Comencem el nou 2013 amb
jubileu. En 1413, l’església xativina de Santa Maria fou erigida col·legiata pel
papa Luna, des de Peníscola. El temple celebra, doncs, el sisè centenari de la
seua col·legialitat. Per aquest motiu, l’actual pontífex, Benet XVI, ha
concedit a la nostra ciutat un any sant jubilar —o dit d’altra manera, un
jubileu extraordinari. És possible que molts lectors ignoren el significat del
jubileu. Els seus orígens es remunten a l’època de l’Antic Testament. Era un període
de perdó que se celebrava cada cinquanta anys. El nom ve del terme yōbēl, corn de boc (perquè es feia sonar
una banya de cabrot o carner per tal d’anunciar al poble hebreu l’any jubilar).
L'Església s’apropià del costum i instituí els seus propis jubileus. Des de
1475, el romà s'escau cada vint-i-cinc anys. S’atorga indulgència plenària als
fidels que, satisfetes certes condicions —la primordial, haver rebut
l’absolució a través del sagrament de la penitència—, visiten les basíliques
romanes durant el període jubilar. A més de l’any sant ordinari, l’Església
també en proclama extraordinaris, com a celebració d’algun fet destacat. El
papa Ratzinger ha considerat rellevants els sis-cents anys de col·legialitat de
l’església de Santa Maria.
Per tant, i només durant el
present any, Xàtiva s’equipara als llocs sants que celebren jubileus: Jerusalem,
Roma, Sant Jaume de Galícia, Camaleño (llogaret càntabre de la comarca de
Liébana on s’alça el monestir de Santo Toribio) i Caravaca. Els anys jubilars solen
tenir repercussions religioses i econòmiques. Sant Jaume de Galícia, posem per
cas, s’omple de pelegrins —amb els guanys subsegüents per a l’hostaleria local.
Els beneficis religiosos estan relacionats amb la doctrina teològica de les
indulgències, lligada a les nocions de pecat, penitència, remissió i purgatori.
Certes seqüeles del pecat, com la pena temporal del mateix, poden ser objecte
d’indulgència (del llatí indulgentia:
gràcia o favor), remissió concedida per determinats representants de l’Església
i sota certes condicions. La indulgència no implica, per tant, perdó dels
pecats, sinó remissió de la pena temporal que els fidels haurien de purgar
durant la vida terrenal o, després de la mort, al purgatori (formulació una
mica contradictòria, perquè el mateix Benet XVI ha negat, fa poc, l’existència
del purgatori, almenys com a lloc físic).
En temps pretèrits, aquesta
doctrina també tingué derivacions econòmiques. Les indulgències es podien
comprar, cosa que fou denunciada per diversos reformadors: l’anglès John
Wickliffe (1320-1384), el txec Jan Hus (1369-1415)... Els abusos acabarien
provocant la reforma protestant. Com a bon Medici, el papa Lleó X, fill de
Llorenç el Magnífic de Florència, posà en marxa un suculent negoci: encarregà al
monjo alemany Johann Tetzel la
venda d’indulgències. (El papa volia obtenir fons per a sufragar la construcció
de la nova basílica del Vaticà.) Martí Luter reaccionà i negà, en Les 95 tesis de Wittenberg,
l’existència del purgatori. Des de llavors, la doctrina protestant rebutja la
institució de les indulgències (considera que manca de fonament bíblic). En fi,
l’any jubilar decretat per la Penitenciaria Apostòlica, i anunciat el passat 3
de desembre, concedeix indulgència plenària a totes les persones que peregrinen
enguany a la col·legiata de Xàtiva. ¿Donarà fruits espirituals a la ciutat, el
jubileu? No sé. El compliment del precepte dominical decau, com el mateix abat
ha denunciat sovint des del púlpit.
Emplenar la Seu és més difícil que
cobrir la zona d’ombra de la plaça de bous; el temple sols està ple durant
certes solemnitats (Dijous Sant, Corpus, dia de la Mare de Déu...). ¿Tindrem
almenys beneficis econòmics? ¡No crec! No hi ha bona sintonia entre la Seu i la
Casa de la Ciutat. D’altra banda, la incompetència de la regidoria de turisme
és proverbial. El jubileu serà, per tant, altra ocasió desaprofitada per a
promoure el nostre patrimoni històric i artístic. Això sí, caldria recuperar el
sentit que tenia l’any jubilar a l’Antic Testament: durant la seua vigència,
hom havia d'alliberar els esclaus, tornar a llurs propietaris les terres
alienades i deixar els conreus en repòs. Durant aquest 2013, podrien
beneficiar-se de les indulgències plenàries els banquers que perdonaren
execucions hipotecàries a gent necessitada, o els empresaris catòlics que ja no
tractaren els seus treballadors com a serfs de la gleva... La jerarquia
eclesiàstica parla molt de moral sexual, però rarament diu res dels pecats
socials. Ara té l'ocasió.
(publicat a Levante-EMV, el 12/01/2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada