eleccions i el triomf de la dreta em deixa noquejat. Els valencians haguérem patit les conseqüències.

Si no es volia votar a favor de Sánchez, però tampoc no es volia afavorir l'extrema dreta, sempre es podia haver optat per l'abstenció. Al cap i a la fi, el nou govern de coalició no disposarà d'una majoria parlamentària que garantisca la seua estabilitat. Gabriel Rufián ho va recordar: «Sense mesa de diàleg, no hi haurà legislatura.» I és que no s'acaba de dir tota la veritat. Les raons de la CUP i JuntsxCat per a rebutjar Sánchez es poden resumir en una sola: com pitjor, millor. Ambdues formacions afirmen que PSOE i PP reprimeixen els catalans exactament igual, cosa que jo no negaré. Els de Puigdemont i la Candidatura d'Unitat Popular suposen que un govern salvatge de la dreta afavoriria la revolta majoritària dels catalans. No oblidem tampoc la lluita pel triomf en les pròximes eleccions autonòmiques catalanes. Ningú no vol quedar com botifler. Ni als uns ni als altres els preocupava, per tant, facilitar un tamayazo a la investidura de Sánchez. Al final, la ultradreta espanyola i part de l'independentisme han votat el mateix. ¡Quines coses! Cadascú és lliure de pensar com vulga, però jo respire alleujat. Les maquinacions de la dreta no han reeixit. ¡De moment!