¿Qui fou el responsable de l'entrada massiva d'estrangers a Ceuta el 30 de juliol? Fins ara, hem tingut dues versions del mateix fet. Una nega responsabilitat a Rabat. Altra dóna per fet que les autoritats de Marroc mogueren el fils. La part socialista del govern és la principal defensora de la primera versió, bé que també mantinga alguns dubtes. Els defensors de la segona són molts mitjans de comunicació i l'altre soci de govern. ¿Quina de les versions és més encertada? Com sol passar, la veritat pot estar repartida. En tot cas, consultar diferents mitjans és la millor manera de conèixer l'estat de la qüestió. Tots tindrien una part de raó. Enric Juliana, adjunt a la direcció de La Vanguardia, diu que encara no hi ha una resposta certa, inapel·lable i compartida per tothom. Després d'haver consultat fonts marroquines, Carlota Pérez, d'ABC, troba difícil de creure que el govern marroquí no sabés res. La seua capacitat de monitorar les xarxes socials és enorme. Està demostrat. Com el control migratori afecta la sobirania i la seguretat nacionals, les grans decisions en la matèria solen dependre del Ministeri de l'Interior i, en última instància, del Palau Reial.
Costa d'imaginar que les autoritats centrals desconegueren la relaxació del control fronterer en una zona tan sensible com Ceuta. Els ministres de Sumar també tenen sospites sobre l'actuació marroquina. La ministra de Joventut, Sira Rego, va dir després de l'entrada massiva del dia 30: «És incomprensible que setanta mil persones es moguen sense que Marroc sàpiga alguna cosa.» Segons Mónica García, ministra de Sanitat, és evident que Marroc té responsabilitat. Convindria explicar com es prenen les decisions importants a Marroc. El rei Mohammed VI té poders plens. Controla el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Nomena ministres i no es pren cap decisió clau sense la seua vènia. El rei té una gran influència en l'impuls i la redacció de les lleis i nomena els jutges, controlant directament les altes instàncies judicials. Atès que passa moltíssimes temporades fora del seu país, especialment a París —els marroquins li diuen el rei absent—, ¿com és possible que faça tanta feina? És que no la fa. Té una camarilla, el Makhzen, formada per persones de la seua absoluta confiança que decideixen molts afers en nom del rei.
Destaquen tres persones: Fouad Ali el-Himma, conegut com el virrei, home d'enorme poder en palau (antic company d'escola del rei); Yassine Mansouri, cap dels serveis d'intel·ligència (també fou company d'escola del rei); Abdellatif Hammouchi, cap de la policia nacional. Al si del Makhzen hi ha veritables lluites de poder. Tots els membres de la camarilla volen comptar amb el màxim favor del monarca. En conflictes anteriors amb Espanya es va donar el cas que un membre del Makhzen hagués decidit pel seu compte desencadenar una acció (l'ocupació de l'illa de Perejil, l'entrada de deu mil immigrants en Ceuta i Melilla en 2021), perquè Mohammed VI havia fet algun comentari en veu alta mostrant el seu descontentament amb el govern espanyol. A bou passat, sembla que el rei mostrà el seu enuig amb la decisió presa pels seus subordinats en l'afer de Perejil. Enguany, es podrien haver repetit les mateixes circumstàncies. El rei hauria mostrat públicament el seu disgust pel viatge de Pedro Sánchez a Algèria i algun membre de la camarilla decidí de donar llum verda a l'entrada massiva d'immigrants en Ceuta el 30 de juliol.
Possiblement, el responsable de donar via lliure a l'incident coneixia que uns missatges cridant a travessar la frontera espanyola s'havien propagat vertiginosament en les xarxes socials i decidí deixar fer. Potser la crida havia sorgit de grups de la generació Z que ja protagonitzaren en 2025 protestes generalitzades contra el govern marroquí. Aquest va desencadenar una forta repressió. De fet, la policia espanyola està investigant uns dotze o catorze joves del moviment Z que han entrat en Ceuta, perquè sospita que han esdevingut líders dels immigrants que encara hi romanen. Al monarca alauita tampoc no li ha agradat gens l'episodi; donà una imatge pèssima de Marroc just el dia en què se celebrava la festa del tron. Mentre el rei pronunciava un discurs exalçant la gran modernització assolida per Marroc, unes vuitanta mil persones en volien fugir. D'altra banda, l'incident se n'anà de les mans. Els responsables de permetre l'entrada a Ceuta degueren pensar que el nombre de fugitius no seria tan elevat. Però tornem a l'inici. elDiario.es ha explicat els diversos arguments esgrimits pel govern per a negar la responsabilitat de Marroc.
Bolaños diu que no existeix cap prova que Marroc impulsés l'entrada massiva. Per al govern, alguns elements no quadren amb crisis anteriors. Quan Marroc ha utilitzat la frontera com arma diplomàtica, ho ha admès obertament. En l'entrada de 2021, quan el líder del Polisario Brahim Ghali estava hospitalitzat a Logronyo, en Rabat ni tan sols agafaven el telèfon. Quan ho van fer, fou per a explicar la raó del que havia passat. Tampoc no quadra la data; la crisi succeí mentre el rei feia un discurs en què parlava de la gran modernització de Marroc. El tema dels menors és especialment delicat. Son sus hijos. Lo que nos dicen es que quieren que vuelvan a Marruecos y están haciendo todo lo posible para que así sea, explica una font del govern a elDiario.es. Tant Albares com Marlaska remarquen dos factors que palesen la bona fe marroquina: d'una banda, les facilitats al retorn àgil i ordenat de la gran majoria dels qui havien entrat; d'altra, el fracàs de la següent crida a la immigració irregular anunciada en xarxes socials per al 15 d'agost, avortat gràcies a la cooperació marroquina. En fi, mentre no hi haja una versió única, cadascú sabrà.
Costa d'imaginar que les autoritats centrals desconegueren la relaxació del control fronterer en una zona tan sensible com Ceuta. Els ministres de Sumar també tenen sospites sobre l'actuació marroquina. La ministra de Joventut, Sira Rego, va dir després de l'entrada massiva del dia 30: «És incomprensible que setanta mil persones es moguen sense que Marroc sàpiga alguna cosa.» Segons Mónica García, ministra de Sanitat, és evident que Marroc té responsabilitat. Convindria explicar com es prenen les decisions importants a Marroc. El rei Mohammed VI té poders plens. Controla el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Nomena ministres i no es pren cap decisió clau sense la seua vènia. El rei té una gran influència en l'impuls i la redacció de les lleis i nomena els jutges, controlant directament les altes instàncies judicials. Atès que passa moltíssimes temporades fora del seu país, especialment a París —els marroquins li diuen el rei absent—, ¿com és possible que faça tanta feina? És que no la fa. Té una camarilla, el Makhzen, formada per persones de la seua absoluta confiança que decideixen molts afers en nom del rei.
Destaquen tres persones: Fouad Ali el-Himma, conegut com el virrei, home d'enorme poder en palau (antic company d'escola del rei); Yassine Mansouri, cap dels serveis d'intel·ligència (també fou company d'escola del rei); Abdellatif Hammouchi, cap de la policia nacional. Al si del Makhzen hi ha veritables lluites de poder. Tots els membres de la camarilla volen comptar amb el màxim favor del monarca. En conflictes anteriors amb Espanya es va donar el cas que un membre del Makhzen hagués decidit pel seu compte desencadenar una acció (l'ocupació de l'illa de Perejil, l'entrada de deu mil immigrants en Ceuta i Melilla en 2021), perquè Mohammed VI havia fet algun comentari en veu alta mostrant el seu descontentament amb el govern espanyol. A bou passat, sembla que el rei mostrà el seu enuig amb la decisió presa pels seus subordinats en l'afer de Perejil. Enguany, es podrien haver repetit les mateixes circumstàncies. El rei hauria mostrat públicament el seu disgust pel viatge de Pedro Sánchez a Algèria i algun membre de la camarilla decidí de donar llum verda a l'entrada massiva d'immigrants en Ceuta el 30 de juliol.
Possiblement, el responsable de donar via lliure a l'incident coneixia que uns missatges cridant a travessar la frontera espanyola s'havien propagat vertiginosament en les xarxes socials i decidí deixar fer. Potser la crida havia sorgit de grups de la generació Z que ja protagonitzaren en 2025 protestes generalitzades contra el govern marroquí. Aquest va desencadenar una forta repressió. De fet, la policia espanyola està investigant uns dotze o catorze joves del moviment Z que han entrat en Ceuta, perquè sospita que han esdevingut líders dels immigrants que encara hi romanen. Al monarca alauita tampoc no li ha agradat gens l'episodi; donà una imatge pèssima de Marroc just el dia en què se celebrava la festa del tron. Mentre el rei pronunciava un discurs exalçant la gran modernització assolida per Marroc, unes vuitanta mil persones en volien fugir. D'altra banda, l'incident se n'anà de les mans. Els responsables de permetre l'entrada a Ceuta degueren pensar que el nombre de fugitius no seria tan elevat. Però tornem a l'inici. elDiario.es ha explicat els diversos arguments esgrimits pel govern per a negar la responsabilitat de Marroc.
Bolaños diu que no existeix cap prova que Marroc impulsés l'entrada massiva. Per al govern, alguns elements no quadren amb crisis anteriors. Quan Marroc ha utilitzat la frontera com arma diplomàtica, ho ha admès obertament. En l'entrada de 2021, quan el líder del Polisario Brahim Ghali estava hospitalitzat a Logronyo, en Rabat ni tan sols agafaven el telèfon. Quan ho van fer, fou per a explicar la raó del que havia passat. Tampoc no quadra la data; la crisi succeí mentre el rei feia un discurs en què parlava de la gran modernització de Marroc. El tema dels menors és especialment delicat. Son sus hijos. Lo que nos dicen es que quieren que vuelvan a Marruecos y están haciendo todo lo posible para que así sea, explica una font del govern a elDiario.es. Tant Albares com Marlaska remarquen dos factors que palesen la bona fe marroquina: d'una banda, les facilitats al retorn àgil i ordenat de la gran majoria dels qui havien entrat; d'altra, el fracàs de la següent crida a la immigració irregular anunciada en xarxes socials per al 15 d'agost, avortat gràcies a la cooperació marroquina. En fi, mentre no hi haja una versió única, cadascú sabrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada