dilluns, 30 de març de 2015

Qüestió de noms

Molta gent haurà parat esment en un detall: és relativament freqüent l’arrel ‘gal’ en el nom dels antics pobles cèltics. Sembla que es referien a si mateixos com gal o kel. Ho podem comprovar en la denominació de molts pobles i moltes llengües cèltiques: galli (els gals de la Gàl·lia, que habitaren les actuals França i Bèlgica), gálatae o gálatai (celtes de la província romana del centre de l’actual Turquia anomenada Galatia), galaici (els habitants de Galícia, al nord-oest d’Hispania), gaelige (celtes d’Irlanda), keltoi (com eren anomenats pels grecs). La zona nord-occidental de la península Ibérica (més ampla que l’actual Galícia) fou anomenada pels grecs καλλαικoι, mot amb què es referien a si mateixos els habitants de la contrada descendents dels pobladors celtes arribats en dues onades successives, entre el 1800 i el segle IV aC (els celtes de Hallstatt). El topònim evolucionà a Gallaecia sota la dominació romana.

Durant l’Edat Mitjana, el país es deia Galiza, en galaicoportuguès. El topònim caigué en desús pels volts del segle XV, coincidint amb la decadència de la literatura escrita en gallec. La forma Galicia fou l’única que seguí usant-se de forma ininterrompuda fins al segle XIX. A primeries d’aquest segle, amb el sorgiment del galleguisme cultural i polític, els intel·lectuals i els literats van recuperar l’ús de Galiza. Ja en el segle XX, l’oficialitat d’aquest terme esdevingué una de les principals reclamacions del nacionalisme. Però des de l’establiment de l’autonomia, la forma Galicia es l’única que es fa servir institucionalment. Galiza és, però, el topònim usat pel Bloc Nacionalista Gallec i els seus adlàters, l’únic que apareix a la seua proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia i l’únic que feia servir, durant el govern de coalició amb els socialistes, a les diverses àrees que va controlar en la Junta de Galícia. Segons el reintegracionisme, corrent que vindica la unitat de gallec i portuguès, Galiza és l’únic topònim que s’hauria de fer servir.

Després de l’aprovació en l'any 2003, per la Reial Acadèmia Gallega, d’una normativa denominada ‘de la concòrdia’, Galiza fou acceptada també com a denominació “legítima” de la comunitat autònoma, però l’única oficialment vàlida —l’única que fan servir, per tant, les diverses administracions i tots els centres educatius públics— continua sent Galicia. ¡Quines coses! Qüestió de noms, en deia Joan Fuster.