dilluns, 23 de maig de 2016

La plata d’Amèrica

La institució de la festivitat del Corpus Christi està relacionada amb una sèrie de "prodigis" que tingueren lloc en diferents contrades d'Europa, durant època medieval. El primer fou el Miracle dels Corporals, fet extraordinari esdevingut ben a prop de Llutxent, a la Vall d’Albaida, amb uns draps que es veneren a la ciutat aragonesa de Daroca. Assabentat del prodigi, el papa Urbà IV va declarar la festivitat del Corpus Christi en 1263. Un any després, s’esdevingué a Bolsena (Itàlia) altre miracle relacionat amb l’eucaristia. La festivitat del Corpus s’estengué ràpidament per tota la cristiandat i arrelà a la pietat popular. El papa Joan XXII universalitzà la festa el 1316. La celebració assolí una ostentació més pròpia d’una festa pagana que d'una solemnitat cristiana. Serví a l'Església per a venerar públicament l'eucaristia, exaltant la doctrina del Cos de Crist enfront dels qui la negaven. Els seus aspectes més festius foren adoptats ràpidament pels diferents estaments de la societat medieval i han arribat fins als nostres dies.

Entre les celebracions més reeixides destaquen les processons de València i Xàtiva. El Corpus de València és, des de l’últim terç del segle XIV, festa grossa. Tenen renom les roques, carros monumentals que desfilen pel carrer. A Xàtiva, les notícies més antigues de la festivitat daten de 1381, any en què regnava Pere el Cerimoniós. A finals del segle XIV, per tant, ja s’havia instaurat el costum de celebrar la processó xativina del Corpus. A partir de llavors, sorgí la necessitat de disposar d’un ostensori o custòdia que permetés d’exhibir la Sagrada Forma pels carrers de la ciutat. Els consellers encomanaren la manufactura a uns argenters de València. Ben aviat, pels volts de 1500, l’encàrrec estigué enllestit. Encara ressonaven els ecos de dos fets recents: la pujada de Roderic de Borja al soli pontifici i la descoberta del nou continent americà. En contemplar als carrers de Xàtiva la magnificència de la Custòdia Major, algú va dir que era un present del papa Alexandre VI. I clar, la imaginació popular es va desfermar.

S’estengué la creença que l’objecte litúrgic era regal del papa, i que la custòdia s’havia fabricat amb la primera plata americana que Colom havia lliurat als Reis Catòlics. Els monarques havien regalat al pontífex el metall preciós. De res no serví la constatació de les pèssimes relacions entre Ferran el Catòlic i Roderic de Borja. El rei havia regalat l’argent americà al papa i prou! Roderic, nostàlgic de la seua pàtria, havia enviat l’argent al cardenal Lluís Joan del Milà i Borja, cosí seu i bisbe de Lleida, que hauria encomanat l’elaboració de l’ostensori a uns argenters lleidatans. Finalment, la plata esdevinguda custòdia havia arribat a Xàtiva, després d’un llarg periple des de les Antilles. La llegenda s’escampà a la velocitat del raig. La plata esdevingué or i pedreria (perles, maragdes, robins...). Encara al segle XIX, l’historiador Vicent Boix i el poeta Teodoro Llorente se’n feien ressò. La Custòdia Major fou seleccionada per a l’exposició commemorativa del IV Centenari del Descobriment, celebrada a Madrid en 1892.



Amb la proclamació de la II República, la celebració eucarística tornà a l’interior de la Seu i la Custòdia Major fou amagada. Però en acabar la guerra civil, la processó sortí novament als carrers. A partir dels anys vuitanta del segle XX, diferents entitats cíviques rescataren l’antiga esplendor del Corpus xativí, bé que algunes de les seues fites (la casa de les roques, per exemple) eren ja irrecuperables. A poc a poc, la processó cívica en honor de la Sagrada Eucaristia anà recobrant el protagonisme perdut. Començaren a participar-hi, entre d'altres, els col·legis de la ciutat, les associacions de pares, l'Escola de Danses, la Colla dels Gegants. Tornaren a desfilar els elements profans característics: les banderes, els gegants i els nans, els cirialots, els apòstols, els evangelistes, la Moma, els balls i altres figures i misteris. Algunes persones reprengueren el costum de guarnir altarets, entapissar els carrers de volta... Fins i tot es va crear una Associació del Corpus, que col·labora amb l'Ajuntament en l'organització i coordinació dels actes.

Molta gent de Xàtiva i les contrades veïnes acut a presenciar la crida i la representació dels misteris, a veure de prop les roques, a contemplar la processó. I encara se senten, quan la Custòdia passa per davant del públic, xerrades de saberut: «Aquesta custòdia és un regal del papa Alexandre VI i es fabricà amb la primera plata que arribà d’Amèrica.»