Mai no s'havia vist una protesta de docents públics com la d'aquest final de curs, amb una vaga indefinida que ha superat el mes de durada. S'han realitzat moltes assemblees, manifestacions i concentracions multitudinàries i altres mobilitzacions. També s'han celebrat vàries reunions dels representants sindicals del sector amb la Conselleria d'Educació, que ha posat múltiples traves al diàleg. L'enorme protesta era transversal. A l'inici del conflicte, van donar suport a la plataforma reivindicativa cinc sindicats: STEPV, UGT, CCOO, CSIF i ANPE. No es pot sostenir —com es fa des del PP— que l'esquerra haja manipulat la vaga; dos sindicats convocants, CSIF i ANPE, no són precisament sospitosos d'esquerranisme. S'afirma recurrentment que el professorat és majoritàriament d'esquerres. Mmm. Als distints centres en què vaig exercir la docència abans de jubilar-me hi havia gent de totes les ideologies. Col·legues meus manifestaven sense embuts les seues conviccions de dretes. La consellera Carmen Ortí ho sap i ha jugat a dividir el professorat.
Conselleria firmà un acord exclusivament salarial amb CSIF i ANPE, que van acceptar una puja salarial de 200 euros bruts a pagar en tres terminis fins a 2028. En el pecat està la penitència. Molts afiliats d'aquestes dues organitzacions se n'han donat de baixa, per considerar que els seus representants han acceptat engrunes. Els altres tres sindicats denunciaren la mala fe negociadora. S'ha de tenir present que el professorat valencià arrossega dècada i mitja de pèrdua de poder adquisitiu. Jo encara recorde la retallada que experimentà el meu sou a la darreria del govern de Rodríguez Zapatero. Des de llavors, el tram salarial autonòmic no s'ha actualitzat. La demanda inicial dels sindicats era una puja esglaonada, fins a 2029, de 400 euros mensuals i revisió anual del salari d'acord amb l'IPC. Però els docents no demanaven sols alça salarial. Reivindiquen un ensenyament públic més digne. Això passa per disminuir ràtios, augmentar plantilles (amb més docents i amb reforç d'especialistes en atenció a la diversitat dels alumnes), cobrir baixes, reduir burocràcia, millorar infraestructura i equipaments, defendre i promoure el valencià a l'escola...
El percentatge d'ensenyants en vaga a Xàtiva i la seua comarca ha estat molt elevat. Als instituts xativins, oscil·là entre el 60 i el 65% durant els primers dies i en moments puntuals —coincidint amb les grans manifestacions al Cap i Casal, per exemple. A Xàtiva també s'han fet assemblees, tancaments, concentracions i manifestacions. El punt local de referència per a aquestes accions ha estat l'IES Josep de Ribera. En primària hi ha hagut certa intermitència; en els dies àlgids, diferents escoles van funcionar amb serveis mínims, perquè la majoria dels mestres estava en vaga. Conforme anaven transcorrent les setmanes, el percentatge de seguiment minvà, però mai no baixà del 30%. Ja es pot dir que hem assistit a la major vaga d'ensenyants públics de què es té notícia. Ha suposat un gran sacrifici per als seus seguidors, malgrat la constitució d'una caixa de resistència per part dels sindicats. A causa del descompte salarial per jornada de vaga, alguns ensenyants han perdut un mes de sou i les parts proporcionals de les pagues extraordinàries i les vacances. ¡Una "pasta" que s'ha estalviat la Conselleria d'Educació! Veurem en què la despèn.
Altra circumstància que sorprèn és l'enorme suport que pares i alumnes, integrants també de la comunitat educativa, han donat a la vaga. En aquestes planes, Luis S. Villacañas explicava com les famílies s'adonen que els cal la institució escolar per a crear comunitat. Els ensenyants que mostraven en silenci llurs jupetins grocs al pas de María José Catalá presidint la processó del Corpus de València van rebre una allau d'aplaudiments. A Xàtiva, la Moma lluïa un cor verd de suport als docents en vaga. I és que els pares també demanen millores en l'escola pública. Però el curs està a punt d'acabar i ha calgut suspendre la vaga. Des de conselleria s'ha fet el possible per avortar el diàleg. El conflicte s'ha tancat en fals, perquè la majoria del professorat considera insuficient l'última oferta de l'administració. Per tant, a partir de setembre podrien tornar les mobilitzacions. Els docents difícilment faran marxa enrere en les seues reivindicacions; no han arribat tan lluny per a conformar-se amb unes molles. ¡L'eterna lluita per bons serveis públics!
(publicat a l'edició digital de Levante-EMV, el 13/06/2026)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada