En 2019, ja poguérem contemplar "Sura com el desig i el destí en la memòria", una gran mostra antològica d'Artur Heras assimilable als grans esdeveniments culturals internacionals. Li vaig dedicar una columna en què deia açò: «Trigarem a veure en Xàtiva altra exposició comparable.» Doncs només ha calgut esperar sis anys. Heras exposa de nou a la seua ciutat nadiua. En aquesta ocasió, reflexiona sobre capítols ben dramàtics de la història europea contemporània. El recull de més de dues-centes obres es titula "HALT! Imatges que pensen" i es podrà visitar fins al 30 d’abril en quatre llocs: Espai Cultural Sant Domènec, Casa de l'ensenyança, pati de l’Almodí i església de Sant Feliu. La vida i l'obra d'Artur Heras són molt conegudes. En el meu article de 2019, explicava la seua integració, al començament dels anys seixanta, en el moviment de renovació de la figuració junt amb dos companys de viatge, Manuel Boix i Rafael Armengol. Tots tres van rebre influències del pop i l’hiperrealisme en voga a Nord-Amèrica. Conjugaven les influències avantguardistes amb la crítica social i política quan Franco encara no havia mort.
Heras fou el més pop de tots els companys de generació. La seua obra, impregnada de sàtira i denúncia sovint directa, utilitzava els recursos de l’estètica pop com a instrument de protesta. La seua exposició individual "Bandera, bandera", celebrada el 1979 en plena "Batalla de València", ho deixava clar. El grup es desféu i Heras inicià la seua trajectòria individual. Com que sempre ha volgut escapolir de fórmules i receptes, la seua creació es caracteritza per la varietat, bé que l'eco inconfusible de la seua personalitat està present en totes les seues obres. Ha conreat el dibuix, la pintura, l'escultura... Ha fet servir múltiples tècniques: gravat, collage, muntatges... Ha conjugat tradició i modernitat. Ha tractat d'expressar el flux de la vida. Tot açò es pot veure en "Halt". Gran part de l'exposició ha viatjat per Bremen, Frankfurt, Perpinyà i València. Entre el material que es mostra, amb peces pensades expressament per a la seua exhibició en Xàtiva, hi ha pintures, dibuixos, escultures, instal·lacions i panells amb múltiple informació documental.
Heras sempre ha manifestat admiració per Walter Benjamin, assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany d'ascendència jueva que passà els últims anys de la seua vida fugint dels nazis. Benjamin era un "avisador d'incendis" que, tanmateix, no fou atès. Un dels seus llibres cabdals és L'obra d'art a l'època de la seua reproductibilitat tècnica. Va morir a Portbou en 1940, per suïcidi; temia que la policia franquista el lliurés a la Gestapo. En alemany, halt significa 'alto'. Aquesta expressió es pot entendre com un «¡Alto a l'avanç del feixisme!» Heras avisa de l'incendi. Ens diu que cal evitar la repetició d'episodis ben colpidors. Fa una lectura personal de la història visual de vençuts, exiliats, deportats i desapareguts durant la campanya d’extermini perpetrada pels nazis. Convida a reflexionar sobre terribles esdeveniments passats que tornen a l'actualitat: auge de l’extrema dreta, guerra, bombardejos brutals, agressions a civils, racisme, genocidi, deportacions d’immigrants. L'exposició també acull la memòria de la Guerra Civil i l'horror que es patí a Xàtiva, i evoca la dissort dels poetes García Lorca i Miguel Hernández.
Al Museu de Belles Arts s'exposen, entre d’altres, el muntatge Mur de paraules (2024) i alguna referència al bombardeig de la nostra ciutat —al quadre La Mona i el Savoia Marchetti (2024), per exemple. La col·leció de retrats de víctimes i botxins (Jorge Semprún, Neus Català, Karl-Friedrich Höcker, Reinhard Heydrich...) i el tètric vagó de tren per a ramat s'exhibeixen a Sant Domènec. Hi sovintegen els detalls surrealistes. A Sant Feliu, contemplarem peces d'homenatge a Josep de Ribera. Ja figuraven en la magnífica exposició antològica de 2019, que repassava cinquanta-cinc anys de producció artística. En fi, l'artista ha tornat a casa. "HALT! Imatges que pensen" remarca la importància de preservar la memòria i colpeix profundament els espectadors de certa edat (que evoquem successos d’un període fosc de la història de la humanitat). Els escolars i els estudiants de secundària haurien de visitar l'exposició obligatòriament; és força preocupant la ignorància de molts joves sobre els episodis més terribles de la història recent.
(publicat a Levante-EMV, el 22/03/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada