dissabte, 21 de febrer de 2009

Feta la llei, feta la trampa

Sovint, les lleis preveuen mecanismes administratius excepcionals pensats per a resoldre situacions urgents o extraordinàries. És el cas, per exemple, de certs procediments que permeten adjudicar contractes d’obres i serveis sense subhasta. La Llei de Contractes del Sector Públic n’estableix dos: el procediment negociat, contemplat als articles 155 i 156, per a contractes d’obres i serveis que no superen determinades quanties —un milió d’euros quan són d’obra—, i l’adjudicació directa, autoritzada per l’article 122 en cas de contractes menors —els d’import inferior a 50.000 euros, en cas d’obres, o 18.000, en altres supòsits—. A més, l’article 161 permet l’absència de publicitat en determinades circumstàncies.

Quan les autoritats en fan ús de forma esporàdica, aquests procediments no alcen cap suspicàcia. Els problemes comencen, però, quan l’excepció esdevé norma. Sense anar massa lluny, aquests dies hem sabut que l’empresa Sarri-Hogar, SL facturà a l’ajuntament de Xàtiva, al llarg de 2008, 1,3 milions d’euros per contractes adjudicats a través dels procediments que s’acaben d’esmentar. Hi ha, a més, detalls ben curiosos. Les obres de remodelació dels vestidors del camp municipal de futbol «Francisco Coloma» es van adjudicar per 189.560 euros a una empresa de Mislata, Nuevas Formas y Diseños, SL, la qual, a la seua vegada, va subcontractar els treballs a Vidal Alventosa Contrucciones.

Com ja s’informava des d’aquestes mateixes planes, l’administrador de la segona constructora i el propietari de Sarri-Hogar són socis en una tercera empresa. Pel que es veu, la subcontractació no fou comunicada per escrit a l’ajuntament, tal com exigeix la LCSP. L’adjudicatària obtingué la contracta tot i no ser la proposta més barata; sembla que justificà el termini d’execució més breu —condició que, a l’hora de la veritat, no ha complit—. Com vostès poden comprovar, tot molt estrany. A la construcció del col·lector d’aigües pluvials del carrer Lingüista Sanelo ja havia passat el mateix. Es van fragmentar les obres per a poder adjudicar-les sense concurs. L’obra estava pressupostada en 90.000 euros, però l’ajuntament, per tal de no superar el límit dels 50.000 euros previstos a l’article 122 de la LCSP, adjudicà a Sarri-Hogar, SL, per 49.922 euros, una part del total. I com que aquesta empresa no sembla tenir la qualificació necessària, també hagué de subcontractar l’execució d’aquella obra.

Com que no és qüestió d’estendre’s massa, farem un resum: Sarri-Hogar presentà l’any passat a l’ajuntament 222 factures corresponents a obres i serveis que, en la majoria dels casos, havia subcontractat. Tots els contractes li havien estat concedits sense subhasta pública. I enmig de l’allau de notícies relatives a possibles casos de corrupció que afecten el PP, hem vist com aquesta història es repeteix. Serafí Castellanos, conseller de Governació i Desenvolupament Estatutari, venia adjudicant obres a dit, des de la seua època de conseller de Sanitat, a l’empresa Construcciones Taroncher y Asociados, SL, propietat d’uns amics. Les explicacions han estat, tant en un cas com en l’altre, sorprenents: el regidor xativí Vicent Parra ignorava els detalls legals dels contractes d’obres adjudicats pel seu ajuntament; Serafí Castellanos considera que allò ètic és allò legal. Males notícies per als electors!

El senyor Castellanos hauria de saber que ètica i dret pertanyen a esferes distintes: l’ètica es refereix a allò que moralment està bé o està mal; el dret, en canvi, a allò que legalment es pot o no es pot fer. Com que les qüestions ètiques són opinables, el conseller s’agarra a una paret llisa. Quant al nostre regidor d’urbanisme, els veïns esperen que estiga convenientment assessorat sobre els aspectes legals de la seua parcel·la. Coneix les lleis i les normes administratives el senyor Parra? I tant! El ciutadà comú sospita que els polítics coneixen perfectament els replecs legals. «Feta la llei, feta la trampa», sentencia la dita popular. A més, el senyor Parra és diputat, ço és, membre del legislatiu. Estaria bo que no tingués ni idea de qüestions legals... Sabrà, almenys, que la ignorància de llei no eximeix del seu compliment. En definitiva, s’escampa la sospita que les obres i serveis municipals li estan costant al contribuent una bona “picossada”.

(publicat a Levante-EMV, el 21/02/09)