dimecres, 15 de gener de 2014

Tripijocs de lletrats

La imputació de Cristina de Borbó en dos presumptes delictes, frau fiscal i blanqueig de capitals, ha deparat una sorpresa: la infanta compta amb un assessorament jurídic “peculiar”. Jo només trobe una explicació: com que és filla del monarca, la casa reial sap que la cosa està xuplada —s’utilitza l’aparell de l’Estat per a combatre les decisions judicials i llestos. El cercle d’assessors reials s’ha trobat, però, amb la tenacitat d’un jutge que ha entrebancat aquesta estratègia. En combatre la imputació inicial per tràfic d’influències, els advocats defensors havien balafiat l’as a la mànega amb què comptava la infanta: la seua condició de persona privilegiada —que la justícia no és igual per a tots ho saben fins els mes ximples. Segurament, aquell càrrec hagués quedat en no res. Però els assessors de Cristina van recórrer l’acte judicial, per a estalviar-li el “passeig” per la rampa d’entrada als jutjats de Palma.

La sala va respondre el recurs amb una de calç i altra d’arena: la imputació fou revocada, sí, però se li va indicar al jutge que investigués possible frau fiscal i possible blanqueig de capitals, delictes que podrien implicar una condemna de fins a onze anys de presó. Com que el desenllaç de les diligències es veia venir, l’Agència Tributària i la Fiscalia intentaren parar una nova imputació. L’AE va donar per bones unes factures que prèviament havia considerat falses; la Fiscalia, molt abans que l'instructor decidís quina cosa procedia fer, anuncià que no trobava indicis de delicte en la infanta, víctima d’una persecució per ser qui és. Total: el jutge es véu obligat a redactar un acte d’imputació de 227 fulls. Volia que els fonaments fàctics i jurídics de la seua decisió foren inapel·lables. Quan la cosa ja no tenia remei, els advocats de l’esposa d’Iñaki Urdangarin hagueren de dissenyar una nova estratègia de defensa.

Miquel Roca Junyent anuncià un recurs contra la nova imputació i, de manera sorprenent, el catedràtic i advocat penalista Jesús María-Silva va declarar que estaven pensant de no presentar-lo. Si tantas ganas tiene el juez de oírla y así se siente realizado como persona, a lo mejor vamos, va dir amb un somriure. Per dir-ho suaument, això eren ganes de tocar el nas al jutge instructor. Finalment, els defensors han decidit de renunciar a presentar recurs. ¿Per què? Perquè l’acte del jutge Castro és difícil de combatre. A pesar de tot, Miquel Roca continuà fent declaracions xocants: «La decisió del jutge manca de fonaments fàctics i jurídics, però hem decidit de no recórrer-la.» ¿Algú entén això? ¿Com es pot considerar mancada de tot fonament jurídic una decisió judicial i no recórrer-la? ¡Tripijocs de lletrats! En realitat, els advocats de Cristina sabien que, aquesta vegada, el seu recurs no anava a prosperar.