dijous, 17 de desembre de 2015

Valencians al Congrés

A finals de setembre, uns quants amics viatjàrem a Madrid. Visitàrem la Dama d'Elx, al Museu Arqueològic Nacional, i el Congrés dels Diputats. Passejàrem per les dependències de la cambra baixa amb un guia de luxe, Joan Baldoví, diputat de Compromís. La legislatura estava a les acaballes. L'edifici del Congrés, d'estil neoclàssic, inaugurat en 1850 per la reina Isabel II, és una de les construccions més emblemàtiques de la capital de l'Estat. Ha estat escenari d'alguns dels esdeveniments polítics més destacats dels segles XIX i XX —el més recent, l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981. I sí, tinguérem l'oportunitat de fer totes aquelles coses que se suposa que han de fer els visitants: travessar el saló dels passos perduts, entrar a l'hemicicle, mirar al sostre, per a descobrir els impactes dels trets disparats pels guàrdies civils de Tejero, fer-se les fotos de rigor als seients blaus i a la tribuna d'oradors... ¡Coses de turistes!

Com que tots érem valencians, ens vam detenir davant algunes obres d'art: al saló dels passos perduts, admiràrem un baix relleu de l'escultor Marià Benlliure dedicat a Emilio Castelar, president de la Primera República; a l'hemicicle, ens aturàrem sota una escena pintada al sostre en què apareix Jaume I, i sota un quadre del pintor romàntic alcoià Antoni Gisbert. (L'obra, de temàtica històrica, adquirida pel Congrés en 1863, penja a la part esquerra de la capçalera.) Al vestíbul principal, que només s'obri en dates singulars, s'exhibeixen divuit retrats de polítics reeixits dels dos últims segles. Hi destaquen els de diversos presidents de Govern o de la República —està, posem per cas, el retrat de Manuel Azaña. Però allò més interessant van ser les xerrades de Joan Baldoví, el polític que ha donat visibilitat als valencians durant la darrera legislatura. Molts només el recorden per les seues intervencions poc convencionals als debats.




Efectivament, es presentà per primera vegada al Congrés en bicicleta. També s'ha fet famós pels seus "numerets" a la tribuna d'oradors. Molts recordaran el seu striptease simulat per a ensenyar una samarreta contra els desnonaments, el tros de pa amb que parodià els retalls del PP (i que li valgué el qualificatiu de pallasso, llançat per la senyora Celia Villalobos) o l'exhibició de rètols i petites pancartes. Tots aquests gestos han estat considerats impropis per molts diputats primmirats i circumspectes dels diversos grups representats a la cambra. Tanmateix, les aparences enganyen. Baldoví ha fet una veritable tasca d'oposició. La seua primera intervenció parlamentària, durant el debat d'investidura de Mariano Rajoy, fou un duríssim al·legat contra la gestió del PP al País Valencià. El seu discurs tragué de polleguera Rajoy i líders valencians del PP com Rita Barberà. Baldoví també ha presentat múltiples iniciatives parlamentàries a favor dels interessos valencians en les parcel·les econòmica i social. Ha estat un treballador incansable.

Temes com el Corredor Mediterrani, l'infrafinançament del país, els retalls als serveis públics o la situació d'assalariats i autònoms han estat preocupació constant de Baldoví. Ell mateix ens explicà el perquè de les seues performances: «Al grup mixt som massa diputats per culpa de la injustícia comesa amb Bildu, que hauria d'haver tingut grup parlamentari propi. I clar, només he pogut parlar escassos minuts molt de tard en tard. Havia d'aprofitar molt bé, per tant, les meues intervencions. Per altra banda, quan em tocava parlar, l'hemicicle solia estar buit i els mitjans de comunicació no prestaven atenció; ja havien intervingut quasi tots els grups polítics als torns de paraula, les rèpliques i les contrarèpliques, i els discursos es feien repetitius. Els numerets de les samarretes i altres teatrets despertaven els diputats i els periodistes. Els mitjans de comunicació sempre m'han tractat molt bé. He ocupat algunes portades, he aconseguit visibilitat. S'han d'aprofitar les oportunitats.» Baldoví també ens contà un munt d'anècdotes.





Precisament, dies abans del nostre viatge a Madrid, el Congrés dels Diputats havia acceptat tramitar la reforma de l'Estatut valencià. A la tribuna d'invitats eren els principals representants polítics del País Valencià: el president Ximo Puig, Mònica Oltra, Enric Morera... La reforma estatutària, per a poder blindar les inversions de l'Estat, semblava no tenir interès per a les seues senyories, que preferiren prendre's un recés mentre els comissionats de les Corts Valencianes defenien la seua proposta. Aquests van intervenir sense que cap membre del Govern d'Espanya no els escoltés. Mariano Rajoy, com que els pressupostos de l'Estat ja s'havien aprovat, havia marxat a dinar al Bar Manolo. En acabar la sessió, Rita Barberà, que era present, botant-se les formes de la cortesia parlamentària més elemental, es va dirigir a Baldoví en aquests termes: Qué vergüenza. Venir aquí a hablar mal de los valencianos. El diputat ens va dir quina havia estat la seua contestació: «Només he parlat mal de valencians i valencianes com tu.»

En fi, ateses les enquestes, és quasi segur que Joan Baldoví tornarà a ser diputat. Ha estat un bon representant dels valencians, un magnífic parlamentari. Encara no sabem quina serà la seua peripècia política; amb l'actual reglament del Congrés a la mà, "Compromís-Podemos-És el moment" no podrà constituir un grup parlamentari propi, encara que compte amb nombre suficient d'escons. Pablo Iglesias ha promès una veritable entelèquia: un subgrup dins el grup de Podemos. Evidentment, un subgrup no comptarà amb portaveu, ni amb presència a la Junta de Portaveus. Un subgrup tampoc no tindrà torn d'intervenció als debats. (Quedarà supeditat a la voluntat majoritària del grup matriu.) No seria estrany, per tant, veure de nou Joan Baldoví al grup mixt. Parlaria molt de tard en tard, però ho faria en nom dels valencians. I tampoc no s'ha de descartar la tornada a les performances per a fer-se visible als mitjans de comunicació.