dimarts, 21 de febrer de 2017

Passió i puritanisme


A finals del segle XV es ficà de moda el barret hennin, de forma cònica. En Anglaterra i els Països Baixos aquest barret era un con truncat. El duien les dones, però el rei Felip II, ja en el segle XVI, solia dur un capell negre molt semblant, cilíndric i amb plecs —denominat en castellà gorra con toquilla, per la toquilla, banda de seda que voltava la seua base. El negre esdevingué el color de moda a la cort espanyola. A finals del segle XVI i principis del XVII aparegué als països protestants el capotain, un hennin negre amb ales i un cinturó en la seua base. Duien capotain tant homes com dones. Fou el barret característic dels Pilgrim Fathers, el puritans calvinistes anglesos que emigraren en la nau Mayflower a les costes nord-americanes. En definitiva, tots aquests capells remeten a una època de rigor religiós, el de la monarquia hispànica dels Àustries i el de les comunitats protestants calvinistes europees i nord-americanes. Naturalment, les diferents corts europees no estaven exemptes d'episodis llicenciosos, malgrat el puritanisme oficial decretat pels impulsors de la Reforma i la Contrareforma. Els pintors barrocs —sobretot flamencs i holandesos— i els actuals fotògrafs han estat capaços de transcendir aquestes aparents contradiccions entre passió i puritanisme.