Molts de vostès recordaran una cançó famosa: Sabes bien que soy hombre de campo / y que solo tengo un descapotable. / Cuando llegue el próximo domingo, / voy a traerlo para impresionarte. / Tengo un tractor amarillo / que es lo que se lleva ahora. / Tengo un tractor amarillo / porque es la última moda. Un enorme seguici de tractors omplí i col·lapsà les principals vies urbanes de Xàtiva, però no era diumenge, ni els vehicles estaven pintats de groc. Es tractava d'una protesta d'agricultors. ¿De la nostra ciutat? L’agricultura tradicional ha desaparegut de l’horta de Xàtiva. La urbanització de terres cultivables, la mort del cooperativisme agrari local, les dificultats econòmiques dels propietaris de petites parcel·les i la falta de relleu generacional li donaren el cop de gràcia fa temps. A la rodalia de la ciutat, la propietat de l’horta experimentà un procés de concentració en poques mans. Diners procedents de l’especulació immobiliària i altres activitats molt lucratives s'invertien en la compra de terreny agrícola i la plantació intensiva de taronger, que les polítiques de la Unió Europea han abocat a la crisi. L'horta de Xàtiva ja no és el que era.
Monocultiu i latifundi, nodrits sovint per diners negres, envaïren nombroses contrades del país i eliminaren molts llocs de treball. A Xàtiva, l’ofici de llaurador està en perill d'extinció. Des de la fundació de la Comunitat Econòmica Europea, l'agricultura sempre ha rebut beneficis fiscals i subvencions, en detriment dels camperols del tercer món. A través de la PAC, els PERTE i altres ajudes extraordinàries, els governs i els organismes europeus no deixen de subvencionar l'agricultura i la ramaderia, que també pateixen augment de costos (dels fertilitzants, els pinsos, l'energia). La guerra ha desfermat la inflació. Però el 80% d'ajudes arriba al 20% d'explotacions. El repartiment no és equitatiu i ha tingut efectes indesitjables: la sobreexplotació del camp, la proliferació dels conreus intensius, la contaminació per pesticides i el progressiu exhauriment de l'aigua. A l'Estat espanyol, on predomina el secà, s'ha actuat com si l'aigua sobrés. El canvi climàtic accelerat i una sequera persistent agreugen la crisi. Això no obstant, gran part del sector primari no sent cap necessitat peremptòria de transitar cap a un model més ecològic i sostenible.
A les tractorades s'exhibien eslògans molt estranys: No a la agenda 2030, Basta de mantener a políticos, Eliminar subvenciones a partidos y sindicatos, Convocar referéndum nacional para cambiar el sistema electoral... Els tractors no eren grocs, però les armilles sí. Es manifestaven amb enormes banderes espanyoles i escampant boles ben grosses —que el govern enderroca embassaments, per exemple. En diferents zones de l'Estat, coneguts personatges de la ultradreta, que intenta capitalitzar la protesta, portaven l'armilla groga. Mentre escric aquestes línies, una denominada Plataforma 6-F comunica que portarà els tractors a Madrid. ¿Al Congrés dels Diputats? ¿Al Ministeri d'Agricultura? No. ¡A la seu socialista de Ferraz! Mmm. Jo eixia de la tenda d'una coneguda cadena de supermercats quan vaig veure la gran tractorada de Xàtiva. La caravana, que arribava per avinguda Gregorio Molina, girà en Baixada de l'Estació i pujà cap a República Argentina o Albereda. Vicent Boix romania inusualment buit de vehicles. Veges.
Em cridà l'atenció que els tractoristes no passaren per davant del supermercat; al cap i a la fi, els preus del sector primari els marquen les grans cadenes de distribució. (La Chicago Board of Trade, centre mundial d’especulació amb el preu dels aliments, també tindrà alguna cosa a veure.) La dreta ha criticat el govern, però no explica si té alguna solució. Caldria recordar que Espanya firmà l'Agenda 2030 durant el govern de Rajoy. En fi, no tot el món agrari està d'acord amb els intents de manipulació de la seua protesta. Molts agricultors saben perfectament que els objectius de desenvolupament sostenible no tenen la culpa dels seus problemes. Els tractats de lliure comerç provoquen una competència deslleial de productes provinents de països tercers que no imposen els estàndards fitosanitaris europeus, ni garanteixen als treballadors condicions laborals equiparables a les europees. La gent del camp sap també que l'agroindústria —sovint en mans de grans fons d'inversió i especuladors capitalistes— practica la competència deslleial.
(publicat a Levante-EMV, el 10/02/2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada