divendres, 6 de març de 2015

Desmoralització

En una batalla, el capità de la companyia ha de confiar en els seus soldats, i els soldats en el seu capità. Altrament, el grup està abocat a la desfeta. Jo treballe a l’ensenyament públic. La meua “capitana” és, per tant, l’honorable consellera María José Catalá Verdet, que l’altre dia es va espolsar les següents declaracions: Desde el Consell se quiere dar un no rotundo a la educación de pensamiento único y un sí decidido a la libertad de elección de las familias. Defendemos el modelo de educación concertada en aras de un concepto educativo plural. És evident que la senyora Català no confia gens en la seua tropa de docents. Els professors i professores que marxem tots els matins a primera línia de front, a instruir i educar infants i adolescents, ja sabem que la nostra capitana ens deixarà tirats a la trinxera quan comencen a xiular els projectils. Pel que es veu, no li agrada la infanteria que comanda.

En realitat, la senyora consellera no coneix la seua tropa, no parla amb els soldats. Si ho fes, sabria una cosa ben elemental: als centres públics no impera el pensament únic; hi ha docents de totes les ideologies i de totes les creences —o descreences. El professorat que treballa a l’ensenyament públic és molt variat. Per a comprovar-ho, només cal fer un tomb per qualsevol col·legi o institut. Als polítics de la dreta se’ls ha ficat aquesta idea entre cella i cella: que algú inocula als docents públics, quan aproven les oposicions, el virus de l’esquerranisme. ¡Pura esquizofrènia! Al meu centre hi ha compnys que no amaguen les seues simpaties pel PP. La varietat de formes de pensar assegura una ensenyança plural. En canvi, els centres concertats propietat de l’Església —la gran majoria— només accepten professors que proven les seues conviccions catòliques i esstiguen disposats a transmetre-les.

En definitiva, el model d’educació que impartim a l’ensenyament públic recolza en tres pilars: els valors consagrats a la Constitució, les lleis educatives vigents i el respecte a la diversitat dels alumnes. (El projecte educatiu de centre, aprovat democràticament en consell escolar, no pot ignorar de capa manera aquestes premisses.) Pel contrari, els col·legis pertanyents a l’Església o les seues organitzacions no poden apartar-se un mil·límetre de la doctrina dels bisbes en matèria de moral i costums. Podríem arribar a la conclusió que la neutralitat educativa sols està plenament garantida als centres públics. Així s’esdevé en estats democràtics i de dret del nostre entorn, com ara França o Finlàndia. En tot cas, el pensament únic niarà a les aules d’alguns centres concertats. ¿S’haurà parat a pensar, la consellera, en la desmoralització que les seues paraules provoquen en els ensenyants públics?