En
anunciar canvis a la Llei Orgànica d’Educació, el ministre del ram justificava
la seua decisió en la necessitat de combatre el fracàs escolar. En altres
entrades, ja he expressat el meu parer sobre aquest assumpte: no cal canviar la
llei; cal millorar la seua aplicació. Ara bé, ni els canvis legislatius ni les
millores reglamentàries asseguraran de manera automàtica la disminució del
fracàs escolar. S’han de tenir en compte altres variables que incideixen en
l’educació. Una de les més important és l’ambient social en què es desenvolupa
la vida dels alumnes. Alguns indicis mostren que la nostra societat té escàs
interès pel saber i la cultura. Els índexs de lectura són baixíssims. (Les
enquestes demostren que hi ha una dotació de llibres molt minsa a la immensa
majoria de les llars.) Encara hi ha poca voluntat d’aprendre llengües
estrangeres. Entre qui té estudis secundaris o superiors sovinteja un fenomen
curiós: la gent de lletres menysprea olímpicament les ciències; la gent de
ciències desdenya les humanitats (la història, la literatura, la cultura
clàssica...). En general, hi ha una aversió social enorme cap a les
matemàtiques. La gent s’apanya amb les quatre regles i gràcies —i des que
existeixen les calculadores, ni això. A nivell social, predominen la
xafarderia, la conversa insubstancial, la maldiença... Com és lògic, hi ha
excepcions honroses, però resulta fàcil comprovar com estan de generalitzades aquestes
pautes socials. El nostres comportaments, individuals i col·lectius, típicament
mediterranis, disten molt de la circumspecció i la responsabilitat més usuals
als països nòrdics o de l’extrem orient. En aquest panorama, qui s’aparta de la
trivialitat, o gosa parlar de temes una mica elevats, és immediatament titllat
de saberut i ha de suportar tota mena de rialletes i brometes. Els alumnes dels
ensenyaments obligatoris viuen en aquest ambient. Només romanen cinc o sis
hores —de les vint-i-quatre que té el dia— a la institució educativa. Les
altres divuit hores, les passen a casa, al carrer o als centres comercials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada