dijous, 12 de febrer de 2009

Homenatge a les victimes del 12 de febrer de 1939


El Consell de la joventut de Xàtiva, convoca als joves i a tota la societat civil xativina i comarcal, a l'acte d'homenatge a les victimes del bombardeig del 12 de febrer de 1939.

L'acte es durà a terme el proper diumenge 15 de febrer a l'explanada de l'estació de trens, davant del monument "Aixopluc", s'iniciarà a les 12h i tindrà com a principals participants a Feliu Ventura (cantautor) i Xavier Aliaga (escriptor), a més d'un breu parlament del president del CJX, Carles Sánchez.

Des d'el CJX volem arribar al major nombre de ciutadans i associacions possible, ja que considerem que aquest dia reflecteix la barbarie de les guerres, la mort, la destrucció del territori i dels essers humans, per aquest motiu volem impulsar aquest 12 de febrer com el nostre dia de la pau. Un dia on tots ens apleguem junts i esbrinem camins de pau i convivencia.

Gracies pel seu suport:

Carles Sánchez, president del CJX

8 comentaris:

olegari ha dit...

FETS QUE MAI S' HAURIEN DE PRODUIR, NI GUERRES, NI BOMBARDEJOS, NI MORTS; NI TAMPOC REPÚBLIQUES COMUNISTES COM LES DEL FRONT POPULAR,
PLENES DE CRIMINALS, LLADRES,I GENTOLA DE LA PITJOR. VIURE BÉ EN PAU, HARMONIA I PROSPERITAT.

Anònim ha dit...

Aquesta descripció resumida que has fet de la II República s’assembla molt a un encefalograma pla. Ni tots els republicans estaven d’acord amb els excessos, ni tots els membres, organitzacions o partits del Front Popular eren comunistes estalinistes, ni tots els comunistes eren lladres i criminals... Hauries d’afilar un poc més els teus diagnòstics, senyor Olegari.

olegari ha dit...

NO PARLE DE LA II REPÚBLICA, SÍNÒ DEL QUE HI HAVIA AL FRONT POPULAR.
I tothom sap que d´haver guanyat
la guerra, venia estalinisme pur i dur, no una república idílica, com ens diuen els historiadors, branca
Tuñón de lara , que hem sabut després que era del KGB.
ENCEFALOGRAMA PLA,,,,,,,,però en agrada pensar pel nostre compte, i no seguir la versió única imperant, que tothom es traga.

OLEGARI ha dit...

encefalograma que no passa per fer homenatje al Front Popular baix el pretext de homenatejar a les pobres vítimes del salvatje bombardeig. Aixina de sençill.

Ximo ha dit...

Jo no sóc dels qui s’empassen rodes de molí. Tinc molt clar que la II República va fracassar per culpa del extremismes —de dreta i d’esquerra—. L’extrema dreta començà a conspirar des del moment mateix de la proclamació de la República; i els comunistes estalinistes anteposaren la seua “revolució” a la defensa de la legalitat republicana. És del tot evident que els estalinistes foren autors fins i tot de la mort dels líders trotskistes —d’Andreu Nin, per exemple, assassinat per ordes de Stalin—. Tot això és sabut i conegut. Com també és sabut i conegut que el règim franquista posà dempeus un pla d’extermini dels adversaris polítics i les seues famílies (amb robatori de xiquets i confiscació de béns inclosos), i de depuració de tota aquella persona sospitosa de simpaties republicanes o de tebior envers el nou règim. El meu avi matern, que no havia exercit cap activitat política, en fou víctima. Aquestes depuracions deixaren sense feina, posem per cas, molts mestres que havien estudiat la carrera durant la República. Jo mateix vaig viure la infància, l’adolescència i part de la joventut sota el règim franquista. En parle, per tant, amb coneixement de causa. No està tan clar com dius, però, que la II República hagués acabat sent un règim soviètic satèl·lit de Stalin —cas de no haver triomfat el feixisme, clar—. Això són suposicions teues. Com tampoc no tinc clar què té a veure tot això amb l’homenatge a les víctimes del bombardeig de febrer de 1939. Jo no tinc cap simpatia —repetisc, cap— envers els comunistes i, tanmateix, m’hi vaig adherir a l’homenatge. Ah! I d’on et treus que Tuñón de Lara era agent del KGB? Tens alguna referència solvent que avale aquesta afirmació? Mira, Olegari, no cal tergiversar la realitat per a combatre el comunisme. És més; amb tergiversacions, se li acaba donant ales.

olegari ha dit...

PUBLICAT I LLETGIT A LA PREMSA.


Tuñón, probable agente del KGB, según Jorge Semprún, no era novicio en el adoctrinamiento ideológico, pues había dirigido durante la guerra la "Escuela de Cuadros" (expertos o especialistas) de las juventudes estalinistas españolas, camufladas como JSU (Juventud Socialista Unificada). Sus cursos y seminarios en Pau funcionaron como una auténtica escuela de cuadros destinada a infiltrar a sus adeptos en la universidad y en la prensa españolas, para propagar desde ellas la visión comunista de la república y la guerra civil. Y un materialismo histórico bastante pedestre, pero efectivo ante la casi absoluta falta de defensas ideológicas de los conservadores. Contó, además, con el apoyo de profesores de derechas ansiosos de ganarse el título de progresistas, otorgado por los nuevos mandarines marxistas a sus reverenciadores. Podemos citar a Javier Tusell como el caso más característico, si bien no el único, ni mucho menos.

TOTS SABEM LO HABITUAL DE fer homenatje al Front Popular,QUE ES QUI GOBERNAVA EN FEBRER DE 1939, baix el pretext de homenatejar a les pobres vítimes del salvatje bombardeig. Imagine que és per això que el PP no s'hi acosta.

Ximo ha dit...

Jo et demanava alguna referència solvent que avalés les teus afirmacions. Tu, en comptes d’això, sembles enviar-me un retall de premsa del qual no concretes l’origen. De quin periòdic l’has tret? D’“El Mundo”? D’“El País”? De “La Razón”? Absoluta falta de defenses ideològiques dels intel•lectuals conservadors? No serà que els liberals havien de sortir d’Espanya perquè la dictadura impossibilitava totalment el debat d’idees? Vols dir que Javier Tusell, militant demòcrata cristià de l’extinta UCD i firmant d’un manifest contra les activitats del GAL, estava beneït pels “mandarins” marxistes? I tu qui ets? Amb qui estic intercanviant opinions? De veritat et diuen Olegari? A mi, que em diuen Ximo Corts, m’agrada saber amb qui parle.

Està clar que Tuñón de Lara fou comunista i director de l’Escola de Quadres de les Joventuts Socialistes Unificades, la denominació de les quals insinues que era una forma de camuflatge de les joventuts comunistes. Anem a veure: qualsevol persona mínimament informada sap que denominacions com aquestes eren habituals entre els partits comunistes —el català, posem per cas, s’anomenava PSUC, Partit Socialista Unificat de Catalunya—. Fins ací, res de nou! Molts dels vells comunistes coetanis de Tuñón de Lara —entre d’altres, el propi Semprún, que tu cites— foren abandonant, a poc a poc, l’obediència estalinista.

Afirmar que tots els militants o tots els quadres dels partits comunistes eren membres del KGB —més bé de la Cheka o del NKVD; el KGB no es va fundar fins als anys cinquanta— és un poc exagerat. En tot cas, seria més realista dir que, durant el període de les guerres, espanyola i mundial, molts comunistes foren informadors —ben intencionats o no— dels diferents serveis secrets prosoviètics. Conforme anà passant el temps, molts d’aquells comunistes abjuraren del seu passat estalinista —a les nostres terres, alguns d’ells han acabat fins i tot militant al PSOE—.

El PP no vol llevar-li els honors a Franco ni assistir a l’acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig, perquè no vol enfadar la seu ala més dretana, hereva directa del franquisme. Els franquistes militen al PP —hi conviuen amb altres famílies: demòcrates cristians (família a la qual pertanyia Tusell), liberals...—. El PP té por de perdre els vots ultradretans; propiciaria el naixement d’alguna força semblant a la francesa de Jean-Marie Le Pen i es quedaria molt lluny de la majoria necessària per a governar en solitari. És absolutament utòpic, per tant, pensar que condemnarà la dictadura o assistirà a actes com els de l’altre diumenge.

OLEGARI ha dit...

Olegari, el carreter, de Guadasuar.
Ahí damunt hi ha un anònim , però molt fàcil d´ identificar.
Les postures han quedat prou clares.