dissabte, 25 de març de 2017

Proposta amb polèmica

El projecte de Centre d'Art i Arqueologia que l'empresa tecnològica INELCOM vol construir a Xàtiva, entre les muralles de llevant i la Penya Roja, és la mena d'assumpte que divideix les posicions de manera irreconciliable tan aviat com transcendeix a l'opinió pública. S'entra en el territori del blanc o negre, sense possibilitats per al gris. L'anunci d'INELCOM només suscita l'acord en un punt: el benefici que podria reportar a la nostra ciutat la creació d'un museu d'art contemporani. Però el seu hipotètic emplaçament ja ha aixecat polseguera. Res de nou. La gent de la meua generació recordarà l'enrenou que alçà la construcció del Centre Georges Pompidou a París. L'edifici, projectat per Renzo Piano i Richard Rogers, fou inaugurat en 1977. Es tracta d'un dels exemples més coneguts d'arquitectura high-tech. El seu aspecte industrial, amb tots els elements estructurals i funcionals —les escales i els conductes d'aigua, aire i electricitat, pintats de colors cridaners— visibles des de l'exterior, fou la causa de totes les discussions.

La gent el batejà aviat. "Fontaneria", li deien. Els crítics lamentaven l'impacte que produïa en el seu entorn, on proliferen edificis amb mansardes bastits a finals del segle XIX, els estils dels quals són sobretot l'historicista i el modernista, amb algunes influències més antigues. Malgrat les polèmiques, la gent s'acostumà a la nova construcció. Ara, el Pompidou és molt popular, un dels monuments més visitats de França —rep vora sis milions de persones a l'any—, i ha dinamitzat la vida social i econòmica d'un districte parisenc força deprimit abans de contruir-se el museu. I sense sortir de París, també la Piràmid del Louvre alçà contestació. Més a prop de casa, tenim un exemple d'arquitectura moderna emplaçada en un entorn amb construccions molt antigues. Enric Miralles —ja traspassat— i Carme Pinòs projectaren l'Escola Llar de Morella, edifici format per vàries plataformes que s'adapten a la falda del turó del castell. Aquest edifici fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura.



Enric Miralles també dissenyà, junt amb la seua segona esposa, Benedetta Tagliabue, l'edifici que alberga el Parlament d'Escòcia. ¡Altre projecte polèmic! El parlament es troba a la vora del nucli històric d'Edimburg, en un extrem de la Royal Mile, junt a Holyrood —antiga abadia i actual residència escocesa de la reina— i sota els monuments neoclàssics de Calton Hill. En el fons de totes aquestes polèmiques hi ha un gran desconeixement de l'evolució de l'arquitectura. Els estils que s'han anat succeint al llarg de la història —el romànic, el gòtic, els diferents classicismes, l'historicisme, el modernisme—, sempre han compartit espais urbans. Sovint, estan presents en un mateix edifici —en nombroses edglésies, posem per cas, conviuen el gòtic i el barroc. Al sud d'Europa, moltes ciutats conserven també construccions grecoromanes i musulmanes. Però algunes persones no volen de cap manera que les generacions futures puguen contemplar, en els nuclis històrics, mostres de l'arquitectura dels segles XX i XXI. Prefereixen els pastiches.

Volen preservar conjunts fossilitzats en el segle XIX, una mena de parcs temàtics. De moment, en la polèmica que ja comença a suscitar el projecte d'INELCOM hem sentit sobretot les opinions de dos partits, PP i Ciudadanos, que donen suport a la idea del propietari de Montsant, i les dels detractors, persones i col·lectius que no volen que es toque ni un sol esbarzer de la Serra del Castell. M'agradaria saber si uns i altres coneixen la Col·lecció Inelcom d'Art Contemporani, si han visitat l'edifici que l'alberga, el centre de recerca de l'empresa en Pozuelo de Alarcón. Hom podria estar parlant sense coneixement de causa. Caldria aclarir si la col·lecció és realment interessant o no. D'això, però, ningú no diu ni pruna. Les veus crítiques, a més d'arguments raonables, fan servir recursos dubtosos: suposicions no confirmades, afirmacions que potser no s'ajusten a la veritat, valoració d'intencions. ¿Quina representativitat tenen els col·lectius que rebutgen construir el museu als peus de la Penya Roja? A hores d'ara, això és una incògnita.