dissabte, 6 de juliol de 2019

Evocant la figura de Lucrècia

Ja han arribat les vacances escolars d'estiu. La gent que puga canviarà d'aires; anirà a Bixquert o la platja. Els destrets econòmics o el treball obligaran altres a quedar-se en casa. Alguns i algunes aprofitaran juliol o agost per a viatjar. Les temperatures són altíssimes. ¡Coses del clima mediterrani i l'escalfament global! Dic açò perquè enguany se celebra una efemèride, el cinquè centenari de la mort de Lucrècia Borja, que proporciona l'excusa perfecta per a viatjar a Itàlia, sempre que la calor no ens faça perdre les ganes. Podríem emular Johann Wolfgang Goethe. El gran escriptor alemany inicià un llarg periple per Itàlia quan tenia trenta-set anys d’edat (seguint el costum dels joves alemanys, nobles o burgesos, de completar el seu període de formació amb un Grand Tour pel migjorn). En tornar al seu país, emocionat encara per l’experiència viscuda, escriví Elegies romanes. A l’autor de Faust li va sorgir de seguida una plèiade d’imitadors, ja que molts escriptors realitzaren el mateix viatge i descriviren, a la tornada, les seues impressions (Juan Gil-Albert, per exemple, publicà Intermedio italiano). Avui no sols viatgen els escriptors.

Enguany, els entusiastes dels mites borgians (que senten devoció pel país dels Apenins) podrien fer el Grand Tour d’una manera distinta: resseguint les petjades de Lucrècia Borja per regions com ara l’Emília Romanya, les Marques, l’Úmbria o el Laci. Roma i Ferrara són els principals escenaris en què es desenvolupà la vida de Lucrècia. També petjà Subiaco, Pesaro, Spoleto o Perugia. Nasqué a Subiaco. De Pesaro fou el seu primer marit, Giovanni Sforza. En Perugia s'amagà Alexandre VI quan Carles VIII de França, que es considerava hereu legítim de Nàpols, envaí Itàlia. Com que Giovanni estava atrafegat, comandant un regiment napolità, l'esposa marxà a l'Úmbria a reunir-se amb son pare. El primer matrimoni de la jove s'anul·laria. Es tornaria a casar amb el gran amor de sa vida, Alfons d'Aragó, duc de Bisceglie. L'estada d'Alfons a la cort papal no fou fàcil. Alexandre VI i Cèsar Borja ordien una reconciliació amb els francesos, enemics dels Aragó de Nàpols. El duc fugí de Roma. Per tal d'alleugerir el desconsol de la seua filla, el papa la nomenà governadora de Spoleto. Lucrècia marxà a la vila umbra per a prendre possessió del seu càrrec.

El marit hi acudí. Fou un temps de molta felicitat. Posteriorment, tornaren a Roma. Però el duc de Bisceglie acabaria assassinat. Immediatament, el papa projectà d'unir la seua filla amb l'hereu del duc Hèrcules de Ferrara. Lucrècia es casà a la basílica de Sant Pere del Vaticà amb Alfons d’Este. Tot seguit, deixà Roma definitivament. A Ferrara, Lucrècia s'envoltà d'un petit cercle de familiars i d'humanistes. Parí set fills —dels quals només sobrevisqueren quatre. Les rivalitats amb altres estats italians obligaren Alfons d'Este a embarcar-se en guerres contínues, durant les quals Lucrècia exercí la regència. Portà una vida pietosa i adquirí fama de benefactora. Morí en 1519 per les complicacions del seu darrer part. Fou soterrada al monestir del Corpus Domini, regentat per monges clarisses. Roma, Ferrara i les altres ciutats que va conèixer la filla del papa han conservat un patrimoni històric i artístic esplendorós. Jo destacaria, posem per cas, les obres magnífiques que, per encàrrec d'Alexandre VI, pintà Bernardino di Betto, il Pinturicchio.

Contemplant la façana del duomo de Ferrara

Es troben pertot arreu: al duomo de Spoleto, en una capella de la col·legiata de Spello, població pròxima a Assís, als Apartaments Borja del Vaticà, a les esglésies romanes de Santa Maria in Aracoeli i Santa Maria del Popolo... Molt sovint, Pinturicchio s'inspirà en el rostre de Lucrècia per a pintar el de la Mare de Déu. En fi, qui faça les maletes i marxe a Itàlia podrà experimentar les mateixes experiències de la bellesa i l’emoció que colpiren Goethe. El periple pot deparar instants excelsos al Caffè Giolitti de Roma (tastant un deliciós gelat de maduixa i préssec) o a Tre Scalini (menjant el tartufo de la casa). El turista tornarà a terres valencianes tocat per la gràcia divina i sabedor dels motius que impulsaren Roderic de Borja, papa Alexandre VI, a estimar la dolce vita. Qui es quede a Xàtiva sempre pot fer una escapada a València, per a visitar el Museu de Belles Arts. En una de les seues sales s'exhibeix Mare de Déu de les Febres, un quadre de Bernardino di Betto que hauria d'estar custodiat al museu de la nostra col·legiata.

(publicat a Levante-EMV, el 06/07/2019)