dissabte, 12 de gener de 2013

Indulgències plenàries

Comencem el nou 2013 amb jubileu. En 1413, l’església xativina de Santa Maria fou erigida col·legiata pel papa Luna, des de Peníscola. El temple celebra, doncs, el sisè centenari de la seua col·legialitat. Per aquest motiu, l’actual pontífex, Benet XVI, ha concedit a la nostra ciutat un any sant jubilar —o dit d’altra manera, un jubileu extraordinari. És possible que molts lectors ignoren el significat del jubileu. Els seus orígens es remunten a l’època de l’Antic Testament. Era un període de perdó que se celebrava cada cinquanta anys. El nom ve del terme yōbēl, corn de boc (perquè es feia sonar una banya de cabrot o carner per tal d’anunciar al poble hebreu l’any jubilar). L'Església s’apropià del costum i instituí els seus propis jubileus. Des de 1475, el romà s'escau cada vint-i-cinc anys. S’atorga indulgència plenària als fidels que, satisfetes certes condicions —la primordial, haver rebut l’absolució a través del sagrament de la penitència—, visiten les basíliques romanes durant el període jubilar. A més de l’any sant ordinari, l’Església també en proclama extraordinaris, com a celebració d’algun fet destacat. El papa Ratzinger ha considerat rellevants els sis-cents anys de col·legialitat de l’església de Santa Maria.

Per tant, i només durant el present any, Xàtiva s’equipara als llocs sants que celebren jubileus: Jerusalem, Roma, Sant Jaume de Galícia, Camaleño (llogaret càntabre de la comarca de Liébana on s’alça el monestir de Santo Toribio) i Caravaca. Els anys jubilars solen tenir repercussions religioses i econòmiques. Sant Jaume de Galícia, posem per cas, s’omple de pelegrins —amb els guanys subsegüents per a l’hostaleria local. Els beneficis religiosos estan relacionats amb la doctrina teològica de les indulgències, lligada a les nocions de pecat, penitència, remissió i purgatori. Certes seqüeles del pecat, com la pena temporal del mateix, poden ser objecte d’indulgència (del llatí indulgentia: gràcia o favor), remissió concedida per determinats representants de l’Església i sota certes condicions. La indulgència no implica, per tant, perdó dels pecats, sinó remissió de la pena temporal que els fidels haurien de purgar durant la vida terrenal o, després de la mort, al purgatori (formulació una mica contradictòria, perquè el mateix Benet XVI ha negat, fa poc, l’existència del purgatori, almenys com a lloc físic).


En temps pretèrits, aquesta doctrina també tingué derivacions econòmiques. Les indulgències es podien comprar, cosa que fou denunciada per diversos reformadors: l’anglès John Wickliffe (1320-1384), el txec Jan Hus (1369-1415)... Els abusos acabarien provocant la reforma protestant. Com a bon Medici, el papa Lleó X, fill de Llorenç el Magnífic de Florència, posà en marxa un suculent negoci: encarregà al monjo alemany Johann Tetzel la venda d’indulgències. (El papa volia obtenir fons per a sufragar la construcció de la nova basílica del Vaticà.) Martí Luter reaccionà i negà, en Les 95 tesis de Wittenberg, l’existència del purgatori. Des de llavors, la doctrina protestant rebutja la institució de les indulgències (considera que manca de fonament bíblic). En fi, l’any jubilar decretat per la Penitenciaria Apostòlica, i anunciat el passat 3 de desembre, concedeix indulgència plenària a totes les persones que peregrinen enguany a la col·legiata de Xàtiva. ¿Donarà fruits espirituals a la ciutat, el jubileu? No sé. El compliment del precepte dominical decau, com el mateix abat ha denunciat sovint des del púlpit.

Emplenar la Seu és més difícil que cobrir la zona d’ombra de la plaça de bous; el temple sols està ple durant certes solemnitats (Dijous Sant, Corpus, dia de la Mare de Déu...). ¿Tindrem almenys beneficis econòmics? ¡No crec! No hi ha bona sintonia entre la Seu i la Casa de la Ciutat. D’altra banda, la incompetència de la regidoria de turisme és proverbial. El jubileu serà, per tant, altra ocasió desaprofitada per a promoure el nostre patrimoni històric i artístic. Això sí, caldria recuperar el sentit que tenia l’any jubilar a l’Antic Testament: durant la seua vigència, hom havia d'alliberar els esclaus, tornar a llurs propietaris les terres alienades i deixar els conreus en repòs. Durant aquest 2013, podrien beneficiar-se de les indulgències plenàries els banquers que perdonaren execucions hipotecàries a gent necessitada, o els empresaris catòlics que ja no tractaren els seus treballadors com a serfs de la gleva... La jerarquia eclesiàstica parla molt de moral sexual, però rarament diu res dels pecats socials. Ara té l'ocasió.

(publicat a Levante-EMV, el 12/01/2013)