El magistrat de l'Audiència Nacional José Luis Calama, que duu el cas Plus Ultra, basa la seua decisió d'investigar l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero en dos informes elaborats per la UDEF. El jutge copià i enganxà directament al seu acte dos dels arguments policials en què es basa l'acusació. També utilitzà expressions molt semblants a les fetes servir per la UDEF almenys en altres dos paràgrafs. (És un costum habitual dels jutges de l'Audiència Nacional, com ja va explicar en el seu dia el fiscal general Eduardo Torres-Dulce.) ¡Diversos possibles indicis, però cap prova! Zapatero ha de declarar pels delictes de pertinença a organització criminal (se l'acusa de ser-ne el cap), tràfic d'influències, blanqueig de capitals i falsedat documental. Al sumari no apareixen intervencions directes de Zapatero, sinó converses entre tercers. Tampoc no hi ha cap prova de pressions a autoritats o funcionaris. Als informes policials hi ha molts errors part dels quals ja han estat denunciats pels afectats. La UDEF diu que la firma del sector aeronàutic Summerwind és una empresa pantalla sense treballadors que rebia pagaments i comissions de Plus Ultra.
Summerwind ha contestat que està constituïda des de 1999, que compta amb més de cinquanta empleats, que ha estat ella qui ha pagat a Plus Ultra i altres companyies del sector pel lloguer d'avions —ha presentat les factures— i que l'error de la UDEF causa un gran dany reputacional a l'empresa. Altra companyia citada als informes policials i l'acte judicial de Calama, bé que no està imputada, és Thinking Heads, constituïda en 2003. Es dedica a fer consultories i gestiona des de fa anys conferències de més de quaranta expresidents i ex primers ministres d'Espanya, Europa i Hispanoamèrica. Té relació amb José Luis Rodríguez Zapatero des de 2014. I sí, ha pagat honoraris a l'expresident per impartir conferències. (Cal recordar que Zapatero està donat d'alta com autònom i tributa anualment per l'IRPF, forma cridanera d'actuar del capo d'una banda criminal.) Óscar Puente també ha rebatut el suposat tracte de favor a l'empresa xinesa Huawei. El ministre diu que si la dada del contracte d'Adif es falsa, es pot dudar de la resta dels informes policials. Dudar de todo ya no es sólo legítimo, es una obligación, ha dit el ministre.
També és un error dir que l'empresa de les filles de Rodríguez Zapatero a penes tenia activitat. Ha treballat per a molts clients. De moment, l'acte del jutge Calama i el sumari de la causa tenen més forats que un formatge suís. El més gran és la falta de proves del tràfic d'influències. Quant a açò, cal distingir dues coses molt distintes. És delicte la pressió irresistible amb prevalença i ànim de lucre, però no la recomanació desinteressada d'un amic. Posem un exemple. No és cap delicte dir-li a l'alcalde, conegut meu, que tracte bé en tal perquè és amic meu. Algun malpensat dirà: «Sí, però com l'alcalde l'ha tractat bé, el teu amic t'ha fet un bon regal, o t'ha convidat a una paella.» D'acord amb els usos socials, això no seria corrupció, perquè no s'ha pactat cap preu o comissió per la mercè, i no hi ha ni prevalença ni pressió. Tots haurem sentit alguna vegada: «¡Em deus una!» Tampoc no s'han de confondre dret, ètica i estètica. És possible —però això encara s'ha de provar— que Zapatero haja realitzat alguna activitat poc estètica. Hom esperaria que no s'hagués dedicat a fer de lobbista per a forrar-se. Però això no és necessàriament delictiu.
Summerwind ha contestat que està constituïda des de 1999, que compta amb més de cinquanta empleats, que ha estat ella qui ha pagat a Plus Ultra i altres companyies del sector pel lloguer d'avions —ha presentat les factures— i que l'error de la UDEF causa un gran dany reputacional a l'empresa. Altra companyia citada als informes policials i l'acte judicial de Calama, bé que no està imputada, és Thinking Heads, constituïda en 2003. Es dedica a fer consultories i gestiona des de fa anys conferències de més de quaranta expresidents i ex primers ministres d'Espanya, Europa i Hispanoamèrica. Té relació amb José Luis Rodríguez Zapatero des de 2014. I sí, ha pagat honoraris a l'expresident per impartir conferències. (Cal recordar que Zapatero està donat d'alta com autònom i tributa anualment per l'IRPF, forma cridanera d'actuar del capo d'una banda criminal.) Óscar Puente també ha rebatut el suposat tracte de favor a l'empresa xinesa Huawei. El ministre diu que si la dada del contracte d'Adif es falsa, es pot dudar de la resta dels informes policials. Dudar de todo ya no es sólo legítimo, es una obligación, ha dit el ministre.
També és un error dir que l'empresa de les filles de Rodríguez Zapatero a penes tenia activitat. Ha treballat per a molts clients. De moment, l'acte del jutge Calama i el sumari de la causa tenen més forats que un formatge suís. El més gran és la falta de proves del tràfic d'influències. Quant a açò, cal distingir dues coses molt distintes. És delicte la pressió irresistible amb prevalença i ànim de lucre, però no la recomanació desinteressada d'un amic. Posem un exemple. No és cap delicte dir-li a l'alcalde, conegut meu, que tracte bé en tal perquè és amic meu. Algun malpensat dirà: «Sí, però com l'alcalde l'ha tractat bé, el teu amic t'ha fet un bon regal, o t'ha convidat a una paella.» D'acord amb els usos socials, això no seria corrupció, perquè no s'ha pactat cap preu o comissió per la mercè, i no hi ha ni prevalença ni pressió. Tots haurem sentit alguna vegada: «¡Em deus una!» Tampoc no s'han de confondre dret, ètica i estètica. És possible —però això encara s'ha de provar— que Zapatero haja realitzat alguna activitat poc estètica. Hom esperaria que no s'hagués dedicat a fer de lobbista per a forrar-se. Però això no és necessàriament delictiu.
Il·lustració de Luis Grañena
En tot cas, com deia el professor José Luis Villacañas en l'article "Corrupciones y corruptelas", ...nadie puede estar en misa y repicando, en medio de negocios confusos y siendo el portavoz moral de la izquierda española. [...] Un político de izquierdas no tiene recursos para protegerse de sus enemigos sociales. Así que debería asumir de entrada que el ejercicio del poder no le puede ofrecer más que el apreciable estatuto de clase media, que no es poco. Comparado con los intereses en medio de los que va a actuar, siempre será pobre. La cosa es así. Respecto de los hijos, que se busquen la vida. La familia, en estos contextos de negocios, no es un valor de la izquierda. Des de l'inici de la investigació per un delicte de tràfic d'influències caldria haver explicat millor com actuà Zapatero, quina era la seua capacitat d'influència amb prevalença per a aconseguir que el govern resolgués atorgar el crèdit de 53 milions a Plus Ultra, sobre quina o quines persones amb potestat per a concedir-lo s'hauria exercit la influència. De moment, hi ha massa conclusions però cap prova. Fins ara, la instrucció de Calama és una fishing expedition.
Però les investigacions prospectives en cerca d'indicis i proves per a justificar una acusació ja predeterminada estan prohibides al nostre ordenament. Obrir diligències d'investigació a una persona per meres suposicions no sembla massa seriós, per molt que algun periodista haja dit que el jutge Calama és un professional molt seriós i escrupolós. Sorgeix de nou la sospita de lawfare. La Fiscalia Anticorrupció podria estar esperant que l'empresari Julio Martínez estire de la manta. No hi hauria prou amb paraules; caldria aportar proves sòlides. També podria ser que l'empresari hagués venut fum durant els seus diàlegs amb els propietaris i els executius de Plus Ultra, que atribuís a Zapatero un paper decisiu inexistent per tal d'assegurar-se el cobrament de la comissió de l'1% del crèdit de 530 milions d'euros atorgat a la companyia aèria. De moment, cal presumir la innocència de l'expresident socialista, però li serà difícil reeixir si som davant d'un veritable lawfare. En última instància, la figura de Zapatero com a far moral, siga culpable o innocent, ha esclatat per l'aire. Recompondre-la serà molt complicat, o impossible, ja veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada