La capacitat dels polítics per a mentir és inabastable, sobretot quan estan en campanya electoral. De vegades, però, les mentides són piadoses. Em ve a la memòria, per exemple, el discurs que pronuncià Camps durant la inauguració de Lux Mundi, l’edició de “La Llum de les Imatges” que se celebra aquests dies a Xàtiva. L’honorable digué, més o menys, que mentre visitava Las Edades del Hombre en una ciutat castellana, havia pensat: “Qué bonito! Hablaré con don Agustín. Esto tenemos que hacerlo en Valencia”. I afegí: “Como lo prometido es deuda, aquí estamos hoy, inaugurando los dos esta magnífica exposición”. Don Agustín (García-Gasco), el senyor arquebisbe, somreia al seu costat amb somriure de conill. “Quina és la mentida i per què és piadosa?” faran bé de preguntar els lectors. És piadosa perquè no tingué massa transcendència i fou dita a l’interior d’un recinte sagrat, la col·legiata de Santa Maria, en presència de l’arquebisbe i de múltiples representacions de la divinitat. La pietat, però, no lleva la falsia. Tothom sap com és de beat Paco Camps. Aquell dia va cometre, com a mínim, un pecat venial. Donà per descomptat que la idea d’organitzar a València aquesta mena d’esdeveniments era tota seua. Mentida podrida! Les dues primeres edicions de “La Llum de les Imatges” se celebraren a les seus de València i Sogorb quan encara presidia la Generalitat Valenciana l’honorable don Eduardo Zaplana Hernández-Soro, el Bronceado, de qui no es coneixen especials inclinacions beatífiques però sí d’altra mena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada