--
Viatjàrem al Priorat pregant que la meteorologia ens fos propícia. Només arribar, ens sobtà la visió de la Vilella Baixa, la petita Nova York de perfil imponent. Comprovàrem que, efectivament, les vinyes romanien en calma, escampades per costeres infinites de llicorella. Tastàrem l’escudella i el xai. Escrutàrem segles d’història a l’interior d’una copa, assaborint –entre fluids de color roig granat, reflexes violacis i aromes fruiters– regustos envellutats de canyella, taní dolç i cacau torrefacte. Les bótes de roure i el vi untuós ens portaren la memòria de la porpra cardenalícia i dels frares cartoixans, inventors de l’adossat. Vérem cellers modernistes i ruïnes venerables. Pujàrem, esquivant la tempesta, a Ciurana. Finalment, des d’aquell niu d’àguiles, comprenguérem que dos dies de viatge valen una eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada