Ennio Morricone

Anteriorment, ja havia pres la maleta en múltiples ocasions, però l'any 2000 marcà l'inici d'una activitat viatgera intensa. Des d'aquell any, he rodat pertot arreu. («Cercant el món i traspassant per Seca i Meca, la Vila seca i Vall d'Andorra», diu el protagonista de Lo Spill.) He peregrinat per terres europees. He navegat per diverses mars. He volat cap a totes les direccions que marca la rosa dels vents. He sojornat a països d'Àfrica, Àsia i Amèrica. Sempre porte al meu equipatge músiques de la contrada que vaig a visitar. També me'n duc melodies que no són d'aquí ni d'allí, o són de qualsevol lloc. Ennio Morricone és un dels compositors habituals a la meua maleta. Sempre que he estat a Bolonya, he escoltat una peça encisadora, "Romanzo", de la banda sonora de Novecento. En 2016, vaig viatjar a Sicília. En una de les etapes, d'Agrigent a Palerm, vaig fer una aturada a Palazzo Adriano, el poblet en què Giuseppe Tornatore va rodar Nuovo Cinema Paradiso. En la música del film, composta per Ennio, també va col·laborar el seu fill, Andrea Morricone. Naturalment, vaig escoltar les meravelloses melodies de la pel·lícula mentre fèiem via pel centre de l'illa. Quan arribàrem a la plaça Umberto I de Palazzo Adriano, amb les notes de Morricone encara al cap, fou emocionant trobar-se en el mateix escenari on es desenvolupa la història de Totò i Alfredo. També he escoltat la banda sonora de The Mission durant nombrosos trajectes per carreteres que travessen paratges amb natura esplendorosa. En els grans espais naturals, sentir "On Earth as it is in Heaven" o "The Mission" emociona. En fi, avui ha mort Ennio Morricone, un dels compositors més grans del segle XX i primeria del XXI. Pel que es veu, ha tingut temps d'escriure una carta per tal d'acomiadar-se de la seua dona i dels seus fills, i per a demanar que li facen un funeral privat, per no molestar ningú. ¡Detall que toca el cor i engrandeix la figura d'Ennio! Seguiré escoltant les músiques del genial mestre italià.