dimarts, 15 de gener de 2013

El dia té vint-i-quatre hores

En anunciar canvis a la Llei Orgànica d’Educació, el ministre del ram justificava la seua decisió en la necessitat de combatre el fracàs escolar. En altres entrades, ja he expressat el meu parer sobre aquest assumpte: no cal canviar la llei; cal millorar la seua aplicació. Ara bé, ni els canvis legislatius ni les millores reglamentàries asseguraran de manera automàtica la disminució del fracàs escolar. S’han de tenir en compte altres variables que incideixen en l’educació. Una de les més important és l’ambient social en què es desenvolupa la vida dels alumnes. Alguns indicis mostren que la nostra societat té escàs interès pel saber i la cultura. Els índexs de lectura són baixíssims. (Les enquestes demostren que hi ha una dotació de llibres molt minsa a la immensa majoria de les llars.) Encara hi ha poca voluntat d’aprendre llengües estrangeres. Entre qui té estudis secundaris o superiors sovinteja un fenomen curiós: la gent de lletres menysprea olímpicament les ciències; la gent de ciències desdenya les humanitats (la història, la literatura, la cultura clàssica...). En general, hi ha una aversió social enorme cap a les matemàtiques. La gent s’apanya amb les quatre regles i gràcies —i des que existeixen les calculadores, ni això. A nivell social, predominen la xafarderia, la conversa insubstancial, la maldiença... Com és lògic, hi ha excepcions honroses, però resulta fàcil comprovar com estan de generalitzades aquestes pautes socials. El nostres comportaments, individuals i col·lectius, típicament mediterranis, disten molt de la circumspecció i la responsabilitat més usuals als països nòrdics o de l’extrem orient. En aquest panorama, qui s’aparta de la trivialitat, o gosa parlar de temes una mica elevats, és immediatament titllat de saberut i ha de suportar tota mena de rialletes i brometes. Els alumnes dels ensenyaments obligatoris viuen en aquest ambient. Només romanen cinc o sis hores —de les vint-i-quatre que té el dia— a la institució educativa. Les altres divuit hores, les passen a casa, al carrer o als centres comercials.