¿Existeixen les casualitats? Sí, però se solen donar de tant en tant. Que en un sol àmbit apareguen moltes coincidències és massa casualitat i convida a pensar que hi ha gat amagat; certes coses rarament es repeteixen consecutivament en un lapse brevíssim. L'àmbit judicial està ben curull d'estranys atzars i coincidències. L'any té dotze mesos i tres-cents seixanta-cinc dies, però les vistes orals del cas Kitchen i el cas Koldo s'estan celebrant alhora, els mateixos dies del mateix mes del mateix any. En el primer cas es jutgen fets esdevinguts en 2013. En el segon, els presumptes delictes daten de 2020. De fet, la instrucció en el Tribunal Suprem de la peça de les màscares, en què estan imputats Aldama, Koldo i Ábalos, s'obrí l'any passat. Però la casualitat ha volgut que les dues vistes coincidisquen en el temps. Altra coincidència: les declaracions estrella de les dues causes, la de l'inspector Manuel Morocho com a testimoni en la Kitchen i la de Víctor de Aldama com un dels acusats en el cas Koldo, s'han produït paral·lelament durant els mateixos dies. Tornem al principi: massa casualitats conviden a pensar que hi ha gat amagat.
Naturalment, la declaració d'Aldama —el qual pot mentir i inventar-se falòrnies, perquè no està obligat a dir la veritat si l'incrimina— ha tapat totalment el testimoni esborronador de l'inspector Morocho. ¿Per què? L'altre dia escoltava com un tertulià de dretes ho explicava: A la gente le atrae más el asunto Koldo porque hay sobornos, dinero, queridas, prostitutas... No negaré que el morbo atrau molta gent, però cal recordar que l'opinió pública sol ser l'opinió publicada. Els mitjans de la dreta prefereixen posar en primera plana les acusacions sense proves llançades per Víctor de Aldama, perquè perjudiquen Pedro Sánchez, el seu govern i el PSOE. Ben aviat, PP i Vox han utilitzat les acusacions sense proves per a carregar contra Sánchez. Núñez Feijóo ha arribat a dir: Si no presenta una querella por calumnia es que las acusaciones son ciertas. Com és llicenciat en dret, hauria de conèixer l'article 805 de la Llei d'Enjudiciament Criminal. No pot presentar-se una querella contra l'acusat, per calumnies fetes en judici, sense permís del tribunal que, inclús si l'autoritza, vigilarà que no s'ataquen elements de l'estratègia de defensa de l'acusat.
Total: amb l'espectacle d'Aldama davant del Tribunal Suprem està passant desapercebut el cas Kitchen, molt més greu que l'assumpte de les mascaretes. A l'Audiència Nacional es jutja una operació il·legal organitzada pel govern de Rajoy. Bàrcenas, ex tresorer del PP, fou espiat per la policia sense cap autorització judicial. La cúpula del Ministeri de l'Interior dirigit per Jorge Fernández Díaz està acusada d'utilitzar de manera il·legal la policia i els fons reservats de l'Estat per a fer desaparèixer proves del finançament il·legal del PP i del cobrament de suborns per part dels seus dirigents. Inclús s'arribaren a utilitzar els serveis de mercenaris. És possible que Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal, Secretària General del PP, estigueren al tant de l'operació. Ja existien uns àudios del comissari Villarejo que provaven tot açò. Però les declaracions de Manuel Morocho, obligat a dir veritat per ser testimoni a la causa, reblen el clau. Encara més: ha quedat ben clar que els superiors de l'inspector es dedicaren a torpedinar la seua investigació. Fins i tot volgueren llevar-se'l de damunt. L'escàndol hauria de ser majúscul.
Incomprensiblement, durant la instrucció, el jutge Manuel García-Castellón va deixar fora de la causa Mariano Rajoy, Dolores de Cospedal i altres possibles còmplices de la Kitchen. I aquesta setmana, durant la vista oral, la presidenta de la sala, Teresa Palacios, s'ha dedicat a impedir que advocats i testimonis de l'acusació puguen contar tot el que saben. En canvi, Víctor de Aldama ha pogut esplaiar-se al Suprem sense que el president de la sala el cridés a l'ordre —si bé és cert que Aldama no és testimoni, sinó acusat. El cas de les màscares revesteix menor gravetat que la Kitchen. Ábalos i Koldo haurien cobrat suborns, en metàl·lic i en espècie, per la concessió de contractes públics. ¡Un clàssic de la corrupció! Ara bé, més enllà del lloguer de pisos per a les amants i la seua col·locació en llocs de treball ficticis en organismes públics, no apareix res, ni comissions, ni metàl·lic, ni augments patrimonials significatius... ¿Quaranta milions en Suïssa, com Bárcenas? ¡No! Jo done per descomptat que Ábalos i Koldo rebran alguna pena, ¿però com s'explica que una "casualitat" haja tapat el testimoni horripilant de l'inspector Morocho?
Naturalment, la declaració d'Aldama —el qual pot mentir i inventar-se falòrnies, perquè no està obligat a dir la veritat si l'incrimina— ha tapat totalment el testimoni esborronador de l'inspector Morocho. ¿Per què? L'altre dia escoltava com un tertulià de dretes ho explicava: A la gente le atrae más el asunto Koldo porque hay sobornos, dinero, queridas, prostitutas... No negaré que el morbo atrau molta gent, però cal recordar que l'opinió pública sol ser l'opinió publicada. Els mitjans de la dreta prefereixen posar en primera plana les acusacions sense proves llançades per Víctor de Aldama, perquè perjudiquen Pedro Sánchez, el seu govern i el PSOE. Ben aviat, PP i Vox han utilitzat les acusacions sense proves per a carregar contra Sánchez. Núñez Feijóo ha arribat a dir: Si no presenta una querella por calumnia es que las acusaciones son ciertas. Com és llicenciat en dret, hauria de conèixer l'article 805 de la Llei d'Enjudiciament Criminal. No pot presentar-se una querella contra l'acusat, per calumnies fetes en judici, sense permís del tribunal que, inclús si l'autoritza, vigilarà que no s'ataquen elements de l'estratègia de defensa de l'acusat.
Total: amb l'espectacle d'Aldama davant del Tribunal Suprem està passant desapercebut el cas Kitchen, molt més greu que l'assumpte de les mascaretes. A l'Audiència Nacional es jutja una operació il·legal organitzada pel govern de Rajoy. Bàrcenas, ex tresorer del PP, fou espiat per la policia sense cap autorització judicial. La cúpula del Ministeri de l'Interior dirigit per Jorge Fernández Díaz està acusada d'utilitzar de manera il·legal la policia i els fons reservats de l'Estat per a fer desaparèixer proves del finançament il·legal del PP i del cobrament de suborns per part dels seus dirigents. Inclús s'arribaren a utilitzar els serveis de mercenaris. És possible que Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal, Secretària General del PP, estigueren al tant de l'operació. Ja existien uns àudios del comissari Villarejo que provaven tot açò. Però les declaracions de Manuel Morocho, obligat a dir veritat per ser testimoni a la causa, reblen el clau. Encara més: ha quedat ben clar que els superiors de l'inspector es dedicaren a torpedinar la seua investigació. Fins i tot volgueren llevar-se'l de damunt. L'escàndol hauria de ser majúscul.
Incomprensiblement, durant la instrucció, el jutge Manuel García-Castellón va deixar fora de la causa Mariano Rajoy, Dolores de Cospedal i altres possibles còmplices de la Kitchen. I aquesta setmana, durant la vista oral, la presidenta de la sala, Teresa Palacios, s'ha dedicat a impedir que advocats i testimonis de l'acusació puguen contar tot el que saben. En canvi, Víctor de Aldama ha pogut esplaiar-se al Suprem sense que el president de la sala el cridés a l'ordre —si bé és cert que Aldama no és testimoni, sinó acusat. El cas de les màscares revesteix menor gravetat que la Kitchen. Ábalos i Koldo haurien cobrat suborns, en metàl·lic i en espècie, per la concessió de contractes públics. ¡Un clàssic de la corrupció! Ara bé, més enllà del lloguer de pisos per a les amants i la seua col·locació en llocs de treball ficticis en organismes públics, no apareix res, ni comissions, ni metàl·lic, ni augments patrimonials significatius... ¿Quaranta milions en Suïssa, com Bárcenas? ¡No! Jo done per descomptat que Ábalos i Koldo rebran alguna pena, ¿però com s'explica que una "casualitat" haja tapat el testimoni horripilant de l'inspector Morocho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada