L'expresident José Luis Rodríguez Zapatero està sent investigat per presumptes delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals. La notícia ha produït un gran trasbals en tota l'esquerra. Moltes persones —jo entre elles— veníem considerant que José Luis era el millor expresident de la democràcia. Les reaccions no s'han fet esperar. La de la dreta era perfectament previsible. Ja ha decidit que Rodríguez Zapatero és culpable. ¡A fer punyetes la presumpció d'innocència! La reacció de l'esquerra és més plural; oscil·la entre la defensa tancada i posicions més tèbies, actituds expectants, perquè som a l'inici d'un procés judicial que va per a llarg. ¿I els mitjans de comunicació? Les reaccions també han estat previsibles. Crida l'atenció, però, la línia editorial que ha pres el grup Prisa. Sembla que El País i la Cadena SER no pensen defendre Rodríguez Zapatero. Dos detalls criden molt l'atenció. Miguel Ángel Campos, el periodista de tribunals de la Cadena SER, ha dit sobre el jutge que investiga el cas Plus Ultra: El juez Calama es serio, no es un Peinado de la vida. (Aquestes paraules evidencien que no troba gens seriós el jutge Peinado.)
També s'ha sabut —¡quina casualitat!— que Àngels Barceló deixarà el programa matinal líder d'audiència "Hoy por hoy" i la cadena. Ella mateixa ha explicat el perquè. A mi no me van a imponer una nueva línea editorial. Joseph Oughourlian, amo del fons Amber Capital (propietari d'un terç de les accions de Prisa), vol reorientar ideològicament l'emissora. Vol moderar el to i atraure tertulians i analistes que no agraden a Àngels Barceló. Cal tendir ponts institucionals i publicitaris amb administracions de color blau i verd, perquè pot haver-hi canvi de govern en les pròximes eleccions de 2027. Jo crec que resulta interessant analitzar amb deteniment aquests detalls. Tradicionalment, El País i altres mitjans del grup havien estat referència per a l'esquerra. El diari fundat per José Ortega Spottorno exercia una gran influència sobre Felipe González i el PSOE. La línia editorial i la majoria de les col·laboracions a la secció d'opinió donaven suport a la socialdemocràcia i propugnaven un model unitari d'Espanya inspirat en les idees krausistes —defenien tolerància, llibertat, racionalitat política i regeneració ètica de la societat espanyola.
Es va convertir, per tant, en el periòdic de la progresia. Però l'idil·li es trencà amb l'arribada de Rodríguez Zapatero al poder. No volia estar subjecte a les directrius de Prisa. La relació entre Zapatero i Juan Luis Cebrián era pèssima. El grup estava en números rojos i el llavors president del govern pensava que la culpa era de Juan Luis Cebrián, conseller delegat. Per la seua banda, aquest s'empipà molt amb Rodríguez Zapatero pels canvis audiovisuals. La llicència d'un nou canal de televisió en obert es va adjudicar al grup en què estava integrada Mediapro, de Jaume Roures, que havia creat La Sexta. El got va vessar quan el govern socialista va autoritzar la TDT de pagament. Cebrián va afirmar que Zapatero presidia un executiu de república bananera. El president contestà: Quien quiera gobernar que se presente a las elecciones. El País va acusar el govern d'afavorir els interessos d'un grup d'amics (al·lusió a Mediapro, que competia amb Prisa pels drets de retransmissió del futbol). Zapatero ho negà. Però els mitjans de Prisa, referència intel·lectual del centre esquerra i dels seus votants, inicià una campanya de crítiques al govern.
Els trencaments de relacions de parella solen ser molt borrascosos. L'empipament dels gestors del grup Prisa amb Zapatero esdevingué monumental. I per si tot açò no fos prou, ZP dirigia des de 2022 una operació per a comprar a Telefónica un 7% del capital de Prisa —sense conformitat del president i principal accionista del grup, l'esmentat Joseph Oughourlian, que controla quasi el 30%. Acompanyaven Zapatero Miguel Barroso, el seu antic secretari d'Estat de Comunicació, i Daniel Romero Abreu, president de Thinking Heads, l'empresa que gestiona les conferències de l'expresident socialista. També intervenia en l'operació la societat Global Alconaba, presidida per Andrés Varela Entrecanales, un dels fundadors de Globomedia junt amb Emilio Aragón, José Miguel Contreras i Jaume Roures (el creador de Mediapro). Es desencadenà una batalla al sector audiovisual i l'operació va fracassar. En fi, ja sabem que la venjança se serveix freda. I és possible que haja arribat el moment de la revenja de Prisa contra José Luis Rodríguez Zapatero. No pot esperar cap defensa de la SER ni d'El País; hi ha massa hostilitats i rancúnies covades.
També s'ha sabut —¡quina casualitat!— que Àngels Barceló deixarà el programa matinal líder d'audiència "Hoy por hoy" i la cadena. Ella mateixa ha explicat el perquè. A mi no me van a imponer una nueva línea editorial. Joseph Oughourlian, amo del fons Amber Capital (propietari d'un terç de les accions de Prisa), vol reorientar ideològicament l'emissora. Vol moderar el to i atraure tertulians i analistes que no agraden a Àngels Barceló. Cal tendir ponts institucionals i publicitaris amb administracions de color blau i verd, perquè pot haver-hi canvi de govern en les pròximes eleccions de 2027. Jo crec que resulta interessant analitzar amb deteniment aquests detalls. Tradicionalment, El País i altres mitjans del grup havien estat referència per a l'esquerra. El diari fundat per José Ortega Spottorno exercia una gran influència sobre Felipe González i el PSOE. La línia editorial i la majoria de les col·laboracions a la secció d'opinió donaven suport a la socialdemocràcia i propugnaven un model unitari d'Espanya inspirat en les idees krausistes —defenien tolerància, llibertat, racionalitat política i regeneració ètica de la societat espanyola.
Es va convertir, per tant, en el periòdic de la progresia. Però l'idil·li es trencà amb l'arribada de Rodríguez Zapatero al poder. No volia estar subjecte a les directrius de Prisa. La relació entre Zapatero i Juan Luis Cebrián era pèssima. El grup estava en números rojos i el llavors president del govern pensava que la culpa era de Juan Luis Cebrián, conseller delegat. Per la seua banda, aquest s'empipà molt amb Rodríguez Zapatero pels canvis audiovisuals. La llicència d'un nou canal de televisió en obert es va adjudicar al grup en què estava integrada Mediapro, de Jaume Roures, que havia creat La Sexta. El got va vessar quan el govern socialista va autoritzar la TDT de pagament. Cebrián va afirmar que Zapatero presidia un executiu de república bananera. El president contestà: Quien quiera gobernar que se presente a las elecciones. El País va acusar el govern d'afavorir els interessos d'un grup d'amics (al·lusió a Mediapro, que competia amb Prisa pels drets de retransmissió del futbol). Zapatero ho negà. Però els mitjans de Prisa, referència intel·lectual del centre esquerra i dels seus votants, inicià una campanya de crítiques al govern.
Els trencaments de relacions de parella solen ser molt borrascosos. L'empipament dels gestors del grup Prisa amb Zapatero esdevingué monumental. I per si tot açò no fos prou, ZP dirigia des de 2022 una operació per a comprar a Telefónica un 7% del capital de Prisa —sense conformitat del president i principal accionista del grup, l'esmentat Joseph Oughourlian, que controla quasi el 30%. Acompanyaven Zapatero Miguel Barroso, el seu antic secretari d'Estat de Comunicació, i Daniel Romero Abreu, president de Thinking Heads, l'empresa que gestiona les conferències de l'expresident socialista. També intervenia en l'operació la societat Global Alconaba, presidida per Andrés Varela Entrecanales, un dels fundadors de Globomedia junt amb Emilio Aragón, José Miguel Contreras i Jaume Roures (el creador de Mediapro). Es desencadenà una batalla al sector audiovisual i l'operació va fracassar. En fi, ja sabem que la venjança se serveix freda. I és possible que haja arribat el moment de la revenja de Prisa contra José Luis Rodríguez Zapatero. No pot esperar cap defensa de la SER ni d'El País; hi ha massa hostilitats i rancúnies covades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada