dimarts, 28 d’abril de 2015

Aportació al coneixement de la història

En 1707 tingueren lloc la batalla d’Almansa i el subsegüent incendi de Xàtiva. Després d’haver expulsat de la ciutat més de 2.000 famílies, i d’haver confiscat les seues terres i els seus béns, el duc de Berwick, l’ambaixador de França, Michel Amelot, i el mariscal francès d’Asfeld van executar l’orde de Felip V d’arrasar la cuidat com a represàlia per la resistència mostrada, i com a mesura exemplar per a altres viles i ciutats. A més, el nom de Xàtiva fou segrestat i canviat per l’infame de Nueva Colonia de San Felipe. La victòria borbònica en Almansa fou seguida de l’ocupació del Regne de València i el Decret de Nova Planta de 29 de juny de 1707, pel qual s’eliminaven els furs, els costums i els privilegis atorgats pels reis, i es prohibia l’ús de la llengua dels valencians. Quan es complia el tres-cents aniversari d’aquests fets, l’Associació d’Amics de la Costera organitzà diverses activitats commemoratives.

Una d’elles fou el cicle de conferències titulat 1707: de la batalla d’Almansa i la crema de Xàtiva a la desfeta d’un país. Diversos especialistes en dret, història i filologia exposaren quines havien estat per al Regne de València les conseqüències de la Guerra de Successió i el canvi dinàstic a la corona hispànica. Es pronunciaren a la Casa de Cultura de Xàtiva les següents dissertacions: "La Guerra de Successió: de l’alçament maulet al triomf botifler", per Carmen Pérez Aparicio (Universitat de València); "La llengua dels valencians després de 1707", per Emili Casanova Herrero (Universitat de València); "Els jurats de Xàtiva en l’exili: un memorial de 1711", per Agustí Ventura Conejero (cronista de Xàtiva); "La Numància valenciana: Xàtiva, juny de 1707", per Germán Ramírez Aledón (historiador); "Els Furs: des de la conquesta fins a l’Estatut d’Autonomia", per Enric Solà Palerm (advocat i registrador de la propietat); "Les conseqüències de la Guerra de Successió en el municipi de Xàtiva", per Isaïes Blesa Duet (Arxiu de Xàtiva).

La professora Carmen Pérez Aparicio posà de relleu el component social de la Guerra de Successió al País Valencià. L’expulsió dels moriscos en 1609 havia suposat la pèrdua d’una tercera part de la població del Regne i una crisi econòmica sense precedents. S’endurí la pressió senyorial sobre els camperols. La concentració parcel·lària en què derivà la confiscació de béns moriscos i la reducció de censals provocaren la ruïna de les classes mitjanes urbanes. Com a conseqüència del descontentament, esclatà la “Segona Germania”. La noblesa abraçaria majoritàriament la causa borbònica. Però les proclames llançades per Joan Baptista Basset i Francesc García d’Àvila, prometent d’abolir les càrregues senyorials, calaren en les classes populars, que s’alçaren en armes contra el Borbó.

El Decret de Nova Planta també accelerà la destrucció del valencià, que ja havia estat profundament maltractat en època dels Àustria. Així ho explicà Emili Casanova, professor i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Durant el segle XVI, tots els països de llengua catalana, especialment el País Valencià, havien experimentat una progressiva castellanització, que resultà imparable a causa de la Nova Planta. Diversos factors agreujaren el declivi del valencià: la pressió cultural de les classes acomodades, que utilitzaven el castellà com a element diferenciador del seu estatus social, la multiplicació d’autoritats foranes —tant civils como eclesiàstiques— desconeixedores de l’idioma, el mimetisme de bona part de la població autòctona, la creixent immigració de parla castellana...

Agustí Ventura parlà d’un memorial redactat pel consell austriacista xativí en 1711. El document, conservat al Haus-, Hof-, und Staatsarchiv de Viena, recollia 51 peticions que el govern municipal de Xàtiva, exiliat a Barcelona, elevava al Consell d’Aragó. Els autors deixaven constància escrita de les espiracions que tenia la ciutat: recuperar el seu nom, conservar els seus privilegis, comptar amb una universitat, iniciar les obres de reconstrucció... Agustí Ventura també recordà diversos protagonistes dels fets que es commemoraven: els jurats de Xàtiva, dels quals féu unes genealogies molt documentades, destacats austriacistes com Joan de Pròxita, Joan Jacint Tàrrega o la família Llinàs…

Germán Ramírez relatà els episodis esdevinguts a la ciutat entre maig i juny de 1707: el setge, l’incendi i la destrucció de Xàtiva. Bé que les fonts són exigües i la bibliografia, escassa i dispersa, el conferenciant cità diferents documents que permeten reconstruir els esdeveniments: Fundación del Convento de Carmelitas de Játiva y vicisitudes que padeció en las guerras de Sucesión, manuscrit de fra Carlos Castañeda conservat a la Biblioteca Nacional; exemplars de la Gazeta de Madrid; les narracions del marqués de San Felipe, en la seua obra Comentarios de la Guerra de España e Historia de su Rey Felipe V el Animoso; l’obra en llatí de José Manuel Miñana De bello rustico valentino, editada en 1752; alguns dietaris coetanis, com el d’Ortí i Major, i els Sucessos fatales d’esta ciudad y Reino de Valencia, o puntual diario de lo sucedido en los años de 1705, 1706 y 1707, d’Isidre Planes...

Isaïes Blesa i Enric Solà analitzaren els canvis legals que experimentà el Regne de València, el més afectat de tots els territoris de la Corona d’Aragó pel procés d’assimilació del dret castellà; el decret de Nova Planta eliminà l'estructura política i administrativa, i els drets públic i privat valencians. Enric Solà destacà la modernitat del nostre dret foral i la seua superioritat sobre el dret vigent en altres territoris peninsulars. Posà com exemples el respecte a la conservació dels béns de la dona al matrimoni o la llibertat individual del testamentari a l’hora de dictar herència, sense les imposicions de la “legítima” castellana. Isaïes Blesa explicà l’estructura dels nous municipis borbònics. Tots els consistoris passaren a organitzar-se segons el model castellà. En totes les viles i ciutats importants es nomenaren corregidors —oficials reials amb funcions governatives i judicials.
 
 
Amics de la Costera ha recuperat els textos i els ha inclòs al número extraordinari de la seua revista Papers de la Costera, que es presenta demà a la Casa de Cultura de Xàtiva. A l'acte intervindrà Ferran Belda, periodista i anterior director de Levante-EMV. El número està il·lustrat amb collages de Fernando García Lledó i fotografies de Rafael Carril, Kike Roselló... El pròleg és de l’historiador Cèsar Pla. El nou exemplar de la revista acosta els lectors a una part del passat de Xàtiva, l’episodi més conegut de la seua història, que ha deixat als xativins el gentilici de socarrats. A més, els textos revisen críticament el que se sap fins ara sobre el conflicte successori i les seues conseqüències per al Regne de València: l’assimilació política, cultural i lingüística d’un estat europeu independent i sobirà que tenia les seues pròpies corts, els seu govern, un sistema judicial i una hisenda propis, i que es regia per normes autòctones. L’Associació d’Amics de la Costera fa una nova aportació al coneixement de la nostra ciutat i el nostre país.