dissabte, 22 de desembre de 2012

Jesús, aproximación histórica

Darrerament, el papa ha ocupat les planes dels periòdics per unes observacions sobre les circunstàncies que voltaren el naixement de Jesús. En realitat, el pontífex s'ha dedicat a descobrir Amèrica —que, com tothom sap, està descoberta des de fa temps. Afirma Ratzinger en una recent publicació seua que Jesús va nàixer entre els anys 6 i 7 abans de la data oficialment establerta. També diu que no hi havia ase ni bou a l’estable de Betlem. Pel que fa a l’estrella que guià els pastorets, insinua que degué ser una supernova. I quan les persones pietoses encara estaven recuperant-se de l’ensurt, el representant de Jesús en la terra va amollar: «És possible que els Reis d’Orient procediren de Tartessos, ciutat mítica emplaçada al baix Guadalquivir.» (La qual cosa vindria a donar la raó als nens filipins, que sempre havien dit que els Reis d'Orient venien d’occident.) Ja posats, el papa deuria saber que tampoc no va existir estable de Betlem; Jesús va nàixer a Natzaret, aldea de Galilea. (Alguns jueus es preguntaven, en sentir notícies dels seus prodigis: «¿De Natzaret pot sortir alguna cosa bona?»)

En fi, molts d’aquests “descobriments” ja eren coneguts gràcies als estudis de molts investigadors. José Antonio Pagola explica en un llibre, Jesús, aproximación histórica, múltiples curiositats sobre els primers anys d’existència del Natzarè. El teòleg basc tira mà dels Evangelis per a recordar que Jesús tingué quatre germans, Jaume, Josep, Judes i Simó, i també algunes germanes que no s’anomenen, per la poca importància que tenia la dona en l'antiguitat. Pagola recorda que el Natzarè rebutjava el patriarcat i condemnava la discriminació femenina. (En temps de Jesús, les dones podien ser repudiades i venudes com esclaves.) Jesús posà en perill l’honor de la seua família per abandonar-la. La seua vida de vagabund, lluny de la llar, sense ofici fix, realitzant exorcismes i curacions estranyes, i anunciant sense cap autoritat un missatge desconcertant, era una vergonya. El text evangèlic narra la reacció de la seua família: «Quan els seus parents s’assabentaren, anaren a fer-se càrrec d’ell, doncs deien: “Està fora de si”.»

Altre fet inusitat als pobles de Galilea, segurament mal vist pels veïns de Jesús, fou la seua decisió de no casar-se. La gent no entenia res. L’estil de vida de Jesús no era el d’un asceta del desert. Menjava i bevia amb pecadors, tractava amb prostitutes i no vivia preocupat per la impuresa ritual. Tampoc no s’observa en Jesús cap rebuig a la dona. La seua opció pel celibat no s’assemblava a la dels essenis de Qumrán, que no prenien esposes per por que aquestes pogueren crear discòrdies a la comunitat. Jesús rebia les dones al seu grup sense cap problema. No tenia cap temor a les amistats femenines i, segurament, correspongué amb tendresa l’estima especial de Maria Magdalena. Totes aquestes coses conta Pagola al seu llibre. I clar, la Comissió Bisbal per a la Doctrina de la Fe li ha obert una investigació que podria acabar en una “notificació” condemnatòria. De moment, el llibre està retirat de la distribució —bé que es pot descarregar fàcilment d’Internet. En canvi, l’obra de Benet XVI no serà condemnada, perquè un cap és un cap. A més, no és igual parlar d'ases que ficar-se en embolics feministes.