Cròniques des de Madrid

Des del 23 de juliol, estem immersos en els rituals que acompanyen l'elecció d'un nou president de govern, escenificats a la Zarzuela i el Congrés dels Diputats. El rei ha de cridar a consultes els portaveus dels diferents grups polítics abans de nomenar un candidat a la investidura. La casualitat ha volgut que llegís, fa pocs dies, el llibre Cròniques des de Madrid. Un periodista a la cort, de Miquel Alberola, oriünd de Quatretonda i molt vinculat a Xàtiva. Estudià al Josep de Ribera i participà, durant la dècada dels vuitanta, en algunes iniciatives culturals xativines. Va publicar en 1983, posem per cas, L'èmfasi mut del bes del silenci, número 4 d'una col·lecció, "Proposta Poètica", editada per l'Associació d'Amics de la Costera. (Alberola és, a més de bon periodista, un excel·lent escriptor.) Fou subdirector de la revista El Temps i delegat de l’edició valenciana d’El País. En 2015, quan es tancà la delegació, Alberola fou traslladat a Madrid. S'hi va dedicar durant quatre anys a escriure cròniques des de la Casa del Rei, el Congrés i el Senat.

També redactà un dietari en què desfilaven l'embull polític, les visites a la Zarzuela, el conflicte català —durant un viatge a Barcelona, anotà: «La Rambla s'ha convertit en una cosa a mig camí entre un circ de tres pistes, la fira de Xàtiva i el Serengueti.»—, peripècies de Rajoy i Sánchez, la cerca de socis per a la investidura, la repetició d'eleccions... És inevitable la comparació amb la situació actual: les mateixes anades a Zarzuela, una investidura frustrada, les demandes dels independentistes, una possible repetició electoral... Tot és un déjà vu. Ha canviat, això sí, un dels protagonistes; Núñez Feijóo ha substituït Rajoy. En fi, des de dimarts és el torn de Pedro Sánchez. Necessita el suport d'ERC i Junts. Fins ara, la contrapartida era l'amnistia. Però n'han afegit altra: el referèndum. L’article 92 de la Constitució preveu referèndums consultius "de tots els ciutadans", que només poden ser convocats a proposta del president del govern (els redactors tenien molt present el referèndum de 1967 a Gibraltar). Els habitants de la roca exerciren el dret a l’autodeterminació. Rebutjaren que Regne Unit i Espanya compartiren sobirania al penyal.

La consulta tindria repercussions a la Constitució, que donà competència exclusiva de convocar referèndums a l'Estat. Les comunitats autònomes no poden. (Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.) Alguns analistes sostenen que ERC i Junts han subscrit conjuntament llurs condicions sabedors que el referèndum resultarà força improbable. Ara bé, no és impossible segons l'article tercer de la Llei Orgànica 2/1980, de 18 de gener, sobre regulació de les distintes modalitats de referèndum. L'enunciat "de tots els ciutadans", prou vague, pot referir-se als de tot l'Estat o sols als d'un territori. La llei orgànica parla de cuerpo electoral convocado i de las Comunidades Autónomas y de las provincias afectadas por la celebración de aquél [el referèndum]. Però la independència exigiria reforma de la Constitució i consulta a tots els ciutadans de l'Estat. En qualsevol cas, l'acord d'ERC i Junts sembla la garantia mútua que cap dels dos partits tirarà en cara a l'altre el suport a la investidura, malgrat l'incompliment de Sánchez. Estarien fent teatre.

«¿Repetició d'eleccions? És perillós donar altra bala a l'extrema dreta», diu Gabriel Rufián. Els independentistes estan sumits en una mar de contradiccions. Afirmen la validesa del referèndum de l'1-O i el seu resultat, però volen negociar altra consulta que substituïsca la de 2017. Diuen que cal trencar amb l'Estat, però volen contrapartides a canvi de donar suport a la investidura, la qual cosa equival a consentir el que es pretén negar. La divisió entre els sobiranistes d'esquerres i de dretes i entre els partidaris de la negociació i la unilateralitat ha provocat l'afebliment de l'independentisme, que perd suport electoral. Fins ara, Sánchez sempre ha tingut sort i habilitat. És possible que ERC i Junts li donen suport, però la legislatura serà difícil. Amb exigua majoria parlamentària, aprovar cada projecte de llei serà un tràmit agònic. I la campanya d'assetjament al govern, duta a cap per la dreta durant l'anterior legislatura, serà un aperitiu comparada amb la guerra ferotge que hom declararà al nou executiu des del primer minut. Tornant a l'inici, llegir el llibre d'Alberola, que es presentarà el pròxim dia 24 a la Biblioteca Municipal, és ben recomanable.

(publicat a Levante-EMV, el 07/10/2023)