Tan aviat com morí Alfons d'Aragó, el papa Alexandre VI projectà casar la seua filla amb Alfons d'Este, hereu del duc Ercole de Ferrara. En principi, el vell duc no volgué sentir-ne parlar. Rebutjà casar el seu fill amb la «filla bastarda d'un clergue». Els francesos, que començaven a mirar-se amb desconfiança el poder acumulat pels Borja, aconsellaren al duc Ercole que allargués el compromís tant com li fos possible. Finalment, els Este acabaren cedint a les pressions papals, però a canvi demanaren un dot fabulós: cent-mil ducats, joies, beneficis eclesiàstics, possessions territorials, els castells de Cento i Pieve (que calia separats de Bolonya contra dret), joies i objectes sumptuaris per valor de 75.000 ducats, els regals que pogués rebre la parella, beneficis eclesiàstics, reducció del cens feudal (de 4.000 ducats a 100), investidura del ducat als descendents de Lucrècia i Alfons, i l'arxiprestat de Sant Pere per a Ippolito d'Este, germà del futur marit. Poc abans de marxar cap a Ferrara, el papa i Lucrècia assistiren a dos fets, el ball de les castanyes i la còpula d'un cavall amb vàries egües, que han atiat encara més el mite d'una família dominada per la luxúria.
Retrat d'Alfons d'Este, obra de Tiziano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada