divendres, 15 de febrer de 2013

Sempre se’n surten

L’altre dia, dèiem que el senyor Esteban González Pons té molt clara la diferència entre veritat moral i veritat judicial. ¿Quina veritat judicial s’amaga a la caixa B del PP? ¡Que el partit no ha comès cap delicte! Només hi ha delicte fiscal quan hom defrauda a Hisenda una quantitat superior als 120.000 euros. A més, els delictes fiscals prescriuen als cinc anys. Haver estat cobrant fins a 2008 diners negres sols seria una immoralitat. Però les immoralitats són assumpte de la consciència personal de cadascú. Com que els nostres polítics solen tenir una consciència moral molt laxa, resulta utòpic pensar que la cúpula pepera vaja a donar mostres de penediment. «¿Hi haurà almenys conseqüències polítiques?», es preguntaran molts. No crec. Fins ara, l’actitud dels dirigents peperos involucrats en casos d’immoralitat, o de presumpte delicte, no conviden a l’optimisme. Han passat per situacions molt difícils, però sempre se n’han sabut sortir. Tenim nombrosos precedents. Recordem unes antigues converses telefòniques de Zaplana amb el regidor Palop: Pídele más dinero. Necesito cambiarme el coche. Quiero comprarme un Astra de dieciséis válvulas. Com que la justícia va declarar que aquella xerrada s’havia enregistrat sense orde judicial expressa, els càrrecs contra Zaplana es van arxivar. Llavors, quedà patent l’escassa moralitat del personatge: sense tallar-se un pèl, es va presentar a les eleccions. És més: les institucions valencianes estan plenes de polítics que, sobre estar imputats en diverses causes judicials, s’han presentat a les eleccions i han obtingut el vot majoritari dels electors. La qual cosa demostra que molts ciutadans de peu tampoc no tenen una consciència moral molt fina.