dijous, 20 de novembre de 2014

Viatjant amb música

Quan viatge a qualsevol país —d'Europa o d'altres continents— m’agrada escoltar les músiques de les contrades que visite. Com que sóc molt viatger, he anat formant, al llarg dels anys, una voluminosa discoteca que guarda sons de tots els països o territoris en què he sojornat. La rutina sempre és la mateixa: durant els preparatius de qualsevol expedició —no importa si és privada o col·lectiva, és a dir, amb un grup que he de guiar—, dedique un temps a seleccionar les músiques que escoltarem durant els trajectes en cotxe o autobús. Com que porte ja molts anys fent escapades, he viscut l’evolució dels suports, des de les cintes de casset fins a dispositius com l’mp4 o les tauletes digitals. Dissortadament, no tots els autobusos van equipats amb les últimes tecnologies d’àudio. Això implica  haver de portar més pes a la maleta; sempre he de clavar carpetes amb discs compactes.

Sovint, trobe a ma casa tot allò que necessite. Altres vegades, he d’anar a València a buscar determinades músiques. Hi ha destins que no presenten, des del punt de vista musical, cap problema; és molt fàcil trobar, als distints establiments especialitzats de la capital, discs de compositors, grups, orquestres, intèrprets o cantants anglesos, nord-americans, francesos, italians, portuguesos, brasilers, cubans... Les coses es compliquen una mica quan s’ha d’anar a segons quins indrets. És molt difícil trobar músiques, posem per cas, de Letònia, Polònia, els Balcans, Turquia, Grècia o països centreeuropeus com Hongria, Àustria, Alemanya o Txèquia. (Em referisc a folk o músiques populars; les cultes són més accessibles.) Si la destinació és qualsevol contrada d’Àfrica o Àsia, la dificultat esdevé impossibilitat. Amb la crisi del CD, les seccions de world music pràcticament han desaparegut.

Sortosament, Internet i les descàrregues solucionen molts problemes. També he comprat discs, més d’una vegada, al mateix país de destí. Els grans magatzems només tenen, en les prestatgeries dedicades a discs francesos o italians, música rància (Charles Aznavour, Edith Piaf, Domenico Modugno, Gianni Morandi). Si volem coses més actuals, hem de tenir les referències i buscar alfabèticament en altres seccions. Sempre seleccione un repertori variat: música antiga (medieval, renaixentista, barroca, classicista o romàntica) per a les visites a indrets en què predominen les petjades —urbanisme o monuments— d’èpoques passades; pop autòcton i sense massa estridències per a les etapes llargues; folk o música d’arrels del país que s’ha de visitar. Fins i tot faig servir la música new age quan el trajecte discorre per espais naturals d’especial bellesa (boscs, fiords, muntanyes...).

Disc editat en 2003 pel club de viatges Fil-Per-Randa,
per a celebrar el desè aniversari 

Sovint, la casualitat ha deparat veritables sorpreses: durant una visita a l’abadia de Fontfreda, pròxima a Narbona, veiérem un assaig del Choeur Grégorien de Paris; a Mirepoix (Mirapeis en occità), un grup, que recordava el famós Quintette du Hot Club de France, interpretava jazz quan passàvem per les halles; a la Thomaskirche de Leipzig, un cor cantava peces de Johann Sebastian Bach. Altres vegades, s’han programat activitats musicals o hem acudit expressament a un concert. He vist, per exemple, el Nabucco de Verdi a les Arenes de Verona. He sentit bossa nova en un club de Rio de Janeiro. He escoltat un grup de cambra a la Casa Municipal de Praga (el magnífic edifici modernista que alberga la Sala Smetana). Veure monuments no és l’únic al·licient d’un viatge. Viatgem per a conèixer gents i cultures distintes. I la música és una de les expressions culturals més emblemàtiques de cada poble.