dissabte, 22 de febrer de 2014

Propòsit de l’esmena

Com que les meues columnes quinzenals solen estar ancorades en la realitat local, és freqüent que amics i familiars em conten molts succeïts o m’expliquen els problemes provocats pel mal funcionament d’alguna administració pública. «Podries parlar d’això en un dels teus articles», em diuen. Fa quinze dies, posem per cas, contava que alguns funcionaris estan abandonant les companyies concertades amb MUFACE i passant-se a l’Agència Valenciana de Salut. És el cas de la meua dona. A finals de gener, marxà a València, a les oficines de la mutualitat, per a presentar la sol·licitud de canvi. Li van lliurar còpia del formulari i li van prendre la tarja de l’asseguradora privada. Li van dir que rebria l’avís d’incorporació definitiva a l’AVS en una setmana. Dies després, se sentí indisposada i baixà a l’ambulatori d’Ausiàs March sense haver rebut la carta de MUFACE. Havia d’elegir metge d’atenció primària i volia saber quan podria ser atesa al centre públic. «El seu nom no figura a la nostra base de dades. La podrem atendre, però haurà de pagar vostè la consulta», va dir una administrativa. La meua dona es dirigí a l’antiga asseguradora privada, on tampoc no la van voler atendre debades, perquè ja no tenia la tarja sanitària de la companyia. La meua esposa tornà a casa força preocupada. «Vaig a estar uns dies sense assistència mèdica», es lamentava.

Per la nit, s’assabentà, a través d’unes amistats, que l’AVS tenia obligació de fer-li una tarja SIP provisional. L’endemà, proveïda de la còpia del formulari de sol·licitud de canvi i la tarja de MUFACE, tornà a l’ambulatori. Una primera funcionària va dir que no li podia imprimir la tarja SIP provisional. Una segona també es negà a fer el tràmit; exigia una notificació definitiva de la mutualitat. Finalment, quan la meua dona preguntà per l’inspector («Li demanaré a ell que em faça la tarja provisional», va grunyir), intervingué una tercera funcionària: «No es preocupe; jo li la faré.» Òbviament, les anteriors persones, que s’havien negat a enllestir el tràmit, no havien complit amb la seua obligació. Com tampoc no la compleixen alguns funcionaris del Centre d’Atenció Primària de Moixent, que es neguen a lliurar justificants de les visites de menors a les consultes mèdiques. L’alumne de Secundària que falta a classe ha de justificar de manera adequada, en reincorporar-se a l’institut, el motiu de la seua absència. Si ha estat malalt, ha de presentar un paper del metge. Les raons d’aquesta exigència són fàcils d’entendre. Alguns mals estudiants solen ficar-se “malalts” en dies d’exàmens, amb el beneplàcit dels seus pares.

Doncs bé, els responsables de l’ambulatori de Moixent es neguen a fer justificants. És més: han arribat a repartir una circular en què fan constar clarament, per escrit, la seua negativa. Diuen que els professors, en exigir aquests documents a l’alumnat, atempten contra la pàtria potestat de pares i tutors. (Amb aquesta afirmació, altisonant i falsa, amaguen el veritable motiu de la seua actitud, perquè sotto voce al·leguen que no tenen temps per a dedicar-se a la paperassa.) Caldria recordar que els metges no poden negar-se a lliurar els justificants de les visites a la seua consulta. Els papers no donen cap feina. Tothom ho haurà pogut comprovar: el facultatiu ha d’introduir en l’ordinador el número SIP del malalt que entra a la seua consulta. Avui, totes les dades rellevants dels pacients (visites, historial mèdic, medicaments receptats...) estan a la base de dades de l’AVS. El metge sols ha de prémer una tecla de l’ordinador per a imprimir el justificant —que el personal sanitari denomina, col·loquialment, “contacte”. En aquest paper figuren la data i l’hora de la consulta, i un resum de l’acte mèdic realitzat. No conté dades reservades i no dóna —ho repetisc— cap feina. Surt automàticament per la impressora.

Hi ha més episodis de mal funcionament de la sanitat pública. Gràcies a una nota publicada en aquestes mateixes planes, hem sabut, posem per cas, que el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Lluís Alcanyís deriva a centres privats tots els casos d’avortament provocat. (En realitat, ja ho suposàvem, però les dades publicades han corroborat les nostres suposicions.) En fi, corren mals temps per als serveis públics. Si les coses van a pitjor, moltes persones sortirem al carrer a defendre la sanitat pública. Caldria, en justa correspondència, que els treballadors del sector detectaren anomalies com les ressenyades i feren el possible per esmenar-les.
 
(publicat a Levante-EMV, el 22/02/2014)