En 1494, Carles VIII de França, que es considerava hereu legítim de Nàpols, envaí Itàlia i passà per Roma. El papa es tancà al castell de Sant'Angelo. Negocià amb el monarca francés, però no el volgué reconèixer com rei de Nàpols. Finalment, els francesos abandonaren Roma. Cèsar i Djem, germà del soldà turc, els acompanyaven com a ostatges (oficialment, Cèsar estava investit legat pontifici; els francesos, però, el consideraven una penyora per tal d'assegurar-se l'acceptació papal de les seues pretensions). Tanmateix, Cèsar s'escapolí a mig camí, a Velletri, i Djem morí en arribar a Nàpols. Els francesos es quedaren sense ostatges. Com que Giovanni Sforza havia acceptat el comandament d'un regiment napolità, Lucrècia, la filla del papa, tornà a Perusa, on Alexandre VI havia anat fugint dels francesos. El pontífex formà una lliga antifrancesa amb la col·laboració militar de Ferran el Catòlic, que envià Gonzalo Fernández de Córdoba, el "Gran Capità". Els francesos foren derrotats i hagueren de fugir d'Itàlia.
Carles VIII de França i Gonzalo Fernández de Córdoba, el "Gran Capità"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada