dilluns, 3 de desembre de 2012

Un imperi, una llengua

Fou Nebrija qui va dir a la reina Isabel la Catòlica que siempre la lengua fue compañera del imperio. Una gran veritat que continua sent vàlida avui; l’anglès és company inseparable de l’actual imperi global, el nord-americà —i l’anglosaxó, per extensió. Alguns espanyols solen actuar, però, com si no s’hagueren assabentat encara que el vell imperi de Felip II ja no existeix. És freqüent sentir, en boca de polítics, escriptors i acadèmics, nombroses expressions d’exaltació de la llengua espanyola. Hom parla i no acaba del seu potencial en diferents camps (educació, comunicació, creació, recerca), de la riquesa dels seus parlars, de la seua expansió als dos costats de l’Atlàntic... Algunes d’aquestes lloes serien d’aplicació a qualsevol idioma; totes les llengües serveixen per a la comunicació i la creació, i tenen gran varietat de parlars. Això sí, poques tenen el suport d’un imperi. És més: algunes estan a la vora de la desaparició per culpa de les polítiques imperialistes. En fi, actualment, ¿quin lloc ocupa l’espanyol al món? ¡Un lloc subaltern! Bona part de la literatura científica s’escriu en anglès. (Avui, el món anglosaxó és capdavanter en quasi tots els camps del saber.) L’anglès és l’idioma hegemònic d’Internet i dels mitjans de comunicació. També domina al món de la producció audiovisual. És, finalment, la lingua franca usada preferentment als intercanvis comercials, les transaccions financeres i les relacions diplomàtiques. S’ha de tenir present que l’anglès es fa servir, de manera oficial o oficiosa, al Regne Unit, Irlanda, Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, països escandinaus... L’espanyol, en canvi, és bàsicament una llengua de països pobres o tercermundistes. El major nombre de castellanoparlants habita en Hispanoamèrica —algunes contrades del con sud estan entre les més deprimides del món. A Europa, l’espanyol també és un idioma subaltern. L’anglès s’imposa com a llengua habitual de treball als diversos organismes de la Unió Europea. Com que els polítics espanyols solen ser monolingües, les nostres autoritats estatals van de cul quan acuden a les cimeres europees. ¡No poden prescindir de l’intèrpret ni un minut!
 

1 comentari:

Anònim ha dit...

El català es la llengua del futur. L'imperi d' Artur I universaltzarà la nostra llengua. El nens d ' arrel el mon llegiràn Ausias March a l' escola, Mac Botifarra rivalitzarà amb Calçot King, i la moda serà cuatribarrada