dissabte, 14 de maig de 2016

Repartiment equitatiu

L’educació no és una matèria asèptica, aliena a la confrontació ideològica. Ni la mera instrucció —transmissió de continguts—, ni l’educació pròpiament dita —transmissió de valors i pautes de comportament—, ni el currículum ocult són processos neutrals. S'ha dit moltes vegades. Per això, cada govern pretén fer la seua reforma educativa. Quan ja s'acabava el seu mandat, l'anterior consellera María José Catalá s'espolsà les següents declaracions: Desde el Consell se quiere dar un no rotundo a la educación de pensamiento único y un sí decidido a la libertad de elección de las familias. Defendemos el modelo de educación concertada en aras de un concepto educativo plural. És evident que la senyora Catalá desconeixia una cosa elemental: als centres públics no impera el pensament únic; hi ha docents de totes les ideologies i de totes les creences —o descreences. El professorat que treballa a l’ensenyament públic és molt variat. Per a comprovar-ho, només cal fer un tomb per qualsevol col·legi o institut. Els peperos tenen una idea fixa: que algú inocula als docents públics, quan aproven les oposicions, el virus de l’esquerranisme.

¡Pura esquizofrènia! Hi ha funcionaris docents que no amaguen les seues simpaties pel PP. Als centres públics, la varietat de formes de pensar assegura una ensenyança plural. En canvi, els centres concertats propietat de l’Església —la gran majoria— només accepten professors que demostren les seues conviccions catòliques i estiguen disposats a transmetre-les. És més, hom podria sospitar que certs corrents ultramuntans —gents del Camí Neocatecumenal o Kikos, pel seu fundador Kiko Argüello— controlen alguns centres de l'Església —a Xàtiva, sense anar massa lluny. El model d’educació que s'imparteix a l’ensenyament públic recolza en tres pilars: els valors consagrats a la Constitució, les lleis educatives vigents i el respecte a la diversitat dels alumnes. (El projecte educatiu de centre, aprovat democràticament en consell escolar, no pot ignorar aquestes premisses.) Pel contrari, els col·legis pertanyents a l’Església no poden apartar-se un mil·límetre de la doctrina dels bisbes en matèria de moral i costums. Podríem arribar a la conclusió, per tant, que la neutralitat educativa sols està plenament garantida als centres públics.

Com que el nou equip de Conselleria té les idees clares, ha recuperat un principi que anteriors gestors educatius havien oblidat: l'administració pública, que ha de garantir una plaça a tots els xiquets en edat d'escolarització obligatòria, només firmarà concerts amb centres privats quan la xarxa pública no puga cobrir tota la demanda. L'anterior administració del PP havia pervertit el sistema; subvencionava col·legis privats a tort i dret en detriment de la xarxa pública. (Sovint, ni mirava prim a l'hora d'exigir les condicions establertes per la llei.) A Xàtiva, posem per cas, l'anterior govern local del PP mostrà la seua conformitat amb la supressió de sengles unitats a dos col·legis públics, l'Attilio Bruschetti i el Taquígraf Martí. Es tracta d'un greuge comparatiu; el Claret té subvencionades unitats amb una ràtio molt per sota dels màxims que marquen les normes. L'Església callava. Ara, però, com les supressions afecten els seus centres, posa el crit al cel. Diu que s'atempta contra la llibertat d'elecció dels pares. L'equip directiu del Claret afegeix un argument de collita pròpia: «¡Se'ns ha suprimit una unitat de la línia en valencià!»

Aquest segon argument és, en realitat, fal·laç. El centre seguirà tenint dues línies de Primària. Pot demanar el Programa d'Ensenyament en Valencià per a una d'elles. Conselleria no negarà l'autorització. Quant a la llibertat d'elecció, molts estudis han explicat com funciona. ¿Religió? ¿Qualitat? ¿Disciplina? Cap d’aquests factors no és determinant a l'hora d'elegir centre. Tothom haurà sentit converses com aquesta: «Hem de portar el xiquet, o la xiqueta, a tal col·legi, perquè així s’ajuntarà amb en tal o amb la filla d’en tal altre». Moltes persones pensen que allò més important per al futur dels fills és la gent amb què es relacionen. Si s'eliminen discriminacions, repartint de manera equitativa fills d'immigrants, xics de famílies amb nivell socioeconòmic baix i alumnes conflictius o amb problemes d'aprenentatge, potser el desequilibri desapareixerà. Cal contemplar un repartiment global d'alumnes entre tots els centres de la ciutat sostinguts amb diners públics. ¿Es poden perdre llocs de treball? Sí, al sector públic (interins) i al privat. Coses de la davallada demogràfica. Però com fa la dita, «Béns ben repartits a tothom li fan profit».

(publicat a Levante-EMV, el 14/05/2016)

5 comentaris:

Carles X. Puig ha dit...

Com que és una columna d'opinió, cadascú té dret a expressar-se lliurement, faltaria més, però, al meu parèixer, hi ha errades d'interpretació i, sobretot, de falta d'informació:

1. Claret Xàtiva només té el ratio per baix en dos unitats (la mitjana general de les 39 restants està per damunt sobradament) i la normativa parla d'etapa no de unitats.
2. Conselleria no ha deixat que les sol·licituds de matrícula ens donen o lleven la raó sobre si el ratio arribarà el curs vinent o no, directament, abans del periode, s'ha sentenciat una unitat.
3. El centre no té rés que vore amb el Camino Neocatecumenal, però deixes caure el nom en la columna per a... crear més confusió?
4. Que un centre concertat tinga un ideari no significa que no es consagre també a la resta de drets constitucionals, per tant, la conclusió de la no-neutralitat educativa sembla prou precipitada.
5. Quan els retalls i les propostes de supressió a la pública de Xàtiva, Claret va posar una pancarta en contra en la façana de l'escola i va votar en contra al Consell Escolar Municipal. Per tant, l'Esglèsia callava? Altra generalització infundada.
6. Clar que, teóricament, no es supremeix la línia en valencià, però, en la práctica, sí. Eixe és l'argument del centre. Les dos línies que ens permet Conselleria en Infantil són en castellà. Els alumnes que entraven en 1er anaven a la de Valencià (a partir de 3er ja plena). Obliguem als pares a canviar de línia. No es pot. Per tant, en la pràctica, la línia caurà. Per cert, Claret Xàtiva fou el primer centre concertat de la comarca en oferir el PEV en els 80. Se'ns tildà de "rojos" i "catalanistes". Però, clar, pensament únic...

La resta d'arguments, com deia al principi, ja entra dins de la visió de cadascú, tot és opinable i més que digne, faltaria. Simplement, entenent que esta columna d'opinió s'argumenta sobre informacions, poc costa telefonar i contrastar les versions. A mi és el que m'ensenyaren en la facultat.

Dit açò, tot el debat s'haguera sol·lucionat si els ratios (com s'ha fet en tota la democràcia) s'hagueren establert després de les sol·licituds i no abans. Ahí és on entra la nostra argumentació sobre el dret d'elecció.

Salutacions.

Carles X. Puig

Ximo ha dit...

Carles, crec que el contingut i el to del teu comentari, molt mesurats, mereixen una resposta també mesurada.

Tinc clar que la baixa ràtio només afecta dues unitats del Claret. Jo no dic en el meu article que afecte tot el centre. En tot cas, això sí, podria haver concretat més. Però et faig notar el següent: no us han llevat unitats, simplement han deixat de concertar-vos una (podrien haver deixat de concertar-vos dos, com molt bé apuntes tu mateix).

Dius que Conselleria ha fet les supressions massa d'hora. Els centres públics pateixen des de fa temps aquest problema. La inspecció fa les previsions de matrícula per al curs següent amb dades de la segona avaluació. Quan els directors protestàvem —he estat director de l'IES Moixent molts anys—, se'ns contestava que, arribat el moment, ja es farien les correccions pertinents. En canvi, l'anterior govern de la Generalitat firmava els concerts amb la privada en juliol. Tu dius que s'ha fet així durant tota la democràcia. Un greuge comparatiu. Els centres públics ja teníem suprimides unitats en març, amb la qual cosa augmentava la demanda als concertats. L'actual govern està actuant igual amb els públics i els concertats.

Respecte al Camí Neocatecumenal, tens raó si vols dir que, oficialment, el centre no pertany a aquests corrent. Però no tinc tan clar que no hi existisca cap influència dels kikos. En qualsevol cas, jo no vaig fer una afirmació taxativa. Si no és el cas, no et dones per al·ludit.

L'ideari no pot bandejar els principis constitucionals. Seria il·legal. Ara bé, sotmetre la política d'admissions o acomiadaments de professorat a les creences dels candidats demostra una interpretació "peculiar" de la Constitució —que no obliga ningú a declarar la seua ideologia o les seues creences— i lleva pluralitat al centre. Qui no combrega amb el dogma i la moral de l'Església no té cabuda en un centre catòlic. Els divorciats, posem per cas, poden perdre la feina o patir retallades dràstiques d'horari —i de jornal, per tant. Si es generalitzés el model concertat, controlat majoritàriament per l'Església, el pensament únic acabaria imposant-se al sistema educatiu. En països democràtics com França o Finlàndia predomina l'ensenyament públic.

Ximo ha dit...

Tinc constància fefaent de la vostra actiud al Consell Escolar Municipal. Per això no vaig dir «el Claret callava». Però el conjunt de la patronal de concertats catòlics sí mirava cap a altre costat quan les retallades només afectaven els centres públics.

Per a mi, el punt de la línia PEV és el més important del teu comentari. Ni pràctica ni teòricament se suprimeix res. Han deixat de concertar-vos una unitat de Primària. Infantil i Primària són etapes diferents. De fet, tu mateix dius que tota la infantil està en castellà. Això no era obstacle per a tenir fins ara una tercera línia PEV a l'inici de Primària. Hom pot sospitar que el Claret portava temps fent "trampa" amb aquesta línia en valencià. Era l'excusa perfecta per aconseguir que el govern pepero mantingués una tercera línia quan els números no sempre ho justificaven. Dit en altres paraules: els anteriors responsables de Conselleria solien fer els ulls grossos a normes que aplicaven, inapel·lablemet (¿prevaricació?), als centres públics. En fi, en època de crisi, i amb l'alé de Montoro al clatell, l'actual Govern simplemet ha complit la llei i està tractant tothom per igual. De tota manera, res no impedeix d'implantar el PEV en una de les línies d'infantil. L'actual Conselleria no us ficaria cap obstacle. I jo us aplaudiria.

Finalment, deixes caure que he escrit la meua columna sense informar-me prèviament. Això no és cert. No he cridat per telèfon al Claret per vàries raons —sobretot perquè no m'agraden els testimonis de part. He preferit cridar a la inspecció i la Direcció General de Política Lingüística. En qualsevol cas, algunes persones m'han fet arribar que tant el text de Xavi Aliaga com el meu són molt equilibrats. Al final, no demane la supressió de la concertada. Demane, això sí, un repartiment equilibrat de l'alumnat disponible.

Només em queda agrair-te el teu comentari i el teu to. En definitiva, tots volem el millor per als xiquets.

Salutacions.

Carles X. Puig ha dit...

Hola Ximo.

Unes humils puntualitzacions finals per la meua part:

- Arrenjament: La veritat és que desconeixia la diferència de l'anterior entre pública i concertada. Si és així (que no ho dubte), mal fet. Igual que ara, no s'enganyem. El sentit comú em diu que el més lògic seria esperar (en igualtat de condicions) la demanda dels pares i no fer previsions abans. Baix el meu punt de vista, com ja li he comentat a Xavi Aliaga, se vulga o no, hi ha demanda de concertada. I, si no, ho haguèrem descobert ara. No ens han deixat la possibilitat de comprovar-ho.

- Lo de deixar de concertar una unitat: Parlem clar, passar de 2 a 1 és un regal enverintat, perquè a efects pràctics són sis. Una línia sencera. I si resulta que les dades de sol·licituds mostren una alta demanda en primera opció? Ens la tornaran? Enguany? El curs que ve? Ho dubte.

- Lo del Camino, l'ideari i tal: Ho deixem. No mereix la pena. Crec que caus en prejudicis i generalitzacions (com voràs, en tot moment, jo parle de la meua realitat, no estic fent una visió general). Això sí, si es visitara en el dia a dia, centres com el meu, sense prejudicis, amb obertura de mires, descobrint els projectes en els que estem posats, veient que en una i altra estem parlant de la mateixa educació (i que es poden enriquir entre elles), possiblement, el doble model es voria amb major normalitat.

- Tema PEV: Digues el que digues, l'actual línea està condemnada a mort. En cas de demanar-la (la direcció, jo sóc un professor corrent que només és limita a opinar baix el seu punt de vista) seria en Infantil 3 anys del curs vinent i, per tant, la pedriem en 4 cursos sencers. Al respecte del teu raonament de la "trampa" de la tercera línia, em falten dades per a poder argumentar-ho, però crec que és molt, molt subjectiu. I prou injust.

- Informar-se: A mi, en la facultat de periodisme m'ensenyaren a preguntar a totes les fonts i contrastar, després, eixa informació. Parles del Claret sense haver preguntat al Claret. Això és així. De totes formes, és una columna d'opinió, tampoc estàs obligat, però, crec, humilment i sense acritut, que haguera enriquit la columna.

En fi, entenc el teu punt de vista del sistema educatiu, estic encantat amb el to del debat i, clar que volem tots el millor per als xiquets, però, per a mi, pública i concertada no estan enfrontades, són complementàries. Crec que, com diria mon pare, es vol còrrer massa ràpid. Per molt que mirem a Europa (quan volem), no podem tirar a baix una xarxa imprescindible a Espanya. Després, la societat evolucionarà i serà el que tinga que ser.

Salutacions.

Ximo ha dit...

Per acabar aquest intercanvi dialèctic —interessant sens cap dubte—, només voldria afegir una cosa. No entenc la cobla reiterativa —amb cita a la facultat de periodisme inclosa— que no he preguntat res al Claret. ¿Per a què? ¿Per a conèixer els números? No calia. Són coneguts de molta gent —dels membres del Consell Escolar Municipal que van acudir a l'última sessió, per exemple. També es poden consultar en la inspecció educativa. ¿Per a conèixer la posició del centre? Tampoc no era precís cridar als responsables o demanar-los una cita. Tant la titularitat, com la direcció i l'AMPA han explicat a tort i dret la seua posició. Fins i tot li l'han feta arribar al conseller Marzà el dia que aquest vingué a Xàtiva. També l'han explicat en alguns mitjans de comunicació. Hi ha moltes maneres d'accedir a una font. Per altra banda, com molt bé dius, el meu text no era una notícia, era una columna d'opinió. Només veig un motiu per a la reiteració —explicable, per altra banda—: llevar-li una punteta de credibilitat al meu article. Sobre açò sols puc dir una cosa: al final, el lector és l'àrbitre inapel·lable. Per a uns, el meu article serà magnífic. Altres el rebutjaran de pla. In questo, non si può fare nulla.